La caixa, epicentre de les pimes

Els experts recomanen blindar la liquiditat, plantejar escenaris i no llançar-se a les ajudes públiques

El desenvolupament de l’economia espanyola depèn en bona part dels 3,3 milions de petites i mitjanes empreses que hi ha al conjunt de l’Estat, que representen el 99% del teixit empresarial i generen el 70% dels llocs de treball, segons dades del ministeri d’Economia.

La crisi del coronavirus les ha agafat, com a tots, per sorpresa, però a més cal tenir present, segons explica la patronal de les petites i mitjanes empreses Cepyme, que la pandèmia ha arribat per a elles en “un moment d’inversions i contractacions important, i amb unes expectatives empresarials que no tenen res a veure amb les actuals”.

De fet, un estudi fet per aquesta patronal indica que el 96% de les pimes consultades asseguren que la crisi està afectant d’una manera molt negativa la seva activitat, i un 85% creuen que si s’allarga més enllà de l’estiu, la supervivència de l’empresa estarà en risc.

Maria José Parada, professora del departament de direcció general i estratègia d’Esade, assenyala que ens trobem davant d’una crisi mundial i “això farà que moltes empreses hagin de repensar el seu model de negoci, per conèixer tots els recursos i les capacitats que tenen”.

Entendre la situació i el flux d’efectiu d’entrada i sortida

Si en una cosa coincideixen els experts és que el manteniment del teixit empresarial català i espanyol dependrà de la liquiditat de les empreses i, per tant, assenyala Parada, “si no són capaces d’aplicar canvis radicals de gestió de caixa que completin els seus plans de finançament, no se’n sortiran”.

La professora creu que el primer que ha de fer la petita empresa davant del context actual són dues coses. D’una banda, posar el focus en la tresoreria, per saber exactament la resposta a les preguntes “què tinc”, “com puc sobreviure a la situació actual” i, el més important, “quant de temps puc aguantar”.

En aquest sentit la professora remarca que encara “que sembli un exercici molt obvi, conèixer el cash flow, és a dir, la suma dels ingressos, les despeses i les provisions, és clau per determinar si l’empresari pot seguir amb la seva activitat o, per contra, ha de tancar”.

És el moment, per tant, de posar el focus en la part financera i oblidar la part més comercial. Parada opina també que un altre punt important és definir el break-even, és a dir, el punt crític en què les empreses veuen equilibrat el seu nivell d’ingressos amb el de despeses.

La professora posa com a exemple un restaurant que ha de reduir el seu aforament en un 30%. En aquest cas “abans que res cal determinar si amb aquestes noves condicions es pot garantir la sostenibilitat de la companyia”.

A partir d’aquí -diu- cal fixar-se en els costos fixos, per reduir-los en la mesura que sigui possible. “De vegades el simple canvi a un local més petit permet afrontar situacions de crisi que a priori semblaven impossibles”, explica.

Tot i la situació actual, desesperada en alguns casos, la professora es mostra optimista i recorda que “sempre davant de qualsevol crisi també neixen oportunitats”.

La necessitat de prendre decisions

Des que va esclatar la crisi del covid-19, la Cepyme va veure com les consultes de les empreses per “entendre la situació i saber adaptar-s’hi es multiplicaven”. Per aquest motiu, la patronal, en col·laboració amb la consultora Alvarez & Marsal (especialitzada en donar suport a empreses en situacions complexes), ha dissenyat un pla professional d’estratègia per mirar d’ajudar les empreses en aquests moments tan difícils.

El pla d’aquesta consultora consta de cinc fases. La primera té a veure amb el responsable de la pime en el sentit que prengui consciència que haurà de prendre decisions. “El primer que ha de tenir clar l’empresari és que és el propietari de l’empresa i, per tant, en aquests moments cal fer canvis que prioritzin una gestió eficient”, expliquen.

Calendari amb escenaris i recerca de finançament

El segon punt és assolir una veritable transparència en la liquiditat, per estimar i planificar la posició de caixa, tenint en compte sempre la durada que pot tenir la crisi. Recomanen preveure tres escenaris en un termini de 18 mesos. Un primer, en què la crisi dibuixa un gràfic en forma de V (en el qual l’empresa pot recuperar tot el que ha perdut a curt termini si la crisi s’allarga fins a l’estiu), un segon, en forma de U (en el qual ha de pensar que s’allargarà i li costarà, per tant, recuperar l’activitat anterior durant mesos), i finalment un escenari en forma de L (en el qual li és impossible recuperar l’activitat anterior en els següents 18 mesos).

És a partir d’aquests escenaris que l’empresa pot saber amb exactitud les necessitats de liquiditat que tindrà. En aquest punt, arriba el moment de posar en marxa un pla d’emergència, que prepari l’empresa per a la tornada a l’activitat i que vagi acompanyat d’un pla de continuïtat amb factors que protegeixin tant la caixa com els processos i la cadena de subministrament. El més important, asseguren, “és adaptar l’empresa a l’etapa postcovid-19”.

En aquest pla operatiu també cal analitzar el personal per decidir quins reajustaments temporals es poden fer a la plantilla. Finalment, i abans de pensar en les ajudes públiques, la patronal recomana elaborar un pla de finançament que prevegi altres fonts alternatives de recursos financers “per no quedar-se sempre amb els més clàssics”.

Optimitzar les ajudes públiques

La part més nova del pla plantejat és que “deixa per al final les ajudes públiques”. En aquest sentit, la consultora recomana recórrer-hi només un cop s’ha determinat com pot seguir mantenint l’activitat. Si no, assenyalen, l’empresari corre el risc d’“acabar més endeutat del necessari”.