El Sabadell planifica un futur sense el BBVA concentrat al mercat espanyol

Els analistes creuen que si l'opa fracassa el banc català haurà de liderar una fusió d'entitats mitjanes o aliar-se amb un grup estranger

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ovacionat durant la junta d'accionistes 2025 de l'entitat
06/07/2025
4 min

BarcelonaUn cop ha decidit desfer-se de la filial britànica TSB, a l'espera del que decideixi la junta extraordinària d'accionistes el 6 d'agost, el Banc Sabadell mira de reforçar la que hauria de ser la seva estratègia futura –i la incorporarà al pla estratègic que preveu presentar el 24 de juliol–, que passa per centrar-se en el mercat espanyol, tot i que els analistes veuen prematur plantejar un full de ruta quan encara no se sap si l'opa del BBVA tirarà endavant o no. L'entitat presidida per Josep Oliu vol reforçar el seu model de capil·laritat territorial, que contrasta amb el de banc global de l'entitat d'origen basc. En qualsevol cas, no hi ha analista que vegi un futur de l'entitat vallesana en solitari sinó liderant una fusió amb altres bancs mitjans o amb una aliança o unió amb un banc europeu, en cas que l'operació del BBVA descarrili, la qual cosa tampoc és segura.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, va ratificar aquesta setmana, a la roda de premsa per explicar l'acord de venda de TSB al Santander per 3.100 milions d'euros que pugen fins a 3.400 milions, l'objectiu de centrar-se en el mercat espanyol. La venda de TSB permetrà a l'entitat mantenir "una estratègia més focalitzada a Espanya", va dir. El Santander, per la seva banda, reforça la presència al Regne Unit, on ja és important, i alhora barra el pas a un dels seus principals competidors, el BBVA, que necessita reduir el pes del negoci que té en mercats emergents com ara Mèxic o Turquia.

Els analistes de Morningstar també destaquen l'enfocament del banc català. "Si bé la venda de TSB reduirà la diversificació geogràfica i d'ingressos del Sabadell, suposa un canvi per reorientar el grup al seu mercat nacional minorista a Espanya, on veiem oportunitats de creixement més bones, amb el suport d'un entorn econòmic benigne". En tot cas, si el BBVA decidís finalment fer-se enrere, cosa que de moment sembla difícil, després d'haver-se refermat dilluns passat, l'escenari de la banca a Espanya canviaria. "Es tornaria a activar la possibilitat d'integracions en les quals el Sabadell, en comptes de comprat, passés a ser comprador", segons comenten els analistes.

Tret del mateix BBVA, el Santander o CaixaBank, qualsevol altra entitat mitjana espanyola podria formar part d'aquest ball, si bé els primers rumors que van córrer sobre una possible integració amb Unicaja o Abanca van ser rebutjats. A més de descartar "més opes hostils", com la del Banc de Bilbao a Banesto el 1987, i especialment un tercer intent per part del BBVA, González-Bueno va dir que "hi ha possibilitats i molta complementarietat entre petits i mitjans a Espanya". "Totes les operacions tindrien sentit entre qualsevol d'ells, però de moment no preveiem al mercat res a la vista", va afegir.

Fusió transfronterera

Una altra opció seria una fusió transfronterera –és a dir, amb el banc d'un altre país de la zona euro–, que són les que prefereix el Banc Central Europeu (BCE). Però això és complicat, perquè tenen més sentit quan hi ha sinergies tant d'ingressos com de costos. I això no es produeix, especialment en matèria d'eficiències d'ingressos. El Sabadell té actualment acords amb altres entitats, però per a activitats puntuals: amb BNP per dipositària, i amb Amundi, per gestió de patrimonis. A més té l'asseguradora Zurich com a accionista, amb el 4,205%.

Després de presentar el seu nou pla estratègic, el Sabadell celebrarà el 6 d'agost dues juntes d'accionistes extraordinàries consecutives: una per aprovar la venda de TSB, un tràmit al qual l'obliga el deure de passivat a l'estar immers en una opa; i una altra perquè els accionistes decideixin si accepten que després de la venda es distribueixin 2.500 milions d'euros (50 cèntims per títol) en forma de dividends. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha imposat separar les dues decisions en sengles sessions.

César González-Bueno, conseller delegat del Banc Sabadell.

L'evolució que tenen els dos bancs a la borsa revela que els inversors esperen una millora de l'oferta per part del BBVA. Des de l'endemà d'anunciar la venda de TSB, la diferència negativa de l'oferta del BBVA respecte a la cotització del Sabadell s'eixampla. Tothom ho interpreta com que hi haurà una millora, perquè el Sabadell ha obtingut per la seva filial britànica un preu per sobre del que els analistes esperaven. I per al BBVA hi ha una dificultat afegida: en lloc d'haver de pagar més per guanyar negoci ho haurà de fer per obtenir caixa, atès que està previst el repartiment de dividends extraordinaris. En tot cas, tothom juga les seves cartes: divendres es va saber que JP Morgan Chase ha adquirit un 1,141% del Sabadell. Segons fonts del mercat, aquestes podrien ser compres per a tercers per controlar títols en favor de l'opa, ja que és assessor del BBVA. Al preu al qual s'han comprat indicaria que li consta que el banc basc preveu apujar la seva oferta, segons les mateixes fonts.

El Sabadell ha crescut aquests últims anys a través d'integracions. El 1996 va incorporar el grup NatWest Espanya, que va rebatejar com a Solbank per als europeus residents a l'arc mediterrani espanyol. A principis dels 2000 va integrar Banco Herrero (Astúries). Dos anys després va comprar Banco Atlántico; el 2006, Banco Urquijo, i el 2007, TransAtlantic Bank de Miami als EUA. Després de la crisi financera, va comprar Banco Guipuzcoano el 2010, la CAM el 2011, i la xarxa d'oficines de Catalunya i l'Aragó de Caixa Penedès (2012), el Banco Gallego i el negoci a Espanya de Lloyds el 2013. El 2015 va prendre el control de TSB al Regne Unit i l'any següent va crear un banc a Mèxic.

stats