Economia 16/03/2020

El coronavirus ja deixa l'Íbex-35 més baix que la Gran Recessió

Els estímuls coordinats entre bancs centrals no aturen l'espiral de pèrdues als mercats

Leandre Ibar Penaba / Paula Solanas
4 min
Imatge d'arxiu de la Borsa de Madrid.

BarcelonaEls mercats financers han sumat un altre dia de caiguda en picat i tenyits de vermell. Aquest dilluns està sent una nova jornada de fortes pèrdues en les borses de tot el món, des de l'Íbex-35 fins a Wall Street, en un ambient de pànic davant de les conseqüències del coronavirus.

L'Íbex-35 ha tancat la jornada amb una davallada del 7,9%, després d'arribar a caure fins al 9,2% a les 15.40 h de la tarda just per sobre dels 6.000 punts, el nivell més baix des de l'estiu del 2002. Fa un mes estava per sobre dels 10.000 punts. Ni tan sols la crisi del 2008 ni la posterior recaiguda del 2011 van provocar una patacada tan forta als parquets espanyols.

El coronavirus ja deixa l'Íbex-35 més baix que la Gran Recessió

IAG, la matriu de les aerolínies Iberia, Vueling i British Airways, s'ha desplomat gairebé un 28%, seguida per l'hotelera Meliá, amb una caiguda superior al 18%. Aena, també relacionada amb el negoci turístic, ha estat la tercera més damnificada amb una caiguda del 15%. La banca tampoc ha encaixat bé el cop, amb el Bankia perdent un 14% i el BBVA un 13%. El Sabadell i CaixaBank, per la seva banda, ha mantingut descensos del preu de les accions superiors al 13% i a l'11%, respectivament. De fet, el títol del Sabadell es trobava a mínims històrics, amb un valor de només 44 cèntims.

A Nova York, l'activitat de Wall Street s'ha hagut d'aturar poc després de l'obertura de la sessió per la forta davallada. Quan s'ha reprès, ha mantingut les pèrdues i a la mateixa hora, l'índex Dow Jones perdia un 8,7%. La borsa de Londres ha tancat en negatiu (-4,01%), igual que Milà, París i Frankfurt, amb baixades del 6,1%, 5,7% i 5,3%, respectivament.

La caiguda dels mercats està sent equivalent o, en alguns casos, superior a la patida el 2008 amb l'inici de la crisi financera i la fallida del banc d'inversió nord-americà Lehman Brothers, que va provocar un efecte contagi. Igualment, està superant la crisi de l'euro del 2012 –en aquells anys la preocupació es va situar més en els mercats de deute– i la crisi dels anys 2001-2002, arran de l'atemptat de l'11-S i de l'explosió de la bombolla tecnològica als Estats Units.

Més enllà de les borses, el preu del petroli continua als nivells més baixos dels últims anys, amb una cotització de 30,8%, un 11% menys que en l'última jornada, a causa de les tensions entre Rússia i l'Aràbia Saudita sobre els nivells de producció. Ni tan sols l'or, tradicionalment un valor refugi, s'ha mantingut en creixements positius, ja que perdia un 2,2%.

Les pèrdues arriben poques hores després que la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units– anunciés un seguit de mesures monetàries agressives per contenir els efectes negatius de la pandèmia sobre l'economia, tant del seu país, com global. Les mesures, a més, es van coordinar amb altres bancs centrals del món: el Banc Central Europeu i els bancs del Japó, Anglaterra, Canadà i Suïssa. No obstant això, les mesures no han calmat els ànims entre els inversors.

Concretament, la Fed ha anunciat aquest diumenge a la nit una rebaixa dels tipus d'interès fins al 0% i l'emissió de 700.000 milions de dòlars, dels quals 500.000 milions es destinaran a compres de deute públic i 200.000 milions a adquirir deute hipotecari.

"El factor por està disparat avui", ha assegurat a l'agència Reuters Peter Cardillo, analista en cap de mercats al fons d'inversió Spartan Capital. "Els mercats s'han espantat per l'emergència dels bancs centrals a l'hora de prendre mesures i afegir milers de milions de dòlars de liquiditat" a l'economia, ha afegit.

Els futurs s'ensorren

Un indicador de la confiança a llarg termini dels inversors és l'evolució dels mercats de futurs. Els futurs són productes financers que permeten invertir en productes intentant anticipar el preu en un moment posterior en el temps. Són molt utilitzats en la compravenda de primeres matèries (petroli, metalls, o aliments com ara el blat, la soja o el cafè), tot i que també hi ha futurs sobre accions.

Igual que la borsa, aquest tipus de productes han patit reduccions dràstiques del preu, la qual cosa reflecteix la baixa confiança dels mercats en una recuperació sòlida a curt i mitjà termini.

stats