La crisi del ‘Made in Germany’

Berlín“La fi d’un imperi”. Amb aquest lapidari titular analitzava el periodista econòmic Thomas Fromm, del diari muniquès Süddeutsche Zeitung, l’últim episodi del consorci automobilístic més gran del món: el directiu Herbert Diess va substituir dijous passat Matthias Müller a la presidència de Volkswagen. La cúpula del gegant alemany va prendre la decisió per sorpresa i amb enorme rapidesa. Müller va arribar a la presidència la tardor del 2015 després de l’esclat de l’anomenat Dieselgate (la manipulació de les emissions dels motors dièsel de prop d’onze milions de cotxes a tot el món). Menys de tres anys després, Müller s’acomiada del càrrec amb la sensació que deixa a mig fer la feina de reestructuració i sanejament a Volkswagen.

“Matthias Müller ha fet una feina excel·lent al consorci Volkswagen”, van ser les paraules oficials que la direcció de l’empresa d’automoció va fer servir. No obstant això, i com informen fonts internes de Volkswagen esmentades per agències i mitjans alemanys, el ja expresident havia perdut “molta confiança” a l’interior de la companyia: alguns dels càrrecs més importants l’acusaven de titubejar a l’hora de prendre mesures més dures i contundents per reestructurar el conglomerat i de tenir un estil de direcció impulsiu i massa provocador.

Unes declaracions recents de Müller van generar polèmica: “A Alemanya hi ha l’impuls de controlar-ho tot políticament. Com acabarà això? Ja vam tenir una cosa així amb la RDA [la desapareguda Alemanya oriental socialista]”, va dir Müller en resposta a propostes procedents del poder polític de limitar els salaris dels directius de les grans empreses. Tot i la greu crisi interna i de credibilitat que arrossega Volkswagen des del 2015, els membres de la seva junta directiva van decidir l’any passat augmentar-se el sou, que va passar de 39 milions a més de 50 milions anuals, tal com informa l’agència DPA. Segons fonts internes de Volkswagen, Müller no abandona l’empresa i mantindrà el seu contracte fins a l’any 2020 en qualitat d’assessor.

“El consorci de Volkswagen és una unió de fortes marques amb un gran potencial. Matthias Müller ha posat les bases del canvi. La meva feina més important serà, conjuntament amb l’equip de direcció i els treballadors, continuar buscant i reforçant una trajectòria cap a una oferta rendible i líder mundial de mobilitat sostenible”, va escriure Herbert Diess en el seu primer missatge com a nou president. Diess posa així l’accent del seu lideratge en els motors elèctrics i la digitalització dels cotxes.

Estructura incontrolable

Una de les primeres mesures preses per Diess, que acumularà encara més poder que el seu antecessor a la presidència, és distribuir les dotze marques de Volkswagen en sis unitats de negoci per reduir despeses i poder fer front a una competència cada vegada més ferotge. La unitat de camions i vehicles industrials, a més, podria estar preparant una sortida a borsa que hauria d’aportar uns 7.000 milions d’euros al consorci, segons el setmanari Der Spiegel.

“Sota la direcció de Piëch [Ferdinand Piëch, president de Volkswagen del 1993 al 2002], el constructor d’ escarabats de Wolfsburg va esdevenir un conglomerat de dotze marques. A noms com Volkswagen, Seat i Audi s’hi van sumar Porsche, MAN, Scania, Lamborghini, Ducati i altres. Va sorgir així una estructura gegant cada vegada més difícil de controlar”, escriu Fromm, l’analista del Süddeutsche Zeitung.

El Dieselgate només va certificar un problema estructural: la direcció del consorci no va poder (o no va voler) vigilar les males pràctiques en els seus nombrosos departaments i unitats de negoci. La simplificació de l’estructura d’empresa hauria d’ajudar ara a corregir els errors comesos els últims anys. Aquesta és, almenys, la filosofia del nou president.

L’arribada de Herbert Diess a la direcció de Volkswagen va coincidir la setmana passada amb un canvi de lideratge en un altre gegant de la primera economia europea: el consell d’administració del Deutsche Bank, el banc privat més gran d’Alemanya, anunciava el 8 d’abril la destitució fulminant del president, el britànic John Cryan, i la seva substitució per l’alemany Christian Sewing.

No en va, els casos de Volkswagen i Deutsche Bank presenten certs paral·lelismes: Cryan també va arribar a la cúspide del Deutsche Bank el 2015 amb la missió de sanejar una entitat bancària ofegada per nombrosos escàndols (falsificació de productes financers, manipulació de tipus d’interès i del seu balanç bancari, evasió fiscal) que l’han fet encadenar tres anys de pèrdues. El nou president, Christian Sewing, diu que el banc ha de recuperar ara la “mentalitat caçadora” i anuncia, tal com ha fet Herbert Diess a Volkswagen, la reducció de despeses i de burocràcia interna. En l’aire queda l’anunci de possibles nous acomiadaments entre els gairebé 100.000 empleats de Deutsche Bank i els 650.000 treballadors de Volkswagen.