Consum
Economia 13/08/2022

El 'cash' circula de nou al Regne Unit per controlar el pressupost

La retirada d'efectiu creix en els últims mesos i trenca la tendència a la baixa que va impulsar el covid

3 min
Una imatge del mercat a l'aire lliure de Walthamstow, de l'agost del 2019, on les vendes només s'accepten a canvi de diner en efectiu.

LondresSemblava que la pandèmia havia suposat el cant del cigne de l'efectiu, la condemna definitiva del paper moneda i les monedes, per deixar pas, només, a les transaccions amb plàstic i a les que es fan través de les aplicacions dels telèfons mòbils. El pronòstic era gairebé una certesa, especialment en una societat com la britànica, que en l'última dècada i mitja ha viscut una progressiva substitució dels diners físics pels virtuals, fins al punt que l'any 2017 va veure com, per primera vegada, les operacions amb targetes de dèbit van superar les d'efectiu pròpiament dit, segons dades de l'organisme del sector bancari UK Finance.

Les implicacions de la davallada de la circulació del cash són moltes. No només econòmiques, sinó també socials. El cost del funcionament de la xarxa de caixers automàtics és, aproximadament, de 5.000 milions de lliures anuals. Però la caiguda de la demanda d'efectiu –que el 2020 i el 2021, amb la pandèmia com a paisatge, ha arribat al 40%– ha fet perdre rendibilitat al negoci. Cada mes, de mitjana, en desapareixien uns 300 al mes, fet que deixava grans zones del país sense accés als diners en metàl·lic. De fet, 12.178 caixers automàtics d'ús gratuït han desaparegut dels centres urbans només els últims quatre anys, segons dades del sector.

Per raons evidents, Link, la xarxa més extensa de caixers automàtics del Regne Unit , sosté que l'absència dels dispensadors, i la conversió definitiva en una societat econòmica del plàstic o les aplis, deixaria uns deu milions de persones en una situació molt problemàtica. En especial, els més grans de 65 anys. Link en difonia dades el juny passat.

Nous hàbits de consum

¿Continua vigent la tendència de la desaparició dels diners físics atiada exponencialment per la pandèmia? A principis d'aquesta setmana, un altre informe de Link destacava que davant de l'augment del cost de la vida –amb una inflació que es preveu que arribarà a finals d'any al 13% –, gairebé el 30% de la població ha decidit canviar els hàbits de consum per intentar estalviar.

D'acord amb l'enquesta, el 10% dels britànics estan fent menys pagaments amb les targetes de dèbit; el 9% han reduït les compres online per tornar a les botigues –especialment a l'hora d'abastir-se d'aliments– i un altre 9% han començat a fer servir diners en metàl·lic de manera més habitual que fa uns anys. La raó que els enquestats donen per fer-ho és que això els ajuda a controlar més la despesa.

Que ho digui Link, que es juga el manteniment del negoci en la continuïtat de la circulació de cash, és, fins a cert punt, comprensible. Però el mateix dia (8 d'agost) que la companyia difonia aquestes dades, la Post Office (el servei de Correus), una empresa pública, assegurava que durant el mes de juliol havia registrat un nivell rècord de retirada d'efectiu als seus taulells: en total, 801 milions de lliures, el segon mes que superen aquest volum des del desembre del 2021, encara en plena pandèmia i quan hi havia la recomanació de no fer servir cash. Una recomanació seguida majoritàriament, amb l'excepció dels populars mercats a l'aire lliure del país, que obeeixen a un patró social ben concret: als mercats diaris d'aliments de Londres és impossible comprar res sense efectiu. Als de cap de setmana, més posh i on els clients són més joves, les targetes i els mòbils són habituals.

Sigui com sigui, des del desembre, cada mes s'ha registrat un augment progressiu de la circulació d'efectiu, indica l'esmentada Post Office. Després de conèixer les dades, el director executiu del Royal Mail, Martin Kearsley, ha arribat a la conclusió que el Regne Unit "no és una societat sense efectiu". "Estem veient que cada vegada més persones depenen de l'efectiu com a forma provada de gestionar el seu pressupost", ha dit.

Que el metàl·lic es resisteix a desaparèixer a les illes és una evidència, i compta amb la complicitat de la classe política: un nou projecte de llei permetrà a l'Autoritat de la Conducta Financera –el regulador del país– ordenar als bancs que ofereixin serveis de caixers automàtics, o dispensadors mòbils, cada dues milles, poc més de 3,5 quilòmetres. Aquesta obligació no es compleix ara per ara. Entre altres raons perquè des del 2015, i fins a finals d'aquest any, hauran tancat al Regne Unit quasi 5.000 oficines bancàries, xifra que suposa gairebé la meitat de la xarxa.

stats