Merkel i Macron proposen que la UE ajudi els països més colpejats pel virus amb 500.000 M€

Serien transferències, i no crèdits, però queda lluny dels 2 bilions que reclama l'Eurocambra

La setmana passada Emmanuel Macron va mirar al sud i va firmar una proposta conjuntament amb Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia i Xipre en què demanava a la Comissió Europea un pla de recuperació de com a mínim 1 bilió d’euros a través de deute compartit i repartits en forma de subvencions per reconstruir l’economia europea de la crisi del coronavirus. Però la seva aliança amb el sud ha durat menys d’una setmana. París ha tornat a anar a buscar Berlín per presentar una proposta menys ambiciosa però que pretén moure les peces inamovibles d’uns Vint-i-set dividits. Juntament amb la cancellera Angela Merkel van proposar dilluns un fons de recuperació de 500.000 milions d’euros obtinguts a partir de deute comú i que es repartirien en forma de transferències pressupostàries als estats més afectats pel virus.

La proposta implica que la Comissió emeti deute per valor de 500.000 milions, creant un fons lligat al pressupost de la UE per als pròxims cinc anys. Els diners es repartirien entre els estats més afectats en forma de transferències. Es deixa entreveure que aquesta xifra forma part d’un paquet més gran en el qual s’inclourà el mig bilió en crèdits aprovats per l’Eurogrup i d’altres mecanismes que permetrien ascendir a un bilió i mig d’euros, que és la xifra amb què treballa la Comissió Europea i que el Parlament Europeu ja ha rebutjat per considerar-la “bruixeria fiscal”. L’Eurocambra reclama un fons de dos bilions a repartir “sobretot amb transferències” i, a falta de les concrecions que haurà de posar justament la Comissió, el text de París i Berlín està format principalment per crèdits.

El perill de les reformes

La proposta franco-alemanya apunta que Brussel·les emetrà deute a llarg termini a través d’un augment del sostre de despesa del pressupost europeu, però queda per detallar el termini d’aquest deute (cal recordar que Espanya demanava que fos perpetu). Merkel i Macron també deixen clar que hi haurà un pla per retornar els diners de manera conjunta (per tant, compartint riscos entre 27). Ara bé, també afegeixen una frase oberta a interpretacions: “El fons de recuperació complementa els esforços nacionals i se sustenta sobre el compromís dels estats de mantenir una agenda reformista i polítiques econòmiques sòlides”. En l’argot de Brussel·les des de l’última crisi, les “reformes” es converteixen en retallades.

Aquesta referència és un clar intent de seduir les exigències del nord. Per això la rellevància de l’anunci és més política que econòmica. La UE, dividida entre nord i sud primer per la mutualització del deute i després per la concessió de crèdits o de transferències, va decidir passar-li la pilota a la Comissió i demanar-li que dissenyés el pla de recuperació. Però l’executiu presidit per Ursula von der Leyen encara no ha aconseguit presentar-lo precisament en busca d’un complex equilibri entre crèdits i transferències que no l’aboqués directament al veto dels governs. I després de dues setmanes de retard en la primera data fixada per Brussel·les per presentar aquesta proposta, l’eix París-Berlín ha decidit sortir al rescat per aplanar el camí a Von der Leyen.

Berlín té la clau. Alemanya era un dels principals opositors a qualsevol forma de mutualització del deute i inicialment també a una ampliació del pressupost comunitari. El bloc del qual forma part (amb els Països Baixos, Àustria, Dinamarca o Suècia) també s’oposa a repartir els diners en forma de transferències i aposta pels crèdits. Per això, com deia dilluns en una entrevista a l’ARA Shahin Vallée, economista i exassessor de Macron, la resposta europea “depèn de fins on està disposat a moure’s Berlín”. I l’anunci d’ahir demostra que Berlín s’ha mogut. Però tampoc sembla suficient, si es té en compte que l’Eurocambra reclama fins a dos bilions d’euros.

Mentre Espanya emetia un comunicat ahir en què donava la benvinguda a la proposta i la considerava un “pas important en la bona direcció”, el canceller austríac, Sebastian Kurz, piulava ràpidament que al bloc de l’austeritat (Dinamarca, els Països Baixos i Suècia) no li agrada gens. “La nostra posició es manté sense canvis. Estem disposats a ajudar els països més afectats amb crèdits. Esperem un nou pressupost de la UE que reflecteixi les noves prioritats i no que augmenti el sostre de despesa”, deia contundent.

Reforçar la UE

Aquest fons només és una pota de la proposta, que també inclou una estratègia europea en sanitat, un compromís cap a la transició verda i digital i, sobretot, un reforç estratègic de la política industrial europea per caminar cap al que Macron reivindica com la “sobirania econòmica” de la UE. Des que Brussel·les va vetar la fusió entre Siemens i Alstom que Berlín i París pressionen per modificar les normes per aconseguir “campions industrials” europeus. I això també queda recollit en la proposta. Des del coronavirus guanya pes la idea francesa de protegir els actius “estratègics” europeus, relocalitzant indústries i vigilant les compres de companyies estrangeres i, sobretot, xineses.

Alhora, però, les empreses franceses i alemanyes poden sortir d’aquesta crisi amb avantatge, com reconeixia la mateixa comissió ahir al revelar que el 68% de totes les ajudes d’estat aprovades per Brussel·les són sol·licitades per aquests dos països. Equiparar aquestes diferències depèn de la resposta que la UE pugui donar. I després de l’anunci d’ahir, qui lidera el camí de la resposta és l’eix París-Berlín.

Les claus de la proposta franco-alemanya


La dimensió política

L’anunci del president francès i la cancellera alemanya té una dimensió més política que econòmica, perquè implica una certa concessió per part d’Alemanya, fins ara completament oposada a les transferències i la mutualització del deute, i busca arrossegar els nòrdics, que ahir ja van dir que ni parlar-ne de transferències i que només estan disposats a concedir crèdit.

Deute de la UE

El fons de mig bilió s’obtindria a través d’una emissió de deute de la Comissió Europea que es faria a través del pressupost de la UE. Hi ha una mutualització del deute, però és petita i a la pràctica suposa augmentar els recursos lligats al pressupost.

Transferències

El mig bilió es repartiria en forma de transferències pressupostàries als més afectats i no en forma de crèdits. Això permetria que els estats més afectats s’endeutessin menys, tot i que queda per veure si serviria per compensar tots els crèdits que demanaran.

La mida del fons

Els 500.000 milions d’euros són molt menys del que demana l’Eurocambra o la proposta inicial de França i Espanya, que apostaven per més d’un bilió, però deixa entreveure que s’arribarà a aquesta xifra a través de més crèdits.