La declaració pòstuma d’un exempleat enterboleix l’afer BPA

AndorraLa crisi de la Banca Privada d’Andorra (BPA), que va esclatar el març del 2015 quan la unitat de delictes financers del Tresor dels Estats Units va acusar l’entitat d’haver blanquejat diners, podria fer un gir inesperat. L’exdirector i exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, hauria intentat comprar la seva innocència oferint a un extreballador de l’entitat que estava malalt terminal una compensació econòmica i millores laborals per als seus familiars si assumia la responsabilitat sobre les irregularitats que presumptament havia comès el mateix Miquel. Així ho revela la declaració davant de notari que va fer el mateix treballador dies abans de morir i a la qual ha tingut accés l’ARA Andorra.

Segons la declaració de l’exempleat, aquesta oferta es va fer el 18 de desembre del 2014, és a dir, tres mesos abans que el govern andorrà intervingués la BPA arran de les acusacions llançades des dels Estats Units. Aquests fets posen encara més ombres en les suposades males pràctiques que es portaven a terme a l’entitat. A més, poden contribuir a desmuntar els arguments que han utilitzat els accionistes majoritaris de l’entitat (els germans Higini i Ramon Cierco) per defensar la seva innocència.

L’extreballador, Josep Maria Escuer, va acudir primer a la justícia andorrana per denunciar els fets, però veient el seu estat de salut, cada cop més deteriorat, va decidir deixar constància de la seva declaració davant de notari, el 18 d’abril. El document ja indica que el seu objectiu és ratificar les declaracions efectuades davant Canòlich Mingorance, batlle del cas (jutge, en denominació andorrana) i, segons les fonts consultades, també li va facilitar diverses converses, tant de text com de veu, que va mantenir per telèfon mòbil amb Joan Pau Miquel, que està en presó preventiva des del 16 de març del 2015.

El relat dels fets

En la declaració notarial, Escuer explica que Miquel va contactar amb ell el 18 de desembre del 2014 i van trobar-se en un hotel. Miquel li va dir que estava “molt preocupat per tot el que s’havia fet al banc i el que podia passar, i que el seu advocat li havia dit que havia de buscar alguna persona que assumís la responsabilitat de l’activitat que estaven controlant, ja que si no ell aniria a la presó”. Mentre sopaven, l’exconseller delegat de la BPA li va dir que si assumia la responsabilitat li assegurava una feina al seu fill a la BPA “per a tota la vida”. A més, li va prometre que el seu germà continuaria al banc amb “unes condicions laborals millorades” i que ell mateix rebria “una suma important que fixaríem més tard”.

Tot i que ja sabia que no acceptaria la proposta, Escuer va accedir a una segona trobada, aquest cop a Barcelona. Era el 8 de gener del 2015, i Miquel li va tornar a fer la proposta, insistint què ell “havia d’assumir totes les operacions delicades i qüestionades” que havia fet Escuer, que quedava “exempt de responsabilitat”. Segons l’escrit notarial, aquesta segona reunió es va fer al despatx d’advocats Roca Junyent. Consultat per l’ARA, però, Roca Junyent va negar ahir cap relació amb aquest assumpte.

Posteriorment Miquel va proposar una nova reunió, però ja no es va produir perquè “van comprendre que no podia acceptar”, diu Escuer. “Pel meu nom i el del meu fill, al qual vaig informar de tot”, afegeix.

Escuer també explica la seva intenció de ratificar els fets davant la justícia i d’informar de “les vexacions i amenaces” de les quals va ser objecte. També autoritza les autoritats judicials “a verificar totes les dades que considerin dels telèfons”, en relació a la suposada gravació de tot el que li va proposar Joan Pau Miquel.

El coordinador

A més, la declaració assegura que Joan Pau Miquel era qui coordinava “tot el que feia referència a les compensacions entre clients”, unes pràctiques que permetien fer intercanvis monetaris sense desplaçar-se a Andorra entre clients estrangers amb necessitats de liquiditat i d’altres amb intenció d’ingressar diners al banc andorrà. Es tractava d’un modus operandi que, segons les declaracions dels testimonis, van utilitzar els membres de la trama del cas Emperador (on hi havia implicat el xinès Gao Ping).

Aquesta nova informació sobre la BPA surt a la llum després que aquesta mateixa setmana hagi començat a operar Vall Banc, la nova entitat creada per separar els actius i clients lícits de la BPA. Així, a l’entitat intervinguda s’hi mantenen els comptes de clients sospitosos de blanqueig de capitals (que suposaven un 19% del volum total de negoci de l’entitat), mentre que la resta, uns 25.000 clients, han passat a Vall Banc i podran anar recuperant progressivament els seus estalvis.

El mes passat l’estat andorrà va fer públic que Vall Banc es vendrà al fons d’inversió nord-americà J.C. Flowers. Arran d’aquesta decisió, però, els germans Cierco han tornat a presentar una nova demanda contra les autoritats andorranes, per exigir a la justícia que anul·li la resolució de la BPA. Consideren que la decisió conté “gravíssimes vulneracions legals i constitucionals”.