Estat i Generalitat van empitjorar el dèficit el 2019 tot i la bonança

Mentre les administracions agreujaven el seu desequilibri, les famílies van estalviar un 30% més

En ple xoc entre el nord i el sud d’Europa per les mesures a adoptar davant la crisi provocada per la pandèmia, els partidaris de l’austeritat i de l’aplicació estricta de la norma es van veure ahir reforçats en el seu argumentari contra la manca de rigor dels governs del sud: el govern d’Espanya i la Generalitat van empitjorar el seu dèficit el 2019 tot i un context que era encara de bonança.

El govern espanyol admetia ahir que durant l’any passat el desequilibri va arribar al 2,7%, set dècimes superior al que imposava la Comissió Europea i dues dècimes superior al que ja havia tingut el 2018. També la Generalitat va incórrer en un sonor incompliment: segons va fer públic a la nit el departament que encapçala el vicepresident Pere Aragonès, va tenir un dèficit del 0,56%, gairebé dues dècimes per sobre del 0,38% d’un any enrere. És el primer cop que el dèficit puja des del 2015 i el balanç queda lluny de l’objectiu del 0,1% .

Els incompliments pressupostaris són especialment sorprenents perquè l’any passat encara bufaven vents favorables en l’economia: Espanya va créixer un 2%, una dècima per sobre de l’1,9% de Catalunya. Només uns mesos després, l’esclat del coronavirus ja fa preveure una situació molt més difícil per a totes les administracions.

Albert Carreras, catedràtic d’economia de la UPF, explicava ahir a l’ARA que “el cicle econòmic ja estava baixant” en relació amb els anys precedents. Aquesta frenada va anar en la línia de la resta d’economies desenvolupades, particularment a Europa.

Com a conseqüència de la caiguda en el creixement del PIB, la recaptació d’impostos va ser més baixa. I a banda de la recaptació menor, una de les raons que expliquen el desviament és la falta de pressupostos, tant a nivell espanyol com català. El govern va aprovar “increments consensuats de la despesa”, com per exemple pujades de salaris i pensions, mentre “no podia incrementar els recursos” que obtenia pel fet de no comptar amb un pressupost actualitzat, explica Carreras.

De fet, el Congrés va aprovar per últim cop uns comptes públics el 2018 (encara amb el PP a l’executiu). Des d’aleshores, els pressupostos s’han anat prorrogant. A Catalunya la situació era similar i de fet els últims pressupostos aprovats sense el recurs de la pròrroga daten del 2017.

L’elevat dèficit ve de lluny, i es deu també a altres factors. Un d’ells és la Seguretat Social. El problema ve de la disparitat salarial entre les generacions més joves i les més grans. Si bé la precarietat (sous baixos i molts més contractes temporals) és la norma entre els treballadors que s’incorporen al mercat de treball, els que ara es jubilen ho fan havent passat molts anys amb feines, de mitjana, més estables i ben pagades, i, en conseqüència, obtenen pensions relativament altes.

“Els nous cotitzants cotitzen menys, i els nous titulars [de pensions] són més cars i surten del mercat de treball amb plenitud de drets”, explica Carreras. Aquesta realitat impedeix que el dèficit de la Seguretat Social es tanqui, tot i que la quantitat de gent amb feina sigui la més alta registrada en la història d’Espanya.

Les famílies estalvien més
En el mateix context, les famílies espanyoles sí van estalviar el 2019, i ho van fer un 29% més que l’any anterior, mentre que el seu consum va créixer més moderadament, un 2,4%. Aquestes pujades es deuen sobretot a la millora de la renda de les famílies, del 3,9%, segons dades publicades per l’INE.

En nombres absoluts, l’estalvi familiar a l’Estat va ser de 57.175 milions d’euros en total, mentre que el consum va ser de 717.287 milions. La pujada tant de l’estalvi com del consum té sentit en un context de creixement econòmic -i, per extensió, del poder adquisitiu de la majoria de ciutadans- com el que viu Espanya des del 2014, tot i que el 2019 va suposar una frenada després d’anys amb un ritme de creixement molt notable.

El tancament del 2019 en tres xifres
Tot i el creixement registrat l’any passat, Espanya va tancar el 2019 amb un dèficit del 2,7%, dues dècimes més del que havia registrat l’any anterior. El motiu, segons els experts, és la falta de pressupostos.

La bonança econòmica del 2019 (amb un creixement del PIB de l’1,9%) no ha servit perquè la Generalitat acomplís el seu objectiu de dèficit que era del 0,1%. La dada del 0,56% del 2019 és pitjor que el 0,38% del 2018, amb la qual cosa es produeix el primer empitjorament interanual des del 2015.

Durant el 2019, i amb una millora de les rendes del 3,9%, l’estalvi de les famílies es va disparar un 29%. Així, al conjunt d’Espanya l’estalvi arribava als 717.000 milions, 57.000 més que un any enrere.

L’economia espanyola creix al ritme més baix des del 2014