Els grans reptes d'Indra en ple relleu a la presidència

MadridIndra és la joia del sector de la defensa a l'Estat. N'era conscient Ángel Escribano (Madrid, 1971) la primavera del 2023 quan, de bracet amb el seu germà, Javier Escribano, van comprar un 3% de la companyia a través de la seva empresa familiar Escribano Mechanical & Engineering. Dos anys després d'aquell moviment, els germans madrilenys no només controlen un 14,3% del capital social d'Indra (són el segon accionista per darrere de la SEPI, el braç inversor del govern espanyol) i tenen una cadira al consell d'administració –Javier Escribano és conseller dominical–, sinó que Ángel Escribano acaba de ser nomenat president de l'empresa. Aquest diumenge va assumir les funcions de Marc Murtra, que dissabte va fer el salt a Telefónica –un canvi propiciat pel govern espanyol, que té un 10% del capital social, i amb el beneplàcit de CriteriaCaixa, l'altre gran accionista a la teleco (9,9%)–.

Si Ángel Escribano pensava que algun dia assumiria aquest càrrec no ho sabem, però sí que "ho somiava", diuen fonts del sector industrial consultades per l'ARA. Els germans van apostar pel sector armamentístic quan van agafar les regnes del taller de reparació de frens de disc que va aixecar el seu pare al municipi madrileny de Coslada.

Ara Ángel Escribano veu com la seva ambició de fer-se forts en el negoci de la defensa fa un salt estratosfèric. Més enllà de continuar reforçant l'empresa familiar, entoma el repte de fer d'Indra el "campió" de la defensa i la tecnologia a l'Estat, però també un potencial competidor a Europa, tal com es planteja en el Pla Estratègic de la companyia presentat fa menys d'un any per part de Marc Murtra.

Hispasat, Tess Defence i Minsait

Malgrat el terratrèmol, inesperat i inèdit, a la cúpula d'una de les principals cotitzades de l'Íbex-35, fonts de la companyia mantenen que el més important continua sent dur a terme aquest pla. "Tots els esforços recauen en salvaguardar el pla", apunten aquestes veus. La tasca, però, és ingent. Indra ha promès als accionistes facturar 6.000 milions d'euros el 2026 i assolir un volum de negoci de fins a 10.000 milions el 2030, xifres que els analistes van qualificar "d'ambicioses" (el 2023 va tancar amb unes vendes de 4.343 milions). La intenció és assolir-ho reforçant el negoci de la defensa en un moment en què els governs han anunciat increments de la despesa pública en aquesta direcció. Per això serà important el mercat exterior i no només espanyol i aquí jugarà un paper clau el nou president, acostumat a mirar a l'Orient Mitjà.

Escribano, però, també hereta fronts oberts pendents de resoldre's. Un d'ells és la compra d'Hispasat. Indra va mostrar interès en adquirir l'operador de satèl·lits espanyol a través de la filial aeroespacial Indra Espacio. L'altre repte és resoldre els endarreriments de les entregues d'uns vehicles blindats de l'empresa Tess Defence al govern espanyol –Indra hi té participació–.

El tercer gran front que Escribano hereta de Murtra és la venda o entrada d'un soci inversor a una part de la tecnològica Minsait. "No hi ha novetats", apunten des de la companyia. Aquesta operació ha tornat a prendre especial rellevància amb l'entrada de Murtra a Telefónica perquè Minsait no només inclou l'activitat de la mobilitat, sinó també aquella vinculada a les tecnologies de la informació. Alguns mitjans han apuntat que la Moncloa veuria en la teleco espanyola la clau per resoldre aquest puzle. "És una operació difícil de fer sense soroll", apunta una font consultada per l'ARA, que recorda que a Minsait hi treballen més de 30.000 persones.

Home de consensos

L'alineació entre la visió del nou president i l'estratègia que la companyia ja tenia amb Murtra no és l'únic element que explica la transició pacífica que s'espera. També entra en joc la sintonia entre el govern espanyol i els germans Escribano. Ángel Escribano ha estat nomenat president d'Indra gràcies a la SEPI, que té un 28% del capital social; la companyia basca de defensa SAPA (7,9%) i el fons Amber (7,3%) –principal propietari de Prisa–.

El fet que sigui un home de consensos –també té bona relació amb el conseller delegat d'Indra, José Vicente de los Mozos, un perfil pròxim al PP, amb qui ha dinat aquest dilluns– ha comportat que el seu nomenament no hagi aixecat polseguera, a diferència del que ha passat amb el desembarcament de Murtra a Telefónica. Aquest dilluns, la teleco ha patit una caiguda d'un 2,72% a la borsa, a diferència d'Indra, que ha tancat amb una pujada d'un 2,9%.

Xoc PP-PSOE per Telefónica

El perfil d'Escribano, del tot tècnic i industrial, s'allunya del de Murtra, que hi sumava la pàtina política. Malgrat que el català ha fet mans i mànigues per desprendre's de l'ombra que el vincula al PSC –és sabuda la bona relació amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la confiança que s'ha guanyat de Pedro Sánchez–, l'aterratge a Telefónica ha causat el mateix xoc que quan va desembarcar a Indra l'any 2021: aleshores el Partit Popular ja va posar el crit al cel pel nomenament.

Dissabte els populars van carregar contra el fitxatge de Murtra i aquest dilluns el seu president, Alberto Núñez Feijóo, hi ha tornat. "Cap govern pot cessar el president d'una companyia cotitzada o no cotitzada al palau de la Moncloa", ha criticat Feijóo en al·lusió a la reunió de divendres passat entre el govern espanyol i José María Álvarez-Pallete (fins ara president de Telefónica) i en què se li va comunicar la seva sortida. El líder del PP ha parlat d'"alerta antidemocràtica" per la intenció de Sánchez de "controlar-ho tot". Mentrestant, Sumar, el soci minoritari dins el govern, ha aplaudit el nomenament de Murtra, però ha carregat contra la indemnització milionària que rebrà Pallete.