MERCAT LABORAL

La cara oculta dels ERTO

Els afectats per aquests expedients tindran menys vacances i pagues extres i pagaran més a Hisenda

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, assegurava a finals de la setmana passada que encara hi ha 2,2 milions de persones incloses en un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a Espanya. En el pic de la pandèmia a finals d’abril, la xifra va arribar a 3,4 milions d’aturats temporals (més de 700.000 a Catalunya), la majoria dels quals per un ERTO de força major, és a dir, els provocats per la crisi del covid-19. Ara bé, aquesta fórmula que va triar el govern de Sánchez per evitar que les xifres de l’atur es disparessin a rècords històrics, que actualment s’està negociant amb sindicats i patronals per allarga-la més enllà del 30 de juny, té molta lletra petita. Una cara oculta que afecta les pagues extres, les vacances i la declaració de la renda de l’any que ve. L’advocat laboralista de Lefebvre Robert Gutiérrez i el del Col·lectiu Ronda Natxo Parra la desgranen.

S’aprimen les pagues extres

Es restarà la part proporcional del temps que s’ha estat en ERTO

La setmana que ve, a la majoria de treballadors que tinguin inclosos en els seus contractes el cobrament de dues pagues extres se’ls ingressarà la de l’estiu. Ara bé, la dels afectats per un ERTO serà inferior a la quantitat habitual. “Se’ls restarà la part proporcional dels dies que hagin estat aturats temporalment, tant en la paga d’aquest juny com també en la de Nadal, tret que prèviament a la presentació de l’expedient es negociés específicament aquest punt”, explica l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. La paga extra de l’estiu es genera del juliol al juny de l’any següent i la de Nadal del gener al desembre, per això afectaria en els dos casos. En aquest sentit, l’advocat de Lefebvre exemplifica que una persona que cobri dues pagues extres anuals de 2.000 euros bruts cadascuna i hagi estat en un ERTO tres mesos ingressarà, tant aquest estiu com per Nadal, 1.500 euros en cada ocasió.

En el cas que el treballador s’hagi vist afectat per un ERTO de reducció de jornada d’un 50% durant aquests tres mesos, les pagues extres que cobrarà seran, en canvi, de 1.750 euros cadascuna.

Menys dies de vacances

Es redueixen 2,5 dies per cada mes aturat temporalment

Amb els dies de vacances es dona una situació molt similar a la de les pagues extres. “Hi ha diverses sentències que diuen que s’han de restar els dies d’ERTO perquè no s’ha estat treballant. Per tant, s’han de treure dos dies i mig per cada mes que has estat aturat temporalment”, explica l’advocat del Col·lectiu Ronda. Imaginem -diu Gutiérrez- que un treballador té trenta dies de vacances el 2020 i ha estat quatre mesos en un ERTO. Tenint en compte els dies que ha estat aturat, aquest any tindria vint dies de vacances. “En la pràctica, aquesta situació és similar a la d’un treballador que s’incorpora a una nova empresa a mitjans d’any, que tampoc gaudeix dels trenta dies que li corresponen en un any”, concreta.

Ara bé, si el treballador està afectat per un ERTO de reducció de jornada, en aquest cas no se li restarien dies de vacances però sí que se li podria reduir el sou que cobraria el mes que estigués descansant, en funció del temps que hagués estat en ERTO.

Declaració a pagar

La retenció que s’aplica durant l’atur és només del 2%

A part de les pagues extraordinàries i els dies de vacances, els ERTO també tindran incidència sobre la declaració de la renda del 2020, que es farà l’any que ve. El primer que s’ha de tenir clar és que els afectats per un ERTO que fins ara no estaven obligats a fer la declaració perquè no arribaven a la quantitat mínima, l’any que ve sí que l’hauran de fer per llei perquè hauran tingut dos pagadors: l’empresa i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).

L’altre aspecte a tenir en compte és que la retenció que aplica el SEPE mentre es cobra l’atur és “mínima”, de només el 2%, i, per tant, Hisenda reclamarà la part proporcional que falta en relació al sou que cobra el treballador en la declaració de l’any que ve. “Si aquesta retenció no s’autoregula és probable que hi hagi un gravamen. El meu consell és que es guardin una mica d’estalvis per si de cas”, explica l’advocat del Col·lectiu Ronda. De fet, és exactament el mateix que passa quan s’agafa la baixa per maternitat.

A principis d’any, explica l’advocat, l’empresa calcula la retenció que aplicarà a cada empleat en funció del seu sou. Per exemple, a una persona que cobra 24.000 euros bruts a l’any se li fa una retenció del 14%. Si mentre cobra l’ERTO només se li aplica un 2%, la diferència se li reclamarà en la declaració de la renda. “Ara bé, s’ha de tenir clar que la persona afectada tampoc haurà cobrat la quantitat planificada per l’empresa perquè haurà estat a l’atur. Per tant, la diferència que li acabarà reclamant l’Estat no serà tan gran”, explica. Tot i així, per evitar-ho l’empleat hauria de demanar a l’empresa que apliqui la retenció que toca amb el context actual. Ell mateix pot fer el càlcul amb la pàgina web del programa de retenció d’Hisenda.