Economia 10/12/2020

S'haurà de desfer de WhatsApp i Instagram? Preguntes i respostes sobre la gran demanda contra Facebook

Un grup de més de 40 fiscals nord-americans acusen la companyia d'haver construït un monopoli de les xarxes socials

Paula Solanas Alfaro
5 min
Zuckerberg, en la seva compareixença davant del Senat nord-americà, l'abril del 2018

BarcelonaEl cop judicial més contundent de la història de Facebook ha trigat setze anys. La xarxa social que va néixer de l'ambició d'un estudiant de Harvard que mai es va graduar s'enfronta ara per primera vegada a una acusació sense precedents als Estats Units. Un grup de més de 40 fiscals van presentar ahir una demanda contra la companyia a la qual acusen de mantenir un "monopoli" a base de decisions empresarials per aniquilar la competència.

Què implica que s'hagi posat en marxa aquest procés?

El que va anunciar ahir la fiscal general de l'estat de Nova York, Letitia James, és el primer pas en ferm després d'una investigació per pràctiques monopolítisques que ja estava en marxa des del 2019. Ara aquestes sospites s'han materialitzat en forma de demanda conjunta de 48 fiscals generals (hi ha 50 estats) i la Comissió Federal de Comerç dels EUA.

Aquests reguladors federals i estatals fa més de divuit mesos que analitzen la companyia fundada per Mark Zuckerberg i finalment han traslladat les seves conclusions a un tribunal de Washington. Això implica que el cas queda en mans de la justícia i, en cas que estimi la demanda, haurà de valorar si Facebook s'ha convertit en un monopoli i, per tant, si se l'ha d'obligar a fer una reestructuració del negoci. El plantejament és semblant al que ja s'havia debatut al voltant d'empreses com Amazon, que cada vegada lideren més negocis diferents.

Quines empreses formen part de Facebook?

La investigació s'ha centrat principalment en dues grans operacions que han contribuït de manera definitiva a convertir Facebook en un gegant de les xarxes. El 2012 l'empresa va comprar Instagram per 1.000 milions de dòlars, quan aquesta plataforma tenia al voltant de 40 milions d'usuaris. Actualment –i malgrat la creixent competència d'aplis com TikTok–, en té més de 1.000 milions i l'any passat va aportar 20.000 milions de dòlars en ingressos per publicitat, una quarta part de la facturació de Facebook.

L'altra adquisició controvertida es va produir quan la companyia va comprar WhatsApp dos anys més tard, el 2014, per gairebé 22.000 milions de dòlars. Els més de 600 milions d'usuaris únics mensuals que tenia aleshores l'aplicació de missatgeria s'han convertit en més de 2.000. A més, Facebook compta amb Facebook Messenger, la seva pròpia plataforma de missatgeria instantània, amb més de 1.300 milions d'usuaris. És precisament el volum tan important d'internautes controlat per un mateix paraigües empresarial el que preocupa als reguladors nord-americans.

Quin problema poden presentar aquestes compres?

"Aquesta conducta causa danys a la competència, deixa els consumidors amb poc marge d'opció per a les seves xarxes socials personals i exclou els anunciants dels beneficis de la companyia", destacava ahir la Comissió Federal de Comerç dels EUA en un comunicat. Així doncs, el que hauran de demostrar els fiscals és que Facebook va comprar les dues plataformes esmentades per eliminar la competència del seu camí de creixement sense fre. A més, han d'aconseguir justificar que seria més avantatjós per als consumidors que el grup desinvertís en aquests actius.

Perquè estan prohibits els monopolis?

Un monopoli és una falla de mercat que es produeix quan hi ha un únic agent econòmic que controla un determinat producte, recurs o servei. És a dir, el consumidor no té cap altra opció per triar i l'empresa és la que determina la producció i el preu d'aquest bé. Per evitar aquesta situació, els estats han aprovat al llarg dels anys diferents legislacions antimonopoli. En el cas dels EUA, actualment l'encarregada de vetllar per la lliure competència és la Comissió Federal de Comerç. Les lleis antimonopoli d'aquest país, però, es remunten al 1890, quan el govern federal va aprovar la llei Sherman Antitrust (impulsada pel senador John Sherman) per perseguir les empreses que controlessin un mercat en solitari i prevenir l'increment artificial dels preus.

És habitual que s'investiguin grans empreses tecnològiques als EUA?

En l'última dècada, el poder de les xarxes socials per dirigir l'opinió pública i alhora fer negoci amb les dades dels usuaris s'ha fet cada vegada més evident. La seva irrupció va agafar desprevinguts els supervisors, però en els últims anys han arrencat la seva particular croada per aturar els excessos en la vigilància d'aquestes plataformes. Per exemple, aquest estiu ens va deixar la imatge inèdita dels principals directius de Google, Amazon, Facebook i Apple compareixent al Congrés dels EUA per justificar, precisament, la dimensió dels seus negocis. En el cas de Jeff Bezos d'Amazon (l'home més ric del món), era la primera vegada que testificava a la cambra.

Per quins altres temes s'ha investigat Facebook?

Un dels casos més destacats va ser la investigació a Facebook per l'escàndol de Cambrigde Analytica, després que es recollissin dades d'usuaris per a finalitats polítiques durant la campanya de les eleccions presidencials als EUA dels 2016, en què va guanyar Donald Trump. La investigació es va resoldre l'estiu passat amb una multa de 5.000 milions de dòlars de la Comissió Federal de Comerç dels EUA. Tot i així, aquesta nova demanda contra l'empresa significa un pas més en les investigacions sobre Facebook, perquè ara també se l'acusa d'impedir la lliure competència i no només de vulnerar la intimitat dels usuaris.

stats