Brussel·les demana ara a Espanya que inverteixi més en sanitat i ocupació

Però també avisa que després del covid-19 caldrà tornar a pensar en el dèficit i el deute

Pocs haurien pogut imaginar que arribaria un dia en què la Comissió Europea demanaria a Espanya que gastés més diners. El dia ha arribat empès per una pandèmia i una crisi econòmica sense precedents. Després de suspendre els límits de dèficit i deute, l'executiu comunitari ha recomanat a tots els estats que continuïn gastant per reduir l'impacte de la crisi i acompanyar la recuperació. I després d'anys d'exigir-li retallades, Brussel·les demana ara a Espanya que faci tot el que calgui i més. En particular, vol que inverteixi més en sanitat, en què detecta problemes estructurals derivats justament de les retallades, i en què també identifica problemes de coordinació amb les comunitats autònomes. Ara a gastar i, després, ja en parlarem. És l'esperit d'una Comissió que també recorda que després del covid-19 s'haurà de tornar a pensar en el dèficit i el deute. 

"Alguns dels problemes estructurals deriven de deficiències en inversió en infraestructures, en contractació de personal i en les condicions laborals dels treballadors sanitaris", diu amb contundència l'informe de la Comissió. A més, també s'avisa de les diferències entre regions en aquest sentit, no només en termes de despesa sinó també pel que fa a recursos i personal sanitari. 

"Alguns dels problemes estructurals del sistema sanitari deriven de deficiències en inversió en infraestructures, en contractació de personal i en les condicions laborals"

Aquestes serien algunes de les qüestions que el govern espanyol hauria de resoldre de manera més immediata. Però la sanitat no és l'única preocupació de Brussel·les. La Comissió recalca les deficiències del mercat laboral que ja patia Espanya abans de l'arribada de la pandèmia, amb un dels nivells d'atur més alts de la UE, amb una temporalitat elevada i amb un elevat percentatge de població en risc de pobresa i exclusió social.

Per això Brussel·les demana invertir en ocupació i garantir que els ajuts públics arribin a les famílies més tocades per la crisi. Sobretot tenint en especial consideració les zones d'alta dependència turística, com la costa mediterrània, Andalusia o els dos arxipèlags, on preveu que la crisi afecti amb més intensitat. "Les xifres apunten un increment molt significatiu de l'atur a Espanya, cosa que afectarà uns serveis d'ocupació amb una capacitat ja limitada per donar suport a treballadors i empreses", diu el text. 

Descoordinació amb les autonomies

"La coordinació entre els diferents nivells del govern no és sempre efectiva". Sense donar més detalls, l'executiu comunitari constata els problemes que el govern espanyol està tenint per coordinar les polítiques sanitàries i la desescalada amb les autonomies. I, això, en ple debat sobre la necessitat de prorrogar l'estat d'alarma. Fonts del govern espanyol han reaccionat després que la Comissió emetés aquestes recomanacions i han assegurat que "han reforçat la coordinació amb les comunitats autònomes" i, de manera més àmplia, defensen que també han reforçat el sistema sanitari. 

"La coordinació entre els diferents nivells del govern no és sempre efectiva"

El govern de Pedro Sánchez també recorda que ha reforçat el sistema de salut i les seves capacitats també quant a personal sanitari i, de fet, conclou que les recomanacions de Brussel·les van en la línia de la política econòmica del seu govern. 

Tornarà la preocupació pel dèficit

El discurs vingut des de la capital de les institucions europees suposa un gir absolut respecte a la resposta a l'anterior crisi econòmica, en què va demanar retallades i va imposar l'austeritat amb una rapidesa que després s'ha vist qüestionada. Per això el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha repetit que aquest cop la UE no es pot permetre "repetir els errors del passat", pels quals la "inversió pública va ser la primera víctima de la crisi", i també ha insistit en la importància que la crisi no agreugi les diferències entre països, regions i ciutadans. 

"Recuperarem el camí de la reducció del dèficit i el deute públic quan recuperem el creixement econòmic"

Govern espanyol

Al mateix temps, Brussel·les recorda que després caldrà tornar a una política fiscal "prudent", és a dir, recuperar el camí cap a la reducció del dèficit i el deute públic, que Espanya ja havia incomplert el 2019, segons insisteix el mateix informe de la Comissió. Ho ha recordat el vicepresident econòmic Valdis Dombrovskis, i també ho recull el document específic d'Espanya, que recorda a Sánchez que el 2019 es va passar de llarg de despesa. Per això la Moncloa també insisteix que "recuperarem el camí de la reducció del dèficit i el deute públic quan recuperem el creixement econòmic, compromesos amb els nostres objectius pressupostaris". 

També per això la Comissió insisteix que el fons de recuperació que presentarà la setmana que ve aportarà uns ajuts als estats europeus que aniran sempre lligats a "reformes estructurals" i al compliment de les recomanacions que fa semestralment. Aquesta condicionalitat preocupa els països del sud perquè implica exigències de retallades però, per al nord, és lògic exigir reformes i vigilància quan es tracta de gastar diners de tots. Així ho ha afirmat aquest dimecres el primer ministre holandès, Mark Rutte.