La Generalitat exigeix al govern espanyol que publiqui les balances fiscals

BarcelonaLa Generalitat ha exigit al govern espanyol que torni a publicar les balances fiscals, que no ha donat a conèixer des de l'any 2017. "Ho hem de denunciar i combatre, és important que el govern central torni a recuperar la dada. Exigim que es calculin i publiquin", ha declarat la portaveu de l'executiu català, Meritxell Budó. "És una realitat que aquest any ja no s'han publicat", ha afegit.

En la roda de premsa conjunta d'Aragonès i Budó per presentar l'acord de despesa amb els comuns, el vicepresident no ha contestat la pregunta de si la Generalitat hauria de reclamar al govern de Pedro Sánchez que publiqués les balances, tot i que posteriorment la portaveu de l'executiu sí que s'hi ha referit per exigir-les.

Tal com va avançar l'ARA aquest diumenge, amb l'entrada al govern espanyol del PSOE, l'administració estatal ja no ha tornat a fer públiques les xifres, que ha decidit abandonar. La consellera de la Presidència ha recordat que "el 2018 [el govern espanyol] les van calcular però no les van publicar i el 2019 ni tan sols les han volgut calcular". Per a Budó, les balances fiscals són "una xifra important que afecta directament l'economia de Catalunya".

El Govern va publicar la setmana passada les xifres de dèficit fiscal per als exercicis 2015 i 2016, que va situar en poc més de 16.800 milions d'euros en els dos anys.

No formarà part de la taula de diàleg

Tanmateix, la petició de tornar a publicar les balances fiscals no s'inclourà dins la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat per abordar el "conflicte polític". Preguntada per aquesta qüestió, la secretària general adjunta i portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha dit que aquest espai és per resoldre la situació entre Catalunya i Espanya, des de la perspectiva de l'"autodeterminació" i l'"amnistia". "Totes les qüestions competencials, de transferències o de pressupostos han d'anar en altres espais", ha dit Vilalta, en al·lusió a la negociació al Congrés de Diputats entre els grups parlamentaris o en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

"Per a ERC, la taula de negociació té sentit pel conflicte polític entre l'estat espanyol i Catalunya. Per a la resta de qüestions sobre greuges, mancances o competències ja hi ha altres espais de trobada", ha asseverat. "La taula ha de ser l'instrument que permeti transitar el conflicte polític", ha conclòs.

En tot cas, Vilalta s'ha compromès a "seguir denunciant" l'existència del dèficit fiscal: "Seguirem denunciant l'espoli fiscal i la manca d'execució d'inversions reiterat".

Publicació intermitent

Les balances fiscals són motiu de disputa entre l'administració estatal i les autonòmiques des de fa dècades, tot i que, històricament, Catalunya ha estat la comunitat que més ha pressionat perquè es publiquin. El govern del PSOE les va elaborar alguns anys durant la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero.

Entre el 2014 i el 2017, l'executiu de Mariano Rajoy va publicar cada any els "comptes territorialitzats", que eren uns comptes similars a les balances fiscals que encarregaven a l'economista Ángel de la Fuente. Aquests comptes, però, només tenien en compte un dels dos mètodes acceptats de calcular les balances, el mètode de càrrega-benefici, que és el que dona un dèficit més baix a Catalunya. De la Fuente, a més, incorporava altres càlculs addicionals.

Per la seva banda, la Generalitat sempre ha publicat les balances amb els dos mètodes, tant el de càrrega-benefici com l'altre, el de flux monetari. Aquest últim es calcula imputant els ingressos estatals al territori on es recapten i, igualment, calculant quant gasta l'Estat en aquest mateix territori. En canvi, el mètode de càrrega-benefici calcula tant la despesa de l'Estat en una comunitat com la suma de totes les que beneficien els seus habitants, encara que físicament es realitzin en un altre territori (per exemple, la Casa del Rei es troba a Madrid però la despesa es distribueix entre totes les comunitats autònomes).