COMERÇ

Els comerços reclamen autogestionar-se

Les associacions proposen el model dels BID per funcionar com un centre comercial a cel obert

A finals de novembre els carrers comercials de Barcelona es vesteixen de gala i tornen a encendre els llums de Nadal. I qui paga aquest enllumenat no és l’Ajuntament, ni totes les botigues que hi ha a la via en qüestió, sinó només les que estan associades a l’eix comercial i, per tant, paguen la seva quota pertinent. Això és el que fa temps que denuncien les organitzacions de comerciants catalanes, que reivindiquen una fórmula perquè les millores comercials es gestionin entre tots. Es tracta dels BID ( business improvement district, “districte de millora empresarial” en català), un sistema de gestió público-privada que fa dècades que existeix als Estats Units i al Regne Unit però que encara no ha arrencat a Espanya perquè cap legislació el regula.

Un BID és una zona dins d’una ciutat -pot ser un sol carrer o la suma d’uns quants- on hi ha un entramat comercial dens que es finança a través d’una taxa que paguen tots els establiments que en formen part, tant les grans cadenes com els comerços petits. “Aquesta quota es podria incloure a través de l’IBI, la recaptaria l’ajuntament de torn i després el BID triaria què fer amb els diners”, apunta el president de l’associació de comerciants RetailCat, Joan Carles Calbet. Per posar un exemple: seria com si les botigues del carrer Gran de Gràcia tinguessin una gestió professionalitzada més enllà dels mateixos locals semblant a la que aplica un centre comercial, on hi ha un equip dedicat a promocionar la instal·lació i encarregar-se de les millores que necessita.

Així doncs, les associacions de botiguers defensen que aquesta quota es podria destinar a fer activitats de màrqueting, netejar els espais i millorar el mobiliari urbà, entre altres coses. De fet, cada zona hauria de tenir un pla de negoci a cinc anys amb objectius definits. “Si tinguéssim capacitat perquè paguessin tots els que formem els eixos no necessitaríem subvencions”, apunta Salva Vendrell, el president de la Fundació Barcelona Comerç, que representa els 21 eixos comercials de proximitat de la ciutat. Segons assegura Vendrell, d’aquesta manera els carrers podrien posar seguretat privada, com fan els centres comercials, cosa que la legislació actual no permet. Calbet recorda que aquesta fórmula ja està en marxa a Birmingham i Nova York, on, per exemple, els carrers comercials pròxims a l’emblemàtic gratacels Flat Iron formen un BID.

Primeres proves pilot

L’estiu passat es va aprovar la nova llei catalana de comerç, després que el Tribunal Constitucional tombés l’anterior el 2013. Però aquesta norma també es va suspendre de manera cautelar i amb l’absència de Govern a Catalunya encara no s’ha arribat a aplicar. Precisament aquesta llei incorporava per primera vegada el compromís de plantejar una normativa específica per als BID en un termini de divuit mesos. Malgrat que aquesta iniciativa també està aturada -hi ha una comissió interna que hi treballa, però no es pot decidir res sense un govern a la Generalitat-, diversos eixos comercials fa temps que assagen com seria conviure amb els BID. Aquest és el cas de l’associació de comerciants Terrassa Centre, on s’ha acordat un conveni amb l’Ajuntament perquè siguin els comerciants els qui prenguin les decisions sobre com millorar la zona. “Hi ha una junta directiva amb presència dels botiguers i l’administració, però també una de consultiva amb veïns del centre”, explica Maria Costa, la presidenta de Terrassa Centre.

En aquest eix són 240 comerços que busquen “poder tenir agenda pròpia igual que els centres comercials”. Costa defensar que el BID serà una eina necessària per trobar models de gestió nous en un moment en què els petits botiguers “han d’estar molt a l’aguait” per l’arribada del comerç electrònic. A Barcelona l’Ajuntament també ha iniciat un pilot al Born i a Sant Andreu -en lloc de BID els anomena APEU (àrea de promoció econòmica urbana)- per estudiar com adaptar el model en una zona turística i en una altra amb més comerç de barri. Aquest experiment, però, no estarà en marxa fins al 2019.

No obstant això, l’adopció dels BID també obligaria a repensar el paper de les mateixes associacions de botiguers que fins ara han complert el rol de promotors del comerç de barri. Per a Calbet, les associacions s’acabarien integrant en la gestió del BID, mentre que Costa considera que podrien continuar existint de manera paral·lela. “Dependria de cada cas”, apunta la presidenta dels comerciants de Terrassa Centre, que remarca que les entitats de comerciants han de ser molt més que “xocolatades i activitats al carrer”.