Catalunya és on menys baixa l’IRPF amb la reforma fiscal

Madrid“Tothom notarà la rebaixa de l’IRPF, però qui ho notarà més són les rendes més baixes”. Va ser la promesa del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la reforma fiscal impulsada pel govern de Rajoy in extremis a finals de legislatura. ¿Però ha sigut realment així? Gairebé mig any després de l’entrada en vigor de la reforma, el think tank Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) ha fet la prova del cotó a les promeses de l’executiu del PP per veure si la rebaixa dels trams estatals de l’IRPF s’estava notant a les butxaques dels ciutadans.

I malgrat que va ser una rebaixa generalitzada Fedea calcula que un 5,2% dels contribuents hi perd amb la simplificació dels trams estatals de l’IRPF -que han passat de set a cinc-, mentre que un terç dels ciutadans ni tan sols arribarà a notar la reforma, que entrarà en una segona fase el 2016. Així es dedueix de l’estimació de l’impacte que va presentar ahir Fedea en un informe. En total, el think tank que dirigeix l’economista Ángel de la Fuente, molt pròxim al ministre Montoro, calcula que la rebaixa mitjana de l’impost per als contribuents serà del 10,57% fins a finals del 2016, inferior al 12,5% de rebaixa que el govern espanyol va anunciar.

Però aquesta reducció està sent molt menor a Catalunya. Els catalans són els menys beneficiats al conjunt de l’Estat per la reforma de l’IRPF. Aquest 2015, de fet, acabarem pagant un 1,89% més del tram autonòmic d’aquest impost que no pas el 2014. En canvi, a Castella-la Manxa aquest any pagaran un 6,57% menys del tram autonòmic de l’IRPF, i es convertirà en la comunitat més beneficiada de la reforma fiscal, amb gairebé un 12% menys d’aquest impost si es té en compte el tram estatal.

Segons va explicar ahir durant la presentació de l’informe a Madrid Julio López Laborda, professor de la Universitat de Saragossa i membre de Fedea, això es deu, en part, a la decisió de la Generalitat de no igualar les rebaixes d’IRPF aplicades per l’Estat. Però, sobretot, la penalització als ciutadans catalans es deu a la manera com es grava l’estalvi, és a dir, el que es cobra d’impostos a les rendes generades per dividends, interessos i guanys del capital.

Segons van explicar ahir els autors de l’estudi, amb la reforma fiscal l’Estat va suprimir un impost complementari als estalvis. La Generalitat, en canvi, va decidir no fer-ho. I això ha provocat que s’hagi incrementat fins a un 23,4% la tarifa de l’estalvi a Catalunya. De totes maneres, tot i ser els menys beneficiats per la reforma, els catalans notarem de mitjana una reducció d’un 6,25% en l’IRPF. La raó? La rebaixa del tram estatal en un 13%.

Menys redistribució de la riquesa

Malgrat que, segons va assegurar Montoro, la reforma es va fer perquè les rendes més baixes paguin menys impostos i es redistribueixi millor la riquesa, Fedea constata que no és així. López Laborda ha explicat que el govern del PP ha aconseguit “neutralitzar” la pujada d’impostos de quan van arribar al govern a finals del 2011 i que és cert que a finals del 2015 acabarem pagant menys IRPF que llavors, però que alhora un 1% dels espanyols més rics estan entre els més beneficiats per la reforma. “El nou IRPF estatal és menys redistributiu del que teníem fins ara”, va dir l’expert de Fedea. I és que les rendes que passen dels 94.000 euros anuals estan pagant un 9,8% menys d’impostos.

Una reforma que “no mata”

Ángel de la Fuente va utilitzar ahir l’informe per retreure al govern espanyol que hagi impulsat una reforma fiscal “bastant complicada”. En aquest sentit, veu necessari simplificar les diferències entre els trams d’IRPF estatal i autonòmics per fer-los més “senzills i transparents”. “La reforma no mata”, va dir.

Quan li van preguntar per la reforma pendent del sistema de finançament autonòmic i que podria permetre a la Generalitat abaixar els trams de l’IRPF -que són els més alts de l’Estat juntament amb Andalusia-, De la Fuente va assenyalar que “n’està pendent” però que ara mateix “no hi ha temps material” per fer-ho aquesta legislatura. El director de Fedea va ser l’encarregat d’elaborar l’any passat les balances fiscals de Montoro, que situaven Catalunya en la mitjana de finançament autonòmic al conjunt de l’Estat però amb 8.500 milions d’euros de dèficit fiscal, la meitat que el de la Comunitat de Madrid.