Comptes públics
Economia  /  Comptes públics 10/02/2023

Clam per l’infrafinançament: el PIB per càpita català creix per sota de l’espanyol

Un manifest evidencia que el dèficit fiscal fa menys competitiva l'economia catalana i afecta el benestar dels ciutadans

3 min
Imatge de la presentació del manifest.

BarcelonaLa majoria de patronals catalanes –amb l'absència de Foment del Treball– i un grup de cambres de comerç han presentat aquest divendres un manifest en què denuncien l'infrafinançament de Catalunya, l'excés de solidaritat financera de Catalunya amb la resta d'Espanya i la falta d'inversió de l'Estat a Catalunya. Un manifest que posa en evidència les mancances del sistema de finançament, però que no aporta propostes concretes de com es pot resoldre, al marge de demanar que Catalunya pugui gestionar els ingressos que genera.

Comparativa del finançament de Catalunya amb el règim foral basc
Ingressos per capita en euros

Les entitats que signen aquest manifest són les patronals Cecot, FemCat, la comissió econòmic-fiscal de Pimec i l'associació d'empreses industrials exportadores Amec, a més de les cambres de comerç de Barcelona, Girona i Sabadell. El manifest, redactat a partir d'un informe del col·lectiu Economistes pel Benestar, subratlla que "Catalunya ha de tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l'objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el seu benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l'equilibri i la solidaritat territorial".

El manifest parteix de la base que l'actual model de finançament és "totalment insuficient per finançar les competències traspassades" i "no ha seguit les exigències marcades per l’evolució de la població". Per això, qualifica el model de "totalment injust perquè ni tan sols garanteix l’ordinalitat". En aquest sentit, es remarca que Catalunya és la segona comunitat de l’Estat en recaptació, però salta a la desena després d’actuar tots els fons redistributius i a la catorzena si es té en compte el diferencial de preus. Al document s'apunta que encara que es corregís el tema de l'ordinalitat, "amb els fons actuals del model de finançament comú, Catalunya no milloraria el seu finançament i mantindria el mateix nivell de dèficit fiscal".

L'exdegà del Col·legi d'Economistes Joan B. Casas, en nom del col·lectiu Economistes pel Benestar, ha assegurat durant la presentació del manifest que l'experiència de les últimes dècades demostra que l'infrafinançament de Catalunya és una cosa "difícil" de solucionar si no s'aconsegueix "el control dels recursos propis".

La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha aclarit que els signants estan d'acord en el "diagnòstic", és a dir, a denunciar les deficiències del sistema de finançament actual, però que respecte a la solució tindrien "diferents propostes". Així doncs, aquest grup d'entitats empresarials deixa la concreció sobre com revertir les mancances del sistema de finançament actual en mans dels polítics, i no es mulla a definir quina seria la solució idònia per a Catalunya.

Pèrdua de competitivitat

"No ens toca plantejar un disseny concret. Simplement, diem que l'experiència dels últims 40 anys sense una gestió directa de proximitat dels recursos demostra que el sistema actual ha afectat la competitivitat de Catalunya", ha dit Joan B. Casas.

Casas ha explicat que l'economia catalana ha hagut d'afrontar un important impacte immigratori en les últimes dècades, en passar de sis milions d'habitants als gairebé vuit actuals, ha afrontat successives crisis de gran impacte econòmic –gran recessió, covid i guerra d'Ucraïna– i Catalunya ha fet una "excessiva" aportació neta a la solidaritat amb la resta d'Espanya. Aquest fet, ha dit, ha afectat negativament la seva economia i el benestar dels seus habitants. El manifest denuncia, a partir de dades de la Cambra, que entre el 2000 i el 2019 el consum per habitant ha crescut un 1,7% a Catalunya, mentre que la mitjana a l'Estat és d'un 8,6%, i que el PIB per càpita va repuntar un 14,2% en aquest període a Catalunya, per sota també de la mitjana estatal, situada en el 17,8%.

En aquesta línia, recorda que el dèficit fiscal de Catalunya el 2019, segons càlculs de la Generalitat, es va situar en el 8,5 % del PIB, equivalent a uns 20.200 milions, i que Catalunya és la segona comunitat en recaptació, per darrere de Madrid, i la desena en recursos rebuts totals. En un annex, el manifest evidencia que la situació no és igual en altres estats del món i es posen alguns exemples: als Estats Units, el dèficit fiscal del 2005 a Califòrnia era del 4,1%, a Nova York del 4%, a Massachusetts del 2,2% i a Connecticut del 7,2%. Al Canadà, el 2004, Ontario tenia un dèficit fiscal del 2,3%, la Columbia Britànica del 0,9% i a Alberta del 3,2%. En el cas d'Europa, se cita el dèficit fiscal de Flandes, del 4,4% el 2003. I en el cas d'Espanya, s'inclouen Madrid, amb un 5,57%; Catalunya, amb un 8,7%, i les Illes Balears, amb un 14,2%.

Els annexos del manifest inclouen també comparatives amb el sistema foral del País Basc, molt més favorable que el català. Així, censura "la inexplicable desigualtat en l'aportació de les comunitats de règim foral a l'equilibri interterritorial malgrat disposar d'una renda més alta que Catalunya", i denuncia que la inversió pública a Catalunya –en percentatge sobre el PIB– ha estat sempre inferior a l'espanyola excepte en el període 2008-2010. Per això, Joan B. Casas ha resumit la conclusió: l'actual sistema de finançament ha provocat una "pèrdua de competitivitat important" en l'economia catalana.

stats