Cellnex perd 15 milions el 2018 pels expedients d'ocupació en filials espanyoles

BarcelonaCellnex continua posant per davant la inversió al creixement, encara que això suposi quedar-se en números vermells.. La multinacional de telecomunicacions va tancar el 2018 amb unes pèrdues de 15 milions d'euros, segons ha informat l'empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquest divendres. La companyia ha justificat els resultats per la provisió de 55 milions d'euros comptabilitzada el primer trimestre de l'any passat per fer front als expedients de regulació d'ocupació (ERO) de dues filials espanyoles, Retevisión i Tradia Telecom.

El mes de març passat, la multinacional italiana Atlantia –controlada per la família Benetton– es va convertir en la principal accionista de Cellnex quan va obtenir el control de quasi el 30% de les accions de l'empresa, que va comprar per 1.500 milions d'euros.

Pel que fa al volum de negoci, Cellnex va ingressar el 2018 un 14% més que l'any anterior, fins a arribar als 901 milions d'euros. Així mateix, els beneficis abans d'impostos, interessos i amortitzacions (ebitda) van ser de 591 milions d'euros, un 18% superiors als de l'exercici anterior. L'empresa xifra en 31 milions el benefici net comparable sense els costos laborals derivats de les dues filials.

Sense preocupacions pel deute

Un dels temes recurrents sobre la situació financera de Cellnex és el seu deute. Actualment la xifra total és de 3.166 milions d'euros, però tot i així el director financer de la companyia, José Manuel Ainsa, ha reiterat que Cellnex se sent "còmoda" amb aquest nivell de deute. "En una empresa d'infraestructures que inverteix tant, no està fora de lloc", ha explicat el directiu.

Per divisions, el 65% dels ingressos van provenir de serveis d'infraestructura per a operadors de telecomunicacions mòbils, amb 586 milions (un 24% més que el 2017). De fet, aquesta branca, que fa cinc anys era minoritària ja representa el 75% del seu negoci. En canvi, el 26% dels ingressos encara prové de les activitats d'infraestructures i serveis audiovisuals (233 milions d'euros) i un 9% van ser el resultat dels negocis en xarxes de seguretat i emergència, i en solucions per a la gestió intel·ligent d'infraestructures urbanes (82 milions d'euros).

L'activitat internacional de la companyia –amb filials a Itàlia, França, els Països Baixos, el Regne Unit i Suïssa– va suposar el 48% de la facturació i el 56% del benefici abans d'impostos i interessos. Més concretament, el mercat italià va representar el 28% del volum de negoci de Cellnex i França el 7%. En aquest sentit, Cellnex va tancar l'últim exercici amb 23.440 emplaçaments, dels quals només 8.589 eren a Espanya. "Tenim un número de torres semblant al del tercer operador del món", ha insistit Martínez.

La companyia, que el 2017 va traslladar a Madrid la seu social arran del referèndum de l'1-O, va invertir 670 milions d'euros, sobretot destinats a la compra d'actius a Espanya i Suïssa i al desplegament de nous emplaçaments a França en virtut de l'acord signat amb la multinacional de telecomunicacions Bouygues Telecom, així com a la millora de l'eficiència de les seves instal·lacions.

Primers passos cap al 5G

El 2018 Cellnex va continuar treballant "en el desenvolupament de l'ecosistema d'infraestructures necessàries per desplegar el 5G", segons un comunicat de l'empresa. En aquest sentit, la multinacional destaca la compra de Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), que compta amb una concessió de la Generalitat per desplegar xarxes de fibra òptica.

D'altra banda, també va signar un acord amb la francesa Bouygues per construir 88 centres de telecomunicacions estratègics –a més de la compra de 62 centres més ja operatius– amb la finalitat d'obtenir prou capacitat de processament de dades associada al 5G. L'empresa espera desplegar 5.000 nous emplaçaments a França en el període 2016-2022.