Fons europeus

Adamo Telecom o l'Ajuntament de Barcelona: radiografia dels destinataris dels fons europeus

Catalunya concentra els Next Generation en el vehicle elèctric, el sector ferroviari i les tecnològiques

3 min
El BSC, on hi ha el superordinador MareNostrum 5, és un dels principals receptors de fons Next Generation.

BarcelonaMés de 52.000 beneficiaris catalans –entre empreses, entitats, ciutadans i administracions públiques– han rebut fins ara un total de 5.390 milions d'euros procedents del programa europeu Next Generation, segons dades publicades aquest dijous per la Generalitat, que ha obert un nou portal on es pot fer seguiment del repartiment dels fons. Entre els principals beneficiaris hi ha les empreses de telecomunicacions Adamo i Telefónica, l'Ajuntament de Barcelona, la companyia de disseny de xips Openchip & Software, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) o la unió temporal d'empreses (UTE) del fabricant de trens Siemens Rail i la constructora FCC.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El nou portal permet conèixer quants diners s'han adjudicat a Catalunya procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i que són gestionats tant per l'Estat com pel Govern català. Així mateix, permet cribrar les dades per sectors, tipus d'ajudes (subvencions, concursos, etc.) i beneficiaris, tot i que en aquest últim cas no s'inclouen dades dels particulars, sinó només d'empreses, entitats i ens públics. El repartiment dels fons ha sigut objecte de discussió recentment entre el departament d'Economia i el govern espanyol.

Del total repartit, 1.619 milions han sigut entregats per l'administració catalana, mentre que els 3.770 milions restants provenen de subvencions i convocatòries d'organismes estatals. A més, un 51% del global dels diners, és a dir 2.748 milions, han anat a parar a empreses. Del total de societats beneficiades, un 97% són pimes, que han rebut un 56% del total compromès, segons un comunicat de la Generalitat.

El vehicle elèctric, epicentre de les ajudes

El dels vehicles elèctrics és el sector que més ajudes ha rebut. Destaca Seat, amb 93 milions que aniran en bona part a la nova línia d'assemblatge de bateries a Martorell, així com Lotte Energy Material, que ha obtingut 67 milions per a la seva planta de producció d'elecfoil (component indispensable de les bateries de vehicles elèctrics) a Mont-roig del Camp (Baix Camp). Scutum (matriu de la marca de motos Silence) i el fabricant de bateries Bold rebran quasi 21 milions i 6 milions, respectivament.

Tot i que el cotxe elèctric és un dels sectors que més n'ha rebut, el repartiment dels fons ha beneficiat altres projectes relacionats amb la digitalització de l'economia i l'aposta per inversions d'alt valor afegit de caràcter tecnològic. De fet, l'empresa que més diners ha rebut és Adamo Telecom, amb més de 242 milions d'euros, en gran part per a la instal·lació de connexions amb fibra òptica per a serveis mòbils de banda ampla sense fils i 5G. En el mateix camp de les telecomunicacions, Telefònica ha rebut quasi 85 milions de la Generalitat.

La segona empresa en captació de fons ha sigut Openchip & Software Technologies, especialitzada en processadors, microxips i semiconductors i amb seu a Barcelona, que ha rebut 111 milions de l'Estat.

Més enllà del món empresarial, el Barcelona Supercomputing Center (seu del superordinador MareNostrum 5) ha obtingut fins ara 100 milions. La resta d'universitat públiques catalanes i diversos centres de recerca adscrits també han rebut sumes importants provinents dels Next Generation.

Economia circular i sostenibilitat

Els fons Next Generation es van aprovar per impulsar la digitalització i modernització de l'economia europea, però també per donar suport a projectes que afavoreixin la descarbonització i a empreses que apostin per l'economia circular i la sostenibilitat. Més enllà del cotxe elèctric, els fons han beneficiat l'empresa d'hidrogen verd Lhyfe i diverses companyies del sector agroalimentari, com l'empresa especialitzada en proteïnes alternatives Bunge i la cadena d'alimentació Ametller Origen. En el sector industrial, també la paperera Alier i la metal·lúrgica La Farga han rebut ajudes per a projectes d'economia circular.

Transport i infraestructures

Els projectes d'infraestructures, sobretot ferroviaris, s'han endut una quantitat important de diners dels Next Generation. Per exemple, la UTE entre la constructora FCC i Siemens Rail ha obtingut 74 milions de l'Estat per a la construcció de la plataforma multimodal de la Llagona, mentre que la UTE entre les constructores Sacyr, Neopul i Copcisa, que treballa en les obres del corredor mediterrani, ha obtingut 49 milions, mentre que Comsa va rebre 53 milions i la UTE entre Intelsa i Alsmtom (adjudicatària de la senyalització ferroviària en el tram l'Hospitalet-Port Aventura), 43 milions, entre d'altres.

L'Ajuntament de Barcelona, el que més rep

L'Ajuntament de Barcelona és l'administració que més fons ha aconseguit, amb 223 milions d'euros dels més de 1.000 milions lliurats a administracions públiques de caràcter local, seguit, amb 57 milions, de l'administració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Els segueixen el consistori de l'Hospitalet de Llobregat i la Diputació de Barcelona, amb 29 milions cadascun, mentre que els ajuntaments de Lleida, Terrassa i Tarragona han rebut 25 milions, 21 milions i 20 milions d'euros, respectivament. A més, dotze ajuntaments catalans més han rebut entre 10 i 20 milions d'euros.

Entre les entitats del tercer sector més beneficiades hi ha la fundació Jaume Bofill, amb uns 16 milions. És la que més diners ha obtingut, seguida per la Fundació Privada Agropecuària de Guissona, la fundació La Muntanyeta i Fundesplai.

stats