Catalunya demanarà a l'Estat 8.538 milions i allunya el seu retorn als mercats

BarcelonaLa Generalitat demanarà per l'any que ve un total de 8.538 milions d'euros al fons de liquiditat autonòmica (FLA), una quantitat similar a la del 2025 (llavors van ser 8.488 milions, dels quals n'ha rebut 8.113). La decisió suposa allunyar-se de recórrer de nou als mercats per finançar-se, com tenia previst fer a partir de l'any que ve, per aconseguir-hi entorn el 5% del deute total. De fet, la data s'ha anat retardant, tot i que les finances, encara complicades, han anat millorant i el govern català ha aconseguit per primer cop en 13 anys el finançament per part de bancs per un total de 3.500 milions, per abaratir el FLA del 2023. Agències com Fitch, Moody's i DBRS també han tret l'etiqueta d'escombraries al deute català i l'han situat amb una nota que el qualifica de més fiable.

A les presentacions als inversors, l'executiu català ha explicat recentment que ja s'han liquidat els deutes fins al 2016 corresponents als instruments de l'Estat per facilitar la liquiditat a les autonomies que s'havien posat en marxa el 2012. Ara queden pendents deutes del 2017 en endavant, que sumen un total de 75.398 milions dels 90.700 milions de passiu total existents el 30 de juny passat, segons les dades del Banc d'Espanya. La previsió és que hi hagi dependència de l'Estat com a creditor fins al 2036. Un dels documents entregat als analistes admet que "els mecanismes de liquiditat continuen sent el principal component del deute català, però la seva proporció s'ha reduït el 2025".

La condonació del deute pactada entre el PSOE i ERC podria reduir el deute de Catalunya en uns 17.000 milions i està actualment en l'aire. Per un cantó, l'ha d'aprovar en segona volta el consell de ministres, i després encara ha d'anar al Congrés, on tot són incògnites, donat el trencament de suport al govern espanyol que va anunciar Junts.

Pel que fa al FLA per al 2026, de la quantitat total que es demanarà, 330 milions són per cobrir l'objectiu de dèficit previst, situat en el 0,1% del producte interior brut (PIB), 8.084 milions són per fer front a l'amortització de bons, préstecs a llarg termini i el FLA, i 12 milions més són per altres conceptes. En tot cas, la quantitat total que es demanarà es podria reduir en funció de les quantitats que la Generalitat rebi durant el 2026 de préstecs a llarg termini que negocia amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), segons ha explicat als analistes. És una pràctica per a la qual compta amb el suport del ministeri d'Hisenda. Aquest any ha signat un préstec amb aquesta institució per valor de 50 milions, entre d'altres. El 2023, la Generalitat va signar un préstec amb el BEI per un valor total de 430 milions, dels quals va rebre 180 milions.

Un dels aspectes que ha fet que la conselleria d'Economia, que dirigeix Alícia Romero, hagi buscat finançament de la banca i en busqui d'altres és l'encariment del FLA. Tot i que la proporció de deute que hi té es va reduint, el seu cost augmenta. Ho demostra l'interès al qual es paga el passiu de cada any. El sostre va ser el 3,497% del FLA del 2023, i per això es va recórrer al finançament de bancs. És un cost molt superior al que tenia el deute del FLA del 2016 (0,50%) o el moment més baix, el FLA del 2021, amb el 0,109%. Per al del 2025, la previsió és del 3,031%.