Economia 24/04/2020

La UE ajorna de nou la resposta a l’emergència econòmica

Els líders pacten un fons de recuperació però el nord vol que siguin crèdits i el sud transferències

5 min
La cancellera Angela Merkel enmig de Mark Rutte i  Charles Michel.

Brussel·lesL’economia de la zona euro podria caure un 15% a causa de la pandèmia de coronavirus. L’impacte es veu clar quan es posa al costat del 4,9% de caiguda que es va viure el 2009. És l’avís a navegants amb què la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va mirar de conscienciar els líders perquè no facin “massa poc i massa tard” i aprovin un pla de recuperació “ràpid, ferm i flexible”. I els Vint-i-set ho saben, però encara no estan d’acord en com fer-ho. Els últims dies han acostat posicions, sobretot després que el sud renunciés a qualsevol mutualització del deute. Ahir van acordar crear un fons de recuperació econòmica que quedi lligat al nou pressupost de la UE, però no han acordat ni la mida, ni la forma, ni com repartir-ne els diners, si via més crèdits (com vol el nord) o a través de transferències directes (com exigeix el sud).

La feina brutali tocarà a la Comissió, que després d’escoltar tothom i recollir idees d’arreu ha de presentar una proposta les pròximes setmanes que intenti recollir totes les inquietuds. Després, els líders hauran de donar la llum verda final, i tot plegat deixa la decisió definitiva per al juny, quan esperen reunir-se físicament. I això malgrat la consciència “d’urgència” que el mateix president del Consell Europeu, Charles Michel, admetia ahir després d’una videoconferència que es va tancar sense document de conclusions, malgrat que era una cita clau per evitar l’enfonsament desigual de l’economia europea i per a la integritat del mateix mercat únic. Com avisava la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, sense una actuació “decisiva i col·lectiva, la recuperació no serà simètrica i s’incrementaran les divergències”.

Però després de tantes anades i vingudes, on es troba ara la discussió? Els coronabons estan definitivament descartats i hi ha aprovat un escut de mig bilió en crèdits (per a empreses, ERTOs i sistemes sanitaris) que es posaran en marxa al juny. Amb això decidit, el debat pivota sobre com articular un fons de recuperació econòmica lligat al pressupost de la UE per al període 2021-2027 i que s’ha de debatre de nou. La discussió està encallada justament perquè el nord no volia aportar-hi més diners. Ara tot plegat es barrejarà, cosa que per a alguns pot ajornar encara més la discussió mentre que per a d’altres pot ser l’empenta necessària.

Les xifres també generen cert consens al voltant dels 1,5 bilions, però com s’arribarà a aquesta suma és un misteri. Per això, després de recollir totes les posicions dels diferents blocs europeus, els líders han deixat en mans de la Comissió la proposta final, també perquè és Brussel·les qui té la iniciativa legislativa. Von der Leyen va presentar ahir davant els líders una proposta de fons lligats al pressupost comunitari europeu que “trobarà l’equilibri adequat entre préstecs i transferències directes”. Per aconseguir fins a 1,6 bilions d’euros (que és el pla sobre el qual treballa), caldria elevar el sostre de despesa del pressupost de la UE per als propers anys i apuntalar una emissió de deute des de la mateixa Comissió Europea (cosa que ja s’ha fet anteriorment) i que, a la pràctica, no implica mutualització del deute, justament perquè després es posen els diners a disposició dels estats que ho demanin a través de transferències o crèdits barats. A partir d’aquí, diferents mecanismes interns o lligats al pressupost mobilitzarien aquesta elevada quantitat. De fet, l’esborrany de proposta preveu que el fons només contingui uns 320.000 milions d’euros i que la resta de diners, fins a arribar als 1,5 bilions , s’activarien a través de diversos mecanismes del pressupost comunitari.

La Comissió ha presentat aquest primer esborrany després que França presentés la primera idea de fons amb deute compartit, Holanda la seva amb regals de nord a sud, i Espanya la seva amb deute perpetu emès des de Brussel·les, una proposta que finalment Itàlia va assumir. La perpetuïtat ja està també totalment descartada, però París, Madrid i Roma pressionen perquè el deute emès sigui a molt llarg termini. Sabut tot això, ara la batalla està entre crèdits i transferències i també en el ritme de resposta. Per això, els diferents líders europeus compareixien amb una satisfacció relativa i plena de matisos.

El president francès, Emmanuel Macron, era contundent: “Que Europa s’endeuti per fer préstecs no està a l’altura de la resposta. Per què? Perquè els préstecs s’afegirien ja al deute que tenen els països més fràgils i s’agreujarien desequilibris financers”. Macron té clar que amb més crèdits no se soluciona el problema: “Han de ser transferències veritables, transferències pressupostàries”.

En la mateixa línia, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, exigia urgència i, fins i tot, demanava un mecanisme “pont” per tenir accés a aquestes transferències tenint en compte que possiblement no es puguin fer efectives fins a finals d’any. Però per al seu homòleg holandès, Mark Rutte, l’emergència està resolta amb el mig bilió de crèdits activats per l’Eurogrup i que inclouen el fons de rescat que ni Espanya ni Itàlia volen demanar. “Hi ha 520.000 milions d’euros disponibles, quedaria astorat si els gastem tots abans de finals d’any”, deia ahir l’holandès, donant per fet que per acabar de detallar-ho tot caldrà temps i també que el fons de recuperació s’estructurarà majoritàriament en forma de crèdits. Per Espanya no va comparèixer Pedro Sánchez, sinó que ho va fer la ministra d’Exteriors, Arantxa González Laya, que va reivindicar el paper d’Espanya “al centre del joc” en el canvi de to de les converses, encara que les exigències inicials espanyoles s’hagin anat diluint i que el sud, per ara, sigui qui més ha cedit.

Itàlia

El país més afectat per la pandèmia i també una de les economies més febles de la UE amb un 135% de deute. Des d’un inici va exigir compartir riscos, mutualitzant deute per no haver d’endeutar-se més, però ja ha cedit en aquesta línia i ara accepta un fons d’1,5 bilions d’euros a deute perpetu per donar transferències directes, no crèdits.

Països Baixos

És l’altre extrem de la discussió. Ha aconseguit apartar els coronabons del debat i ara centra la seva oposició en la manera de repartir els diners del fons de recuperació. Vol que es tracti només de crèdits i que si hi ha transferències es facin a través del pressupost de la UE, un pressupost que la Haia no vol veure engreixat a costa dels veïns del sud.

Espanya

Ha fet de frontissa. Estava al costat d’Itàlia en l’inici de la discussió, però ha abandonat la mutualització del deute. Itàlia va fer el gir després que Espanya presentés una proposta similar a la francesa i que recollia idees que els comissaris socialistes ja havien deixat caure: un fons d’1,5 bilions a través de deute emès per la Comissió i apuntalat en un augment del pressupost de la UE i que seria perpetu. Aquesta última part queda descartada per l’oposició del nord. Espanya demana transferències i no crèdits, però acceptaria una combinació de les dues.

Alemanya

Sempre es manté ferma en contra dels coronabons i al costat de la Haia, però buscant centrar el debat. Per això, que Berlín hagi dit aquesta setmana que estava disposat a augmentar la seva aportació al pressupost comunitari ha sigut clau perquè l’emissió de deute des de la Comissió Europea es convertís en un projecte viable.

stats