Entrevista
Economia 29/08/2021

Pere Ferrer, vicepresident de Freixenet: “El cava s’ha d’emmirallar més en el prosecco que en el xampany”

6 min
Pere Ferrer, vicepresident i conseller delegat del grup Freixenet

Tres anys després de l’entrada de Henkell a Freixenet, Pere Ferrer, vicepresident i conseller delegat del grup Freixenet, es mostra satisfet pels resultats d’aquesta unió. Defensor del cava jove, elogia el model de negoci del vi escumós italià.

Com van les vendes d’aquest any?

— L’any passat les vendes només de marca Freixenet ens van anar molt bé perquè vam tenir un creixement d’un 5% a escala mundial. Ens vam quedar als 99 milions d’ampolles venudes. Aquest any estem convençuts que superarem la barrera dels 100 milions, perquè estem registrant números raonablement positius.

Com han aconseguit esquivar amb èxit la crisi del covid?

— Quan va esclatar la pandèmia, vam tenir clar que al mercat espanyol tindríem molts problemes, perquè sense turistes el consum baixa molt. Davant d’aquesta situació vam anar a trobar aquests consumidors als seus països d’origen, com Alemanya i Anglaterra. Vam canviar les promocions que teníem pensades fer al mercat interior i les vam fer en aquests països. La solució, que sembla molt òbvia, ens va funcionar molt bé.

¿Com s’explica que les dues grans empreses familiars del sector (Freixenet i Codorníu) hagin acabat associant-se amb companyies estrangeres?

— Tant en el cas de Codorníu com en el de Freixenet, el que ha passat és que les generacions s’han anat multiplicant, i l’accionariat, diluint. En el nostre cas, ha arribat un moment en què l’accionista acaba tenint un 7% de l’empresa a repartir amb sis fills. Davant d’aquesta situació potser és millor sortir que quedar-se amb un 1% i ser més d’una cinquantena d’accionistes.

En els últims anys s’ha qüestionat molt el prestigi i la qualitat del cava dins del mateix consell regulador. El cava ha perdut prestigi?

— El cava, a escala global, no ha perdut prestigi. De fet, es valora molt. Una prova irrefutable és que Henkell hagi tingut l’interès de venir aquí i fer una gran inversió. I el mateix ha passat amb Codorníu [amb Carlyle]. Que el cava tingui aquests inversors vol dir que està ben valorat.

I ha perdut qualitat?

— No, en guanya constantment, cada any ho fem millor que l’anterior. De fet, estem posant mitjans per ser millors qualitativament.

¿Com s’explica, doncs, que els cellers que formen Corpinnat marxessin de la DO perquè consideraven que s’havia de prestigiar el cava?

— Sempre he dit que s’han equivocat, però cadascú a casa seva fa el que considera. Em sembla un error perquè una gran virtut del cava és que hem fet una marca. Consumidors de tot el món saben què és. A la nostra indústria el xampany està per davant de tots i juga en una altra lliga. Després hi ha el prosecco, que ho està fent molt bé i ens ha avançat, cosa que no passava l’any 2000, i tot seguit hi ha el cava. S’ha aconseguit fer una marca i hem de construir a partir d'això, perdre aquesta oportunitat seria una equivocació.

Què és el que ha fet tan bé el prosecco per avançar el cava?

— Té una legislació molt més flexible quant a rendiments. A més, quan han crescut molt han ampliat la seva zona de forma ràpida i eficient. Pel que fa al consumidor, ha fet un producte molt fàcil de beure, que agrada molt al públic jove. Al cava hem estat molt obsessionats en elaborar productes massa complexos. El nostre mirall és el xampany i potser això és el que ens ha perjudicat. En canvi el prosecco ho ha fet al revés i s’ha decantat per productes molt joves i fàcils, que agradin a tothom.

¿El cava, doncs, s’ha d’emmirallar més en el prosecco que en el xampany?

— Sí, sí, s’ha d’emmirallar més en el prosecco que en el xampany. Hem d’aprendre del xampany perquè sempre ha de ser un referent i necessitem cava de paratge perquè doni prestigi al territori. Però al mateix temps, el cava de més volum, que representa el 87%, sí que ha de mirar més cap al prosecco. Poden seguir idees que ells ja han dut a terme.

La nova zonificació i regulació del cava aprovada fa un any per prestigiar-lo va just en al camí del xampany no del prosecco...

— El que pot donar negoci és anar cap al prosecco. El 2010 feien 200 milions d’ampolles i ara en fan 500 milions. Nosaltres hem d’intentar aconseguir aquests centenars de milions d’ampolles perquè se’ns acabarien tots els problemes: ens faltaria raïm, s’haurien de plantar més vinyes, s’hauria d’ampliar la zona a tota velocitat... Es posaria fi als problemes d’excedent actuals en poc més d’un any.

