Banca
Economia 10/12/2021

Derrota d'Ana Botín: el Santander haurà de pagar 68 milions a Andrea Orcel

L'italià va ser nomenat conseller delegat però el banc va fer marxa enrere abans que prengués possessió del càrrec

3 min
Andrea Orcel, Ana Botín i José Antonio Álvarez durant la presentació del fitxatge del primer.

Derrota estrepitosa d'Ana Botín, la presidenta del Banco Santander, en el primer assalt del cas que l'enfrontava a Andrea Orcel. El banc d'origen càntabre haurà de pagar 68 milions d'euros pel fitxatge frustrat del mateix Orcel, segons ha decidit el jutjat de primera instància número 46 de Madrid. L'entitat ja ha dit que recorrerà la sentència perquè no hi està d'acord.

El Santander va anunciar fa poc més de tres anys que l'italià seria el nou conseller delegat del banc. Era el setembre del 2018. Quatre mesos després, al gener del 2019, el banc va fer marxa enrere i va decidir no fitxar Orcel malgrat el compromís públic que s'havia anunciat, amb foto d'Orcel i Botín inclosa. L'italià encara no havia pres possessió del càrrec perquè, per evitar els riscos de revelació de secrets empresarials, en aquest nivell de la banca acostuma a haver-hi un període de transició quan es passa d'una entitat a una altra. Orcel, que provenia del banc suís UBS, ja havia deixat de treballar en aquesta entitat a l'espera de poder ingressar al Santander.

L'argument de Botín per rebutjar el banquer italià era que el seu fitxatge tenia "un cost inacceptable". Orcel tenia dret a cobrar 50 milions d'UBS en concepte dels bonus que havia anat acumulant durant la seva etapa en aquella entitat, sempre que no marxés a treballar a un banc de la seva competència. Botín va assegurar que UBS no podia considerar que el Santander fos un competidor, ja que el banc suís es dedica a la banca d'inversió i el càntabre a la banca comercial. Però no era així i, o bé el Santander pagava, o bé Orcel renunciava a 50 milions d'euros. Encara hi havia una última opció, que era la de fer marxa enrere i deixar Orcel a l'atur, que és el que finalment va passar.

Si la sentència acaba sent ferma, el cost acabarà sent fins i tot més elevat que la xifra "inacceptable" que deia Botín. El que cobraria Orcel el situaria com un dels banquers que més diners ha cobrat a Espanya d'una sola tacada.

El cas va deixar molt tocada la reputació el Santander, el tercer banc d'Europa per valor a borsa. L'entitat es va veure obligada a recuperar José Antonio Álvarez, el conseller delegat sortint, perquè mantingués el càrrec. Una posició que, per cert, segueix ocupant ara mateix.

Al sector està molt estesa la sensació que una entitat com el Santander no comet errors involuntaris com aquest i que, en realitat, la rectificació va ser més aviat per una qüestió personal entre Botín i Orcel. El mateix banquer italià ha defensat aquest punt de vista. A Europa els presidents dels bancs no tenen poder executiu, i de fet el Banc Central Europeu així ho exigeix —tot i que a Espanya de moment fa els ulls grossos—. El BCE demana que el president tingui un paper més institucional i que el poder executiu recaigui en el conseller delegat, de manera que cada entitat tingui una bicefàlia que faci de contrapès. Però el Santander és una entitat espanyola i qui la governa és la presidenta, Ana Botín. Orcel provenia d'una altra tradició, i la possibilitat que trepitgés terreny de la presidenta podria haver sigut un dels desencadenants de la decisió final.

El judici

Andrea Orcel va portar el cas als tribunals. Inicialment demanava una indemnització de 112 milions, que després va rebaixar a 76 milions: 17 milions de prima d'incorporació, 29 milions per la part del bonus diferit que estava pendent de percebre a UBS, 20 milions corresponents al sou que havia de cobrar al Santander durant dos anys i 10 milions d'euros per danys reputacionals. Finalment el jutge ha acceptat que rebi 68 milions d'indemnització.

El Santander va defensar que la carta d'oferta que va enviar a Orcel , i que l'italià va mostrar al judici, no era un contracte vàlid perquè no l'havien aprovat ni el consell d'administració ni la junta d'accionistes, a banda que el nomenament encara havia de rebre la llum verda del BCE.

El banquer, que des de l'abril és el conseller delegat d'Unicredit, va presentar el dijous el nou pla estratègic de d'aquesta entitat italiana. Un pla que els mercats van aplaudir amb entusiasme i amb una pujada de més del 10% a borsa.

stats