MERCAT DE TREBALL

Els costos laborals d’Espanya són a la cua d’Europa

Una hora de treball costa 21 euros, un 28% menys que a l’eurozona

L’augment de competitivitat i l’atractiu que ha guanyat l’economia espanyola enmig de la crisi han vingut en bona part per la reducció de sous que han patit els treballadors, especialment durant els últims dos anys, com reconeixen patronals com la CEOE i el mateix govern. El diferencial amb els sous mitjans de l’entorn europeu, però, ja existia abans que la caiguda salarial s’accelerés, un fet que encara no reflecteixen les estadístiques comunitàries. El 2012 el cost laboral per hora a l’Estat ja era un 28% més baix que al conjunt de l’eurozona, amb 21,1 euros, davant dels 29,3 euros dels països de l’euro, segons l’última estadística que ahir va fer pública l’Eurostat.

Els costos laborals espanyols es mantenien a distància dels de grans economies com l’alemanya (31,6 euros), la francesa (34,6 euros) i la italiana (28 euros). En canvi, el Regne Unit presentava el 2012 costos similars als d’Espanya (vegeu el gràfic), amb 21,8 euros per hora.

Els números de l’Eurostat no recullen encara l’impacte de la forta baixada salarial que s’ha produït a Espanya durant els últims dos anys i que, en canvi, sí que es pot veure si es repassen les dades de l’INE. Durant el segon trimestre d’aquest any els costos laborals a Catalunya van caure un 1,3% en termes interanuals, i si es prenen només els costos lligats als sous la caiguda va ser d’un 1%. Si es comparen els costos actuals (els últims disponibles del segon trimestre) amb els del 2012, el cost laboral per hora s’ha reduït un 5% a Catalunya (de 22,01 euros a 20,91). En el cas d’Espanya la reducció frega el 3%, fins als 19,67 euros actuals, segons l’INE.

Les empreses volen contenció

L’estadística comunitària permet comparar l’evolució per països en el període que va des del 2008 fins al 2012. En el cas d’Espanya els costos van augmentar un 9%, en línia amb l’evolució a Alemanya i a Itàlia, però per sota de la mitjana de l’eurozona, on van augmentar prop d’un 12%. Als països de l’Europa de l’Est els increments durant aquests anys van ser molt superiors (d’un 21% a Eslovàquia i d’un 19% a Romania), però els seus costos partien i es mantenen molt més baixos que els dels països amb què Espanya es proposa competir (9 euros per hora a Eslovàquia i 4 a Romania, per exemple).

La retallada de sous a Espanya, segons pregonen els empresaris, en molts casos ha servit d’argument per mantenir plantes de producció (Panrico i Alstom, per exemple) o per garantir producció (Nissan a la Zona Franca), però ara ha tocat fons. Pimec i Foment del Treball sostenen que s’entra en una nova fase, que no té per què implicar pujades sinó més aviat una quasi congelació fins que la recuperació prengui més força. Ahir mateix la patronal de fabricants d’automòbils Anfac demanava que aquesta contenció salarial es mantingui ara que les fàbriques espanyoles han aconseguit assegurar-se nous models i inversions milionàries.

La urgència en la cursa per retallar costos se centra ara en altres fronts més crítics per a les empreses, com el cost de l’energia o de la logística, que resulten més crucials que no el laboral, que ja s’ha moderat. Els mateixos empresaris reconeixen que seguir per la via de retallar sous pot posar en perill el mercat interior, que sembla que comença a recuperar-se lleument.

Líder en hores treballades

Espanya és de les grans economies europees on més hores es treballa cada any, tot i que la jornada anual s’ha reduït en 19 hores des del 2008. Les 1.719 hores que van treballar els empleats a temps complet suposen 90 hores més que la mitjana de països de l’eurozona. La xifra també són 16 hores més que el conjunt de països de la Unió Europea, on per sobre d’Espanya queden bàsicament els països de l’Est, amb jornades anuals més llargues.

Les economies més fortes presenten registres més baixos pel que fa a hores treballades. Per exemple, un treballador a Alemanya fa 78 hores menys a l’any, i entre el 2008 i el 2012 la jornada anual ha reculat 9 hores, segons l’Eurostat. A Itàlia l’evolució ha sigut més dràstica, i en el mateix període la jornada laboral s’ha reduït en 49 hores, fins a les 1.565 hores, 154 menys que a Espanya.