RADIOGRAFIA DEL SISTEMA SANITARI
Economia 18/04/2020

El dèficit fiscal i les retallades situen Catalunya a la cua en despesa sanitària

L’infrafinançament crònic la deixa en 1.432 euros per càpita, 300 per sota del País Basc

Aleix Moldes
4 min

Cerdanyola Del VallèsEl 2018 la despesa sanitària pública a Catalunya es va acostar als 11.000 milions d’euros -la més alta de totes les comunitats autònomes-, dels quals el 90% els va aportar directament la Generalitat. La despesa s’ha anat recuperant a poc a poc després de les retallades que entre el 2010 i el 2014 van treure aproximadament 1.600 milions d’euros del sistema, segons xifres del Govern. Les del 2018 són les últimes dades que ofereix el ministeri de Sanitat i, més enllà de les magnituds totals, expliquen que a Catalunya la despesa sanitària pública per càpita se situa en els 1.432 euros, només per damunt de les Balears, el País Valencià, les Canàries, Madrid i Andalusia, i també està a la cua si es té en compte la despesa en funció del PIB (4,7%), només per sobre de Madrid.

El dèficit fiscal i les retallades situen Catalunya a la cua en despesa sanitària

Quin d’aquests dos càlculs permet veure millor la situació de la sanitat pública? “Per valorar els recursos destinats a la sanitat (no pas els resultats), la despesa per persona”, respon el professor de la Universitat Pompeu Fabra - Barcelona School of Management Jaume Puig-Junoy. D’aquesta manera es pot saber la capacitat de cada servei de salut per atendre les necessitats dels ciutadans. El càlcul, avisa, s’ha d’ajustar a les variacions de preus perquè “un euro no compra el mateix a Extremadura que a Catalunya”. I si, a més, precisament Extremadura és de les que gasten més entre les autonomies de règim comú (1.626 euros per càpita i el 8,7% del PIB), la diferència s’amplia.

L’infrafinançament de la sanitat catalana és un problema endèmic, constaten els experts. El catedràtic i director del Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF Guillem López Casasnovas recorda que el model de finançament autonòmic prioritza el criteri poblacional -amb correccions basades en la demografia, la ruralitat o la insularitat- i no la capacitat fiscal de les autonomies. Aquest és un dels factors que expliquen per què Catalunya està per sota de la mitjana de les comunitats autònomes pel que fa a despesa pública per PIB, que el 2018 es va situar en el 5,5%. “En la comparativa autonòmica, l’aritmètica de finançament per PIB donarà ràtios sempre inferiors per a les comunitats autònomes amb més PIB per càpita”, com comenta ell mateix en l’estudi La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança (Profit), que signa amb l’economista Marc Casanova.

Al País Basc i a Navarra, el concert econòmic i el sistema foral els permet, en canvi, situar-se a la mitjana pel que fa a la despesa per PIB amb nivells molt superiors en despesa per càpita: el País Basc lidera el rànquing amb 1.753 euros per persona. En conversa amb l’ARA, López Casasnovas situa “entre 2.500 i 3.000 milions” l’import anual que hauria de créixer la despesa sanitària pública a Catalunya si tingués un sistema fiscal idèntic. “Si tingués capacitat fiscal completa (independència), l’hauria d’incrementar entre 4.500 i 6.000 milions”, afegeix, per situar-se a l’altura dels països amb nivells de renda similars.

“La proporció de la despesa sanitària pública en relació al PIB ens dona una idea del que espera la població del sistema de salut atesa la seva renda i el seu esforç fiscal. Fa dècades que les expectatives sobre el sistema de salut a Catalunya es troben frustrades per una despesa pública inferior a la que tindria una altra regió o país de la UE amb la nostra renda, i per la necessitat d’haver de fer un sobreesforç amb més despesa privada”, apunta el professor Puig-Junoy. La sanitat privada té una incidència superior a Catalunya (31% del total de la despesa sanitària el 2017) que la mitjana espanyola (29%). També els concerts amb la privada defineixen el model català, que el 2017 hi va destinar el 24,9% dels recursos públics. Madrid i les Balears, al voltant de l’11%, la segueixen a distància.

Decisions des de Madrid

El director del Catsalut, Adrià Comella, considera que, a curt termini, la sanitat catalana necessita els nous pressupostos, perquè el sistema encara no s’ha recuperat de les retallades, especialment pel que fa a la renovació d’equipaments. A llarg termini, coincideix en la necessitat d’una reforma a fons del finançament. “La majoria de les decisions no es prenen a Catalunya o a les comunitats autònomes, sinó a l’àmbit estatal: són d’obligat compliment però mai venen acompanyades de finançament”, lamenta.

Durant els últims 10 anys, totes les autonomies han patit retallades, però Catalunya partia d’una situació pitjor. Dels 1.429 euros per persona el 2010 va arribar a caure fins als 1.217 el 2014. “Les retallades són típiques en sistemes públics administrats perquè depenen de la consolidació fiscal, però han de ser conjunturals. L’infrafinançament sanitari és estructural, de manera que quan algú ja anava amb l’aigua al coll, l’estressen més i l’acaben d’enfonsar”, conclou López Casasnovas.

stats