¿Com valora, doncs, el nou pla de la DO Cava, amb el qual vostès no estaven gaire d’acord?

— De la manera que ha acabat estem més o menys d’acord perquè arregla part del problema, que és el que ha d’anar més cap al xampany. Però al final, el reserva és només un 13% del cava i per a l’altre 87% necessitem més idees i iniciatives. Hi ha gent dins de la DO Cava que ens diuen que fem productes concrets però fora de la DO. Llavors, però, no afavoriríem la categoria, la marca i el territori. En definitiva, hem d’escoltar més el consumidor i treballar per a ell.

Davant la disjuntiva, ¿Freixenet s’ha plantejat sortir de la DO?

— No, volem treballar pel cava.

¿I han parlat amb la DO per potenciar aquest 87%?

— Ho plantegem constantment en petit comitè. Confio que en els pròxims tres o quatre anys es veuran canvis.

¿Hem de presumir de fer un cava, com diu, fresc?

— Sí, n'hem d’estar orgullosos. ¿Creus que els italians estan avergonyits del prosecco?

Imatge de la seu central i el celler de Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia.

A banda del prestigi del cava, l’altra gran patata calenta del sector és el preu que paguen les grans empreses pel quilo de raïm als viticultors. Ells asseguren que cobrar menys de 30 cèntims per quilo és deficitari i Freixenet està en aquesta barrera, ja que paga 30 cèntims. ¿És un preu just?

— El problema és que, a causa de la crisi econòmica del covid, han caigut un 12% les vendes a escala global, tot i que a Freixenet l’any passat ens va anar molt bé. Els nivells d’estoc estan molt alts i perquè el preu del raïm pugi han de baixar més. Per això crec que el que acabaria amb aquests problemes d’estoc és apostar per solucions com les que hem comentat abans, més imaginatives. El que paguem [pel raïm], però, és un preu difícil per als viticultors. Nosaltres, la meva família, ho som. El meu pare és el primer proveïdor de raïm de Freixenet i, per tant, ho patim directament. Són uns preus molt ajustats però tampoc són els més baixos del mercat.

¿Els pot concretar?

— Paguem uns 30 cèntims [pel raïm collit a màquina]. El que s’agafa en caixes de 25 quilograms l’hem apujat una mica aquest any, concretament dos cèntims, de 33 a 35 cèntims. Pel raïm de vinya vella paguem entre 39 i 40 cèntims, i en vinificacions especials, productes que necessiten molt envelliment, pugem fins als 65 cèntims. Alhora estem tancant contractes anuals amb quantitats superiors a les de l’any passat i de moment estem amb un creixement de compra d’un 20%.

Però com li explica a un viticultor que a Freixenet el 2020 li ha anat molt bé i en canvi el preu que li paga pel raïm és, com vostè diu, “difícil”?

— De moment nosaltres apostem per comprar més raïm, fet que ajudarà que els estocs disminueixin i, per tant, a aconseguir que en un futur la situació es vagi revertint. Estem ajudant, doncs, amb una visió a mitjà-llarg termini. El problema, però, és que nosaltres també hem de ser competitius. A Alemanya la nostra marca és la número dos i cada dia estem competint contra el primer.

Quin seria per vostè el preu just?

— No ho sé, posar un número és molt difícil.

Quants quilos de raïm de més estan comprant respecte a anys anteriors?

— El número no el volem dir per un tema de competència. Són moltes desenes de milions de quilos de raïm. El que també s’ha de mirar és la quantitat que compra cadascuna de les empreses cavistes. Freixenet és, amb diferència, la companyia que més raïm compra del mercat, i aquí és on hi ha el tema.

Parlem del futur amb Henkell. Quin objectiu s’han fixat com a grup a mitjà termini?

— Ens agradaria arribar al 10% de la quota de mercat de vi escumós a escala mundial. Actualment estem al 8,5%, per tant, no ens queda tant.

¿Per on vindria el creixement per aconseguir rascar aquest 1,5% que els falta?

— Pels Estats Units, on estem a entre un 6% i un 7%, un percentatge que hauríem de doblar. També hem de créixer a la Xina i a Llatinoamèrica, sobretot a l'Argentina i el Brasil. El que ens ha anat molt bé gràcies a la unió amb Henkell és el mercat de l’Europa de l’Est, que, tot i no ser grans mercats, sumats sí que són importants.

Per acabar, una curiositat: ¿quin cava pren vostè per a les seves celebracions familiars?

— N’hi ha un que m’agrada molt que és el Freixenet DS (són les inicials de Dolors Sala). És un homenatge a la meva àvia, que és la persona que va estar al capdavant de l’empresa a partir de la Guerra Civil. A més, va ser una gran enòloga. També m’agrada el Glòria Ferrer. Aquest està fet a Califòrnia i és el nom de la meva mare i el de la meva filla.

I de la competència, ¿quin vi escumós beu?

— ... [somriu].

stats