La renda mínima d’emergència pot estar a punt ja al maig

Els afectats per ERTOs a Espanya són ja quatre milions

“Hem de garantir les rendes a totes aquelles persones afectades per la crisi i ho hem de fer mentre tot això duri. La crisi sanitària és temporal però no sabem quants mesos s’allargarà. L’esquema de protecció és ampli i està sorgint efecte”. Són paraules del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, que va assegurar ahir que el govern central treballa per protegir les rendes de 6,3 milions de treballadors i autònoms, el 30% de la població activa ocupada, i considera que les mesures de protecció aprovades són suficients per pal·liar els efectes del coronavirus. Entre les mesures previstes per aconseguir-ho hi ha la renda mínima vital, un ingrés per a les famílies amb rendes més baixes per reduir la taxa de pobresa.

Escrivá desvincula la renda de la crisi del coronavirus, tot i que considera que ara cal accelerar la seva posada en marxa. De fet, podria estar enllestida en qüestió de “setmanes”, segons va dir el titular de Seguretat Social. Fonts pròximes al vicepresident de Drets Socials, Pablo Iglesias, van assegurar que es posarà en marxa al maig i que demà es podria presentar públicament. Segons les mateixes fonts, així ho han acordat Iglesias i Pedro Sánchez després que Escrivá rebutgés una renda mínima vital pont per posar en marxa immediatament.

Tot plegat arribava el mateix dia que per fi es feia públic el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO), que ja és de quatre milions, un 16% de la població activa. Després de setmanes amagant la xifra, Escrivá la va fer pública ahir al Congrés: “Ara n’hi ha més de tres milions i poden arribar a quatre”. Durant la sessió de control a la cambra baixa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va apuntar a la xifra de 3,9 milions de treballadors afectats. Fins ara l’executiu només havia facilitat la dada de les persones afectades per ERTOs que ja s’havien tramitat -una xifra molt inferior- al·legant que no totes les comunitats autònomes li havien facilitat la informació.

Segons Escrivá, més del 50% dels expedients ja estan tramitats i ja s’ha exonerat les empreses del pagament de les cotitzacions de la Seguretat Social dels seus treballadors. Davant les denúncies del col·lapse del Servei Públic d’Ocupació Estatal, el ministre de Seguretat Social va afirmar que s’està fent un “esforç extraordinari” per tramitar tots els expedients al més aviat possible.

El ministre també va avançar que des del 12 de març fins ahir s’havien destruït 900.000 llocs de treball de manera definitiva a Espanya, però que s’està estabilitzant la situació i fins i tot l’afiliació creix a l’abril. De fet, un terç de les afiliacions es van perdre durant els primers 10 o 12 dies, mentre que després la caiguda va ser més suau. En les primeres setmanes d’abril, el saldo entre baixes i altes és positiu, amb 42.000 noves afiliacions en els últims dos dies. Hi ha vuit províncies on l’afiliació ha crescut a l’abril, entre les quals Tarragona i les Balears. Les persones afectades per ERTOs no es comptabilitzen com a aturats ni com a ocupació destruïda perquè tenen els contractes suspesos temporalment.

Autònoms protegits

Pel que fa als autònoms, tot i les crítiques del col·lectiu, Escrivá va defensar que estan ben protegits i va xifrar en 950.000 el nombre dels que han sol·licitat la prestació per cessament d’activitat, que s’ha concedit en un 97% dels casos i s’abonarà aquest divendres.

La Generalitat no apujarà impostos
La Generalitat va descartar ahir un augment d’impostos per sufragar les mesures i despeses extraordinàries provocades per la crisi del covid-19.

“No és el moment d’incrementar impostos ni de castigar la ciutadania fiscalment parlant”, va dir ahir la consellera de la Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, en una roda de premsa telemàtica. El Govern confia tenir aprovats els pressupostos del 2020 el 24 d’abril, amb l’objectiu de convertir-los en “un pla de xoc” contra la crisi del coronavirus.

L’acord tancat amb els comuns se sustenta en canvis en sis impostos, però el covid-19 ha canviat l’escenari econòmic i social, per la qual cosa l’executiu creu que caldrà tornar a modificar els comptes un cop estiguin aprovats.