Economia 25/01/2021

El coronavirus destrueix quatre vegades més hores de treball que la crisi del 2008

La pandèmia provoca una caiguda d'ingressos global del 8%, l’equivalent al 4% del PIB mundial

4 min
Una cambrera recollint la taula de la terrassa d'un bar de Barcelona durant la pandèmia del covid-19

MadridEn menys d’un any, la pandèmia del covid-19 ha deixat una profunda empremta al mercat laboral. Les restriccions que s’han vist obligats a imposar la majoria de països per aturar els contagis i que han aturat l’activitat econòmica durant setmanes o mesos han tingut un impacte enorme: durant el 2020, les hores de treball a nivell mundial es van reduir un 8,8%, l’equivalent a 255 milions de llocs de treball, segons els càlculs que ha fet l’Organització Internacional del Treball (OIT). “És una pèrdua global i sense precedents”, apunta l'informe publicat aquest dilluns per l’organisme amb seu a Ginebra. La destrucció generalitzada d’hores de treball també ha provocat una caiguda dels ingressos procedents de la feina del 8,3%, l’equivalent al 4,4% del producte interior brut (PIB) mundial.

Per fer-se una idea de l’abast d’aquestes xifres, l’OIT compara l’impacte dels primers mesos de la pandèmia amb la crisi financera del 2008. Així doncs, conclou que el covid ha destruït quatre vegades més hores de feina que el primer any de la crisi financera. Segons l’informe, el 2019 la mitjana d’hores treballades de les persones en edat laboral era de 27,2 hores setmanals. La xifra va caure en 2,5 hores, fins a les 24,7 hores l’any passat. En canvi, entre el 2008 i el 2009, el nombre d’hores treballades només es va reduir en 0,6 hores.

Són dades globals i l’OIT subratlla que hi ha grans diferències entre països i continents, però la tendència s’ha observat a tot el món. A Espanya, un dels estats europeus més afectats pel Covid-19, la destrucció d'hores treballades és sensiblement superior a la mitjana mundial, un 13,2%, l'equivalent a dos milions de llocs de treball.

L'ens es basa en les hores treballades per estimar l’impacte del covid en el mercat laboral i no en les dades d’atur. Per què? En el càlcul no es tenen en compte només les persones que s’han quedat sense feina durant la pandèmia, sinó també aquells treballadors inclosos en expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), les que han vist reduïda la seva jornada i les persones que han abandonat el mercat laboral, moltes d’elles per causes relacionades amb el covid i les restriccions, com atendre els fills o persones dependents. D’aquesta manera, la fotografia és més real. L'OIT subratlla que el gruix de la reducció d’hores treballades no es deu a la destrucció de llocs de treball, sinó a l’elevat nombre de treballadors que han vist com la seva jornada laboral es reduïa a zero hores per expedients de regulació temporals. “L’anàlisi de l’atur per si sol subestima dràsticament l’impacte del covid-19 en el mercat laboral”, apunta l'organisme.

Les dones, més afectades que els homes

L’estudi de l’OIT també revela que les dones s’han vist més afectades per les conseqüències de la pandèmia en el món laboral que els homes. A escala mundial, la taxa d’ocupació de les dones ha caigut un 5%, davant del 3,9% dels homes. La dada no és una sorpresa si es té en compte que la cura dels fills i de les persones dependents continua recaient majoritàriament en elles. “Les dones tenen més possibilitats que els homes de sortir del mercat laboral i de deixar de formar part de la força de treball”, subratlla l’estudi. La taxa d’ocupació dels treballadors joves d’entre 15 i 24 anys, habitualment amb contractes més precaris, va disminuir encara més que la de les dones, amb una caiguda del 8,7%. L’OIT adverteix que la xifra “posa en relleu un risc molt elevat d’una generació perduda”. Per sectors, els més afectats són l'hostaleria i la restauració, amb una reducció del 20% de la taxa d'ocupació de mitjana.

En el conjunt dels països europeus, les hores de treball destruïdes durant el 2020 van elevar-se un 9,2% respecte a l’últim trimestre del 2019. Aquest percentatge és lleugerament superior a la xifra global i equival a 30 milions de llocs de treball. En canvi, al sud d’Europa –regió que inclou estats durament afectats per la pandèmia, com Espanya i Itàlia– la xifra es dispara fins al 12,3%. És una de les més altes del món, només superada pels països del sud de l’Àfrica (12,6%), els del sud de l’Àsia (12,7%), els de l'Amèrica Central (13,8%) i els de l'Amèrica del Sud (17,7%).

Per a aquest 2021, l’OIT pronostica una recuperació de les hores de treball "relativament sòlida" durant el segon trimestre, però admet que hi ha molta incertesa i subratlla que tot dependrà de l'evolució de la pandèmia i del ritme de vacunació. Segons els càlculs de l'organisme, el 2021 s'espera que les hores de treball es redueixin entre un 1,3% en l'escenari més favorable i fins a un 4,6% en el més desfavorable, percentatges inferiors que el 2020.

“El món enceta el 2021 fent front encara a una crisi sense precedents en ocupació i ingressos i nivells elevats d’incertesa”, apunta l’informe. Segons ha destacat el director general de l’OIT, Guy Ryder, els indicis de recuperació que s’observen són “encoratjadors” però també són “fràgils i incerts”. De fet, també ha advertit que “cap país o grup pot recuperar-se pels seus propis mitjans”. 

stats