Finances públiques
Economia  /  Comptes públics 02/09/2022

El Govern estima en gairebé 20.200 milions el dèficit fiscal de Catalunya

L'executiu calcula que el dèficit fiscal ha passat del 8% del PIB el 2016 al 8,5% el 2019

4 min

BarcelonaEl Govern estima que el dèficit fiscal de Catalunya l'any 2019 va ser de 20.196 milions d'euros, l'equivalent a un 8,5% del producte interior brut català (PIB), segons els càlculs de la conselleria d'Economia i Hisenda. Unes dades que mostren un aprofundiment en el dèficit fiscal català respecte de les últimes balances fiscals, de l'any 2016, quan el dèficit era de 17.049 milions i equivalia a un 8% del PIB .

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquestes dades corresponen a un dels sistemes per calcular les balances fiscals, el de flux monetari –que és el que prefereix el Govern perquè calcula els ingressos de l'Estat generats a Catalunya i les despeses que l'Estat destina al Principat–, i s'han calculat amb una estimació d'una part de les despeses de l'Estat, en concret una quarta part (26%), perquè el govern espanyol no ha facilitat les dades sobre la seva despesa territorialitzada.

Malgrat que el Govern prefereix el sistema de flux monetari, també ha fet l'estimació de la balança fiscal amb l'altre mètode habitual, el de la càrrega de benefici. Aquest sistema imputa les despeses en funció de qui se'n beneficia, de manera que, per exemple, una part de la despesa en defensa o de la despesa del Museu del Prado també s'imputa al Principat, perquè es considera que els catalans també se'n beneficien. En aquest cas, el dèficit resultant per al 2019 és de 14.556 milions d'euros, el 6,1% del PIB, quan el 2016 per aquest mètode el dèficit era de 12.243 milions d'euros, el 5,7% del PIB.

Per tant, el dèficit fiscal segons el mètode del flux monetari ha augmentat un 18,45%. Aquest increment, segons ha explicat la directora general de Finançament, Montserrat Bassols, es deu al fet que els ingressos aportats per Catalunya a l'Estat han passat del 19,2% al 19,6%, mentre que la despesa s'ha mantingut en el 13,4%. Un augment dels ingressos que pràcticament els ha aportat la Seguretat Social. Els ingressos de l'Estat generats per la Seguretat Social a Catalunya han passat de 25.156 milions el 2016 (un 19,1% del total) a 30.150 milions d'euros el 2019 (el 19,4% del total). Un augment que fonts del govern atribueixen al millor comportament del mercat laboral a Catalunya i coincideix amb el fet que, quan l'economia va bé, el dèficit fiscal de Catalunya augmenta.

El Govern ha decidit fer la balança fiscal, malgrat no tenir totes les dades perquè el govern espanyol no les ha volgut facilitar , perquè vol incloure aquest informe en la llei de pressupostos per deixar palesa la situació, ha explicat el conseller d'Economia, Jaume Giró. No obstant, ha defensat la validesa de les dades perquè s'han calculat amb l'assessorament d'una comissió d'experts encapçalada pel catedràtic i exconseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas i la secretària d'Hisenda, Marta Espasa. Giró ha defensat la validesa dels càlculs i ha indicat que un dèficit del 8,5% se situa molt a prop de la mitjana de la sèrie des del 1986 .

"En dèficit fiscal, la mitjana és del 8% del PIB des de l'any 1986. Fa més de trenta-cinc anys que els catalans paguem pràcticament un delme a Espanya i no sabem ben bé a canvi de què", ha reblat el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró. 

Giró: "Maltractament de l'Estat"

Per al conseller, aquestes dades mostren que "el maltractament econòmic de l'Estat a Catalunya és sistemàtic, endèmic i deslleial". El conseller ha sumat aquest dèficit fiscal que "va evaporar" 20.200 milions d'euros generats a Catalunya, que no es van poder invertir en serveis i equipaments, a l'escassa execució de les inversions pressupostades per l'Estat a Catalunya (35,7%) i a la liquidació del finançament autonòmic del 2020, en què Catalunya va ser la segona comunitat que més va aportar i la catorzena en recursos rebuts per càpita.

Per a Giró, el dèficit fiscal obeeix a una estratègia de "control polític a un país que vol fer sentir la seva veu" amb la tàctica de retreure aquests recursos que equivalen al 53% de tot el pressupost de la Generalitat per al 2022. "Aquesta quantitat és l'equivalent al pressupost de Sanitat, Educació i Drets Socials del 2022. És 167 vegades el pressupost d'inversions de FGC o 152 el de l'ajuntament de la ciutat de Girona", ha resumit Giró. A parer seu, el càlcul de les balances mostra que Catalunya "ha d'aspirar" a gestionar els seus propis recursos.  

Model de finançament

L'objectiu del departament d'Economia és oferir anualment les balances fiscals fins al final de la legislatura. Les últimes es van publicar el 2020 amb dades del 2016. "És un exercici de transparència que s'ha de fer", ha defensat Giró.

Sobre la possibilitat de negociar amb l'Estat un nou règim de finançament que permeti reduir el dèficit fiscal que dibuixen les balances, Giró ha dit que ara mateix això no està obert, però no ho ha descartat. "No hi ha cap convocatòria per obrir el meló del model de finançament. Dubto que en el que queda de legislatura això passi, però si passa actuarem en conseqüència", ha resolt. I ha explicat que seuria a una taula perquè "el país ha d'avançar sempre i si podem recuperar algun dels euros que s'evaporin valdria la pena intentar-ho". 

D'altra banda, Giró s'ha mostrat convençut que aconseguirà tirar endavant els pressupostos de la Generalitat per al 2023. "No quedarà per mi tenir un altre cop pressupostos que entrin en vigor al gener".

Respecte als 200 milions d'euros de la disposició addicional tercera que l'Estat hauria de pagar aquest any però que no ha pagat perquè el govern espanyol reclama saber en què s'invertiran, el conseller s'ha mostrat convençut que arribaran aquesta tardor. Tot i això, ha recordat que només són una part del que s'havia d'ingressar el 2008 i, en aquest sentit, s'ha queixat perquè l'Estat "pagar tard, sense interessos i a termini, i a sobre volen decidir on ho hem d'invertir".

stats