UNIÓ EUROPEA

Els governs de la UE volen ara més condicions als fons antipandèmia

Espanya no aconsegueix eliminar del text la referència als objectius de dèficit

Abans de les vacances d’estiu semblava que el més complicat s’havia superat. Els vint-i-set caps d’estat i de govern de la Unió Europea pactaven un pla econòmic de recuperació sense precedents: 750.000 milions d’euros entre ajuts directes i crèdits barats per reflotar les economies tocades per la pandèmia de coronavirus. Però perquè els diners arribin a les capitals, encara queda camí per fer. La proposta dels Vint-i-set s’ha de negociar amb l’Eurocambra i després cal ratificació de cada Parlament nacional. I, de moment, encara no s’ha aconseguit l’acord necessari amb el Parlament Europeu. Aquest divendres els ambaixadors de la UE van donar llum verda per començar a negociar amb l’Eurocambra la part que fa referència únicament al fons de recuperació amb un canvi respecte al text anterior: la idea és endurir les condicions per vincular els fons antipandèmia al compliment dels objectius de deute i dèficit.

En el recargolat llenguatge de Brussel·les, el text que el Consell posarà sobre la taula dels negociadors parlamentaris la setmana que ve diu que la Comissió haurà d’avaluar si els plans de reformes nacionals que cal presentar per tenir accés als fons “contribueixen amb efectivitat a resoldre tots o un subconjunt significatiu dels desafiaments en les recomanacions específiques rellevants per a cada país, inclosos els aspectes fiscals i les recomanacions”. En la proposta de la Comissió no es feia referència als “aspectes fiscals” i aquesta és la por de països com Espanya. En la reunió de ministres de finances de dimarts, Carlos San Basilio, secretari general del Tresor del ministeri d’Economia, va defensar sense èxit la necessitat d’eliminar aquesta referència, introduïda per la presidència alemanya.

Cal recordar que els objectius fiscals (és a dir de dèficit i deute) que marca Brussel·les estan per ara suspesos, però la proposta dels governs implicaria que una vegada es tornin a activar (no està previst abans del 2022) es puguin tenir en compte a l’hora de desemborsar els fons europeus. Aquesta és una posició que defensen capitals com Berlín, la Haia o els nòrdics, malgrat que la Comissió Europea i estats com Espanya, Irlanda o Itàlia prefereixin centrar-se ara en la recuperació de l’economia i no en equilibrar els comptes públics

Triple negociació

Tot plegat, però, no és definitiu. Aquesta és la posició que els vint-i-set governs han consensuat (per majoria qualificada) i que ara han de pactar amb l’Eurocambra, on alguns grups com socialdemòcrates o verds ja s’hi han manifestat en contra. A més, aquesta és només una de les tres branques de la negociació que ha de permetre activar els fons europeus antipandèmia. Concretament, és la que suposa 672.500 milions d’euros fins al 2026. D’aquests, 360.000 milions són crèdits i 213.500 ajuts directes. A Espanya n’hi toquen 85.000 dels primers i 59.000 dels segons. Però en paral·lel, també s’està negociant el pressupost europeu per als set anys vinents (el marc financer pluriennal) que ha de vehicular part dels ajuts i al qual es lliga el mecanisme que permet que la Comissió Europea emeti el deute necessari per aconseguir els diners. Aquesta és una de les parts de la negociació que més s’ha enverinat, perquè ahir l’Eurocambra es va aixecar de la taula. Els parlamentaris volen més pressupost i el Consell els acusa de “dramàtics”. Encara hi ha una tercera branca, la del mecanisme de compliment i supervisió de l’estat de dret. L’Eurocambra i països com Alemanya, els Països Baixos o França volen lligar estrictament els fons al respecte a l’estat de dret, però Hongria i Polònia s’hi oposen de ple i Alemanya ha presentat una proposta de consens que per a Berlín, la Haia i l’Eurocambra és massa poc. De l’èxit d’aquestes converses simultànies depèn l’arribada dels fons, però ja són majoria les veus que avisen que arribaran tard.