Els conductors d'Uber del Regne Unit fan una vaga de 24 hores per demanar millores salarials

Empleats de McDonald's i altres empreses protagonitzen una 'revolta' dels treballadors en precari

Els empleats d’Uber del Regne Unit comencen a les 13.00 d’aquest dimarts una jornada de vaga de 24 hores per protestar perquè la companyia ha continuat apel·lant contra una decisió judicial del 2016 que els reconeix els mateixos drets laborals que a la resta d’empleats. Contra els criteris de la tecnològica, la interlocutòria judicial considerava que els conductors no són contractistes autònoms. La vaga, convocada per la secció United Private Hire Drivers, del Sindicat de Treballadors Independents de la Gran Bretanya, afecta el servei de transport a les ciutats de Londres, Nottingham i Birmingham.

El sindicat convocant ha demanat a través de les xarxes socials que els clients s'abstinguin de sol·licitar el servei durant l'acció reivindicativa.

La decisió judicial de fa dos anys obligava Uber a reconèixer vacances pagades als conductors i altres drets, com ara la percepció d’un salari mínim. El recurs de la companyia ha paralitzat, de moment, la implementació de la mesura.

Aquesta és la primera vaga que afecta un dels vaixells insígnia de la mal anomenada economia col·laborativa. Es preveu que els conductors es concentrin als afores de les oficines d’Uber a les tres ciutats esmentades. A finals d’aquest mes d’octubre el tribunal en què s'estudia l’apel·lació resoldrà el cas, que marcarà jurisprudència.

Els conductors dels vehicles de l’aplicació també demanen l’augment de les tarifes d’1,42 euros per milla recorreguda (1,6 km) a 2,28 euros, així com una reducció del 10% en les comissions que els conductors han de pagar a Uber. A més, volen que la funció de l’aplicació que permet que l'empresa la desativi sigui eliminada per evitar el que, 'de facto', equival a un acomiadament.

Una altra de les raons de la protesta és el que molts conductors consideren un excés de vehicles en constant circulació, fet que obliga els professionals a estar molt més de dotze hores al volant per poder aconseguir uns ingressos diaris mínims.

Les condicions en què acostumen a treballar els conductors, que en la immensa majoria dels casos lloguen els vehicles setmanalment, posa encara més pressió a aquests professionals. Un estudi acadèmic publicat al setembre al Regne Unit va concloure que els conductors a Londres cobren de mitjana uns 12,5 euros l'hora, després de descomptar-ne els costos, inclosa la tarifa que s’emporta Uber.

La companyia, però, rebutja les crítiques del vaguistes. En un comunicat emès aquest dilluns, Uber assegurava que en els últims mesos han introduït "dotzenes de noves millores, incloses [protecció per] les malalties, lesions, maternitat i paternitat”.

Uber està en entredit al Regne Unit per les irregularitats denunciades en el passat per Transport for London, l’entitat que atorga la llicència perquè es pugui desenvolupar l’activitat. De moment, i des del mes de juny, està en un període de prova de 15 mesos al final del qual pot veure confirmat o revocat el permís de circulació.

Menjar ràpid, salaris baixos

Protestes a McDonald’s i altres cadenes

La vaga dels conductors d’Uber arriba només cinc dies després que treballadors de McDonald's i TFI Fridays (menjar ràpid),  Wetherspoons (pubs) i Uber Eats (repartiment de menjar a domicili) paressin –o ho intentessin– també durant una jornada per reivindicar millores salarials. L’acció, però, no va tenir gran impacte més enllà d’alguns locals situats als centres de les ciutats i una discreta presència a les xarxes d’etiquetes com ara #Mcstrike.

Encara que les reivindicacions dels vaguistes són salarials, els punts de partida dels uns i dels altres són força diferents. Els repartidors d’Uber Eats han vist en les últimes setmanes com la tarifa per cada lliurament ha baixat dels 4,86 euros inicials als 3,99 actuals. Demanen un augment de fins a 5,70 euros per servei realitzat més 1,12 per cada milla recorreguda.

Per la seva banda, els treballadors de McDonald’s, TFI Fridays i Wetherspoons van reclamar la setmana passada el pagament d'11,40 euros l’hora. Les condicions contractuals és un altre dels fronts de batalla. La majoria d’aquests empleats tenen el que s’anomena contracte de zero hores, una modalitat que no obliga el treballador a estar alerta per cobrir una plaça que estigui lliure però tampoc no obliga l’empresa a garantir un mínim d’hores de feina. El resultat és la manca de cap mena de seguretat i, en conseqüència, la falta absoluta de perspectives.

La precarietat laboral, una crua realitat en un Regne Unit en què les xifres d’atur estan en mínims històrics, afecta especialment els joves d’entre 18 i 21 anys. Des de la crisi del 2008, els salaris d’aquest segment de la població s’han reduït un 16%. En una ciutat com Londres, on els lloguers no han deixat d'augmentar, l'efecte és del tot pervers.  

Més continguts de