PANDÈMIA

Un de cada cinc catalans afectats per un ERTO ja ha tornat a la feina

Patronal i principals sindicats, a punt d’arribar a un acord per allargar els expedients més enllà del juny
ELISABET ESCRICHE RIVAS / LEANDRE IBAR PENABA

Dotze setmanes després de l’inici del confinament, l’impacte de la crisi econòmica es reflecteix en infinitat d’indicadors que tenen tota l’aparença de quedar fixats com a rècord durant molt de temps. Però, tres mesos després del tancament de l’economia, n’hi ha que comencen a treure el cap en sentit positiu. El més notable, el de l’ocupació: un de cada cinc treballadors catalans afectats per un ERTO ja ha tornat a la feina.

Així ho acrediten les dades del ministeri de Treball. A Catalunya més de 129.000 treballadors afectats per expedients temporals d’ocupació s’han incorporat ja a la feina. Això vol dir que encara queden 595.000 catalans que continuen aturats temporalment.

Aquesta dada, a més, ve acompanyada d’una altra de positiva: en aquesta setmana han entrat amb comptagotes nous ERTO per força major, és a dir, causats pel coronavirus. “S’ha arribat a una estabilització”, asseguren portaveus del departament de Treball. La xifra més alta ha estat de 38 empleats dimecres, una dada molt discreta si es compara amb els pics de la pandèmia, en què en un sol dia, concretament el 25 de març, van arribar a ser inclosos en ERTOs de força major més de 68.000 treballadors catalans.

Catalunya és la segona comunitat autònoma que ha reincorporat més gent a la feina afectada per aquest tipus d’expedients temporals. La supera només Andalusia.

De fet, des de l’1 de juny s’estan presentant més ERTOs per causes econòmiques que pel coronavirus. Concretament, a gairebé 2.300 empleats se’ls ha presentat un expedient temporal pel primer motiu des que va començar el juny, mentre que només 227 treballadors l’han rebut per causa major. Precisament l’Estat, la patronal i els dos sindicats majoritaris estan negociant aquests dies l’allargament d’aquests ERTO més enllà del 30 de juny. L’acord es podria tancar aquest mateix cap de setmana, ja que les tres parts han verbalitzat diverses vegades aquests últims dies que volen tenir-lo tancat com a màxim el 15 de juny per poder aprovar-lo en el consell de ministres de dimarts. Sobre la taula hi ha de moment allargar-los fins al setembre, tot i que la patronal insisteix que es perllonguin fins al desembre sobretot en els sectors més tocats per la pandèmia, com el turístic, els gimnasos o les aerolínies. Aquests expedients per força major preveuen l’exoneració total o parcial de les quotes de la seguretat social dels treballadors per part de les empreses en funció del nombre d’empleats que tinguin.

El consum, tebi

Sobre la taula de la fràgil i incipient recuperació hi ha també el consum. I Catalunya va registrar al maig el segon mes consecutiu amb una reducció dels preus. Concretament, els preus de productes i serveis de consum van caure un 1% en comparació amb ara fa un any, una davallada dues dècimes superior a la registrada a l’abril. Ara bé, en comparació amb el mes anterior, els preus es van mantenir plans, segons dades de l’índex de preus al consum de l’Institut Nacional d’Estadística.

A l’Estat, la caiguda de preus va ser del 0,9% interanual i, igual que a Catalunya, del 0% en relació amb el mes anterior. El combustible va ser un dels elements que van contribuir més al descens dels preus: els carburants líquids es van ensorrar un 7,5% respecte a l’abril. Les mateixes dades mostren que els aliments també han tingut un efecte directe sobre la rebaixa de l’IPC. Al maig el preu de les hortalisses i els llegums va disminuir un 3,6%, mentre que el peix i la carn van baixar un 2,3% i un 0,6%, respectivament. A l’altre cantó, la fruita va pujar de preu, amb un increment del 6,8% mensual a tot Espanya, seguit del cost de l’electricitat i de la restauració, amb pujades de l’1,1% i el 0,2%.

17,1%

Caiguda industrial

La producció industrial de la zona euro va caure a l’abril un 17,1% en comparació amb el mes anterior, una xifra que representa el descens mensual més pronunciat de tota la sèrie històrica. Segons l’Eurostat, aquesta activitat ha estat també un 28% inferior a la del mateix mes de l’any passat.

20,4%

Caiguda del PIB britànic

El PIB del Regne Unit es va enfonsar a l’abril un 20,4%, segons la dada mensual oficial. És una caiguda mensual rècord a causa de la pandèmia i de les mesures de confinament imposades al país des de finals de març, després que es registrés una contracció del 5,9% al març i del 0,2% al febrer.

1,22 B€

Deute públic rècord

El deute del conjunt de les administracions públiques espanyoles va créixer el primer trimestre fins a arribar al màxim històric d’1,224 bilions d’euros, com a conseqüència de la crisi del covid-19. Això suposa que el deute públic d’Espanya representa el 98,9% del seu PIB. Segons les dades que ha publicat aquest divendres el Banc d’Espanya, la xifra és un 2,9% més alta que la del desembre del 2019 (35.000 milions d’euros per sobre) i creix un 2,3% interanual.

-65%

Vendes de Seat

El fabricant d’automòbils Seat va reduir al maig les vendes a tot el món un 65% respecte a ara fa un any, amb 19.100 cotxes venuts, després del tancament dels concessionaris per la pandèmia del coronavirus. La caiguda de vendes, però, és menor que a l’abril, quan va ser del 80,4%.