Brussel·les / MadridPrimer avís de Brussel·les al govern espanyol per les traves que posa a l'opa hostil del BBVA al Sabadell. La Comissió Europea ha obert aquest dijous un procediment d'infracció contra Espanya per la legislació utilitzada per la Moncloa contra l'operació. En concret, l'executiu comunitari considera que tant la normativa espanyola que confereix poders al ministeri d'Economia per pronunciar-se sobre l'adquisició, principalment la llei de defensa de la competència, com la decisió de l'executiu espanyol d'elevar-ne l'avaluació al consell de ministres contravenen el dret de la unió, perquè per a l'organisme comunitari l'anàlisi de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) era suficient i prou exhaustiva. En tot cas, Brussel·les no pretén amb aquesta decisió intervenir directament en l'operació ni en les maniobres de la Moncloa, sinó obligar Espanya a reformar la seva legislació.
Inscriu-te a la newsletter EconomiaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquestes legislacions —la llei 10/2014 sobre requisits de capital, el decret 84/2015 de requisits supervisió i solvència, i la llei 15/2007 de defensa de la competència— fa més d'una dècada que estan vigents. Tanmateix, Brussel·les no s'hi va fixar fins que un ciutadà va denunciar a la Comissió Europea dos dies després de l'anunci de l'opa que hi havia normes espanyoles que permetien a la Moncloa dur a terme accions contra l'operació que no complien la legislació comunitària. De fet, fonts comunitàries expliquen que ja des d'aquell moment van tenir indicis que el govern espanyol intentaria entrebancar l'operació contra el Sabadell utilitzant lleis que s'oposen a la legislació comunitària relativa a la supervisió bancària, els requisits de capital i la llibertat d'establiment i de lliure circulació de capital.
Al cap de poc, l'agost de l'any passat, la Comissió Europea ja va obrir un procediment de consulta a Espanya, que ha consistit en una via de diàleg amb el govern espanyol per esbrinar les intencions de la Moncloa i l'abast que podia tenir la utilització d'aquestes lleis. Segons les mateixes fonts comunitàries, en un principi les dues parts mantenien un intercanvi de visions fluid i profitós. Ara bé, tan sols es tractava del principi de la batalla de l'executiu espanyol contra l'opa i, amb el pas del temps, tot va començar a torçar-se.
Les fonts comunitàries veuen com un punt d'inflexió la decisió de la Moncloa de portar l'avaluació de l'opa hostil del BBVA al Sabadell al consell de ministres i recorden de manera taxativa que l'examen de l'operació l'han de fer les autoritats competents: la CNMC per un costat i el Banc Central Europeu (BCE) per l'altre. L'entitat espanyola és la responsable d'avaluar que no posa en risc la competència bancària a l'Estat i l'europea la solvència de l'operació bancària i que no suposa un perill en termes financers. En aquest cas, com que la majoria del volum de l'activitat del BBVA i el Sabadell es concentra en un estat membre, Espanya, no calia que l'opa fos comunicada a la Comissió Europea.
Així doncs, no era necessari que Brussel·les es pronunciés sobre l'operació contra el Sabadell i només decideix actuar arran de la denúncia ciutadana i quan considera que el govern espanyol s'està aprofitant d'una legislació que contravé el dret de la UE per atacar l'opa. És en aquest punt que, davant els informes positius de la CNMC i el BCE, la Comissió Europea considera que el govern espanyol no s'hi pot oposar i molt menys posar-hi traves llevat que no sigui per motius d'interès general, cosa que tampoc creu que sigui el cas. Per això, més enllà de les traves de la Moncloa, també obre procediment d'infracció contra la normativa que atorga la facultat al ministeri d'Economia, liderat per Carlos Cuerpo, de dificultar una concentració bancària per raons que no tenen a veure amb l'interès general.
Fonts del ministeri d'Economia confirmen que han rebut l'avís de la Comissió Europea. "Donarem tota la informació que se'ns demani [per part de la Comissió Europea] i col·laborarem de forma constructiva", ha indicat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en declaracions als mitjans de comunicació aquest dimecres. Cuerpo ha assegurat que estan "totalment convençuts" d'haver complert amb la normativa espanyola i europea i que l'expedient de Brussel·les "no suspèn l'acord de consell de ministres" en què es van aprovar les condicions a l'opa.
"Cal destacar que són normatives que fa bastants anys que estan en vigor i que des d'aleshores s'han aplicat en diverses ocasions", indiquen les mateixes fonts, que confirmen que Espanya respondrà dins el termini.
L'amenaça d'una multa a Espanya
Una de les funcions de la Comissió Europea és garantir que els estats membres compleixen la legislació europea i, en cas que no la respectin, pot obrir-los processos d'infracció com el que ha iniciat aquest dijous contra Espanya i els pot acabar aplicant sancions econòmiques milionàries. La intenció d'aquests expedients és que els governs estatals acabin complint el dret de la UE i en poques ocasions s'acaben multant els estats membres. Les mateixes fonts comunitàries admeten que no és el seu objectiu i que, en tot cas, no preveuen aplicar multes a curt ni a mitjà termini.
El pròxim pas és que Espanya respongui en un termini màxim de dos mesos la carta que li ha enviat Brussel·les sobre les infraccions i, en cas que la Comissió Europea consideri que el govern espanyol no va en la bona direcció, li enviarà el que es coneix com un dictamen motivat, que és el pas previ a portar el cas a la justícia europea.
Aquests processos solen allargar-se en el temps i la mateixa Comissió Europea veu molt probable que la batalla sobre l'opa hagi finalitzat abans que no es tanqui l'expedient de Brussel·les contra Madrid. Però això no preocupa a l'executiu comunitari i apunta que el seu objectiu amb l'obertura del procediment d'infracció no és intervenir en aquesta operació en concret, sinó que Espanya modifiqui la seva normativa.
Quina llei ha utilitzat el govern espanyol en l'opa?
Brussel·les posa en el punt de mira diferents lleis, entre les quals hi ha la llei de Defensa de la Competència, que és la que ha fet servir el govern espanyol per aprovar les condicions addicionals a l'opa del BBVA al Sabadell. Aquesta norma permet que en cas que una operació de concentració empresarial arribi a fase 2, com ha passat amb l'opa del BBVA, l'executiu espanyol pugui pronunciar-se per raons vinculades a l'interès general. I així ho ha fet el ministeri d'Economia.
Això, però, no sempre va ser així. Aquesta llei va ser reformada el 2007. Fins aquell moment, en una operació d'integració o fusió empresarial les companyies havien d'enviar una notificació directament al ministeri d'Economia, que és qui tenia la potestat d'autoritzar o prohibir en primera fase l'operació, mentre que les autoritats de competència, tot i que es pronunciaven, eren òrgans consultius i no vinculants.
Amb la reforma del 2007 es buscava, precisament, introduir més independència a aquests processos i deixar el protagonisme a Competència, que des d'aleshores és qui assumeix la capacitat d'autoritzar (amb condicions o sense) o prohibir una operació de concentració. En cas que l'operació arribi a fase 2, el govern pot modificar el dictamen de competència aigualint les condicions, o aprovant condicions addicionals per garantir l'interès general. El BBVA havia interpretat que només podia fer la primera de les dues coses.
Més enllà del cas de l'opa del BBVA, aquest poder també el va utilitzar el Partit Popular l'any 2012. Aleshores, el govern de Mariano Rajoy va fer servir la mateixa llei i l'interès general per modificar el dictamen de Competència en la fusió entre Antena 3 i La Sexta.