El Consell Empresarial de la Competitivitat opta per dissoldre's

El lobi de les grans empreses farà la seva última reunió dimarts, segons informa 'La Vanguardia'

El grup d'empresaris que forma el Consell Empresarial de la Competitivitat (CEC) ha decidit dissoldre's com a organisme. Aquest lobi de les grans empreses ha convocat una reunió per a dimarts que ve, segons avança avui 'La Vanguardia', amb l'únic objectiu de formalitzar la fi del grup.

Segons les mateixes informacions, el grup feia més d'un any que no es reunia: l'última trobada prevista era per al 21 de desembre de l'any passat (un dia després de les eleccions del 20-D), però finalment es va suspendre.

Aquest grup empresarial, conegut com 'el lobi de l'Íbex' i dirigit per l'expresident de Telefónica, César Alierta, es va crear el 2011 en plena crisi econòmica i enmig de les amenaces de rescat per part de la 'troica'. La seva aparició també va coincidir en un moment delicat a la patronal espanyola, pels escàndols de l'aleshores president de la CEOE, Gerardo Díaz-Ferran, al capdavant del grup Marsans.

La fi del 'think tank' de l'Íbex

El Consell està format pels empresaris de les companyies més importants del país: Alierta i el seu successor a Telefónica, Álvarez-Pallete; Ana Botín, presidenta del Banco Santander, Antoni Brufau de Repsol, José Manuel Entrecanales d'Acciona, Isidre Fainé del grup La Caixa, Dimas Gimeno d'El Corte Inglés, Francisco González del BBVA, Antonio Huertas de Mapfre, Pablo Isla d'Inditex, José Creuheras del Grupo Planeta, Florentino Pérez d'ACS, Rafael del Pino de Ferrovial, Juan Roig de Mercadona, Ignacio Sánchez Galán d'Iberdrola i els tres presidents de l'Institut de l'Empresa Familiar: Pedro Barceló de Barceló, Javier Moll de Prensa Ibérica i Ignacio Osborne del Grupo Osborne. El director general és Fernando Casado. 

Durant la crisi, el Consell Empresarial de la Competitivitat va unir esforços per fer una campanya internacional a favor de l'economia espanyola, destacant les virtuts d'Espanya com a destí productiu i d'inversions. Però, tot i això, segons publica 'La Vanguardia', les relacions entre els diferents socis no sempre ha estat fluides pel conflicte d'interessos entre els responsables de la banca i els de la indústria, és a dir, creditors i deutors. A més, una part de l'opinió pública i la classe política va percebre l'organisme com un grup de pressió econòmica a favor de la classe més adinerada.

Més continguts de