L'empresari 'vell cocodril' que va moure fils a la Segona Guerra Mundial

No és cap secret que l’statu quo geopolític que ens ha tocat viure a les darreres generacions és el que es va dissenyar ara fa 80 anys a la conferència de Ialta, quan les tres principals potències que estaven a punt de vèncer a la Segona Guerra Mundial van reunir-se per establir les bases del que seria el món de les dècades següents. Allà hi havia Franklin D. Roosevelt, Winston Churchill i Ióssif Stalin, que representaven respectivament als Estats Units, al Regne Unit i a la Unió Soviètica. Però a la delegació nord-americana també hi havia un home molt menys conegut, encara que habituat a moure’s entre els engranatges de la diplomàcia: l’empresari i polític Averell Harriman.

La bona posició social de la seva família li va permetre estudiar a Yale, una de les principals universitats de la prestigiosa Ivy League. No només va obtenir una llicenciatura, sinó que també va formar part de Skull & Bones, una societat secreta d’estudiants per on han passat personatges clau de les elits del país. Abans d’entrar a la universitat, ja havia heretat una gran fortuna del seu pare, un magnat del sector ferroviari que va morir prematurament. A banda del patrimoni, també va heretar els càrrecs del pare, de manera que un cop acabats els estudis va entrar a formar part dels òrgans de direcció de la Union Pacific Railroad.

La seva primera relació amb l’empresa va ser el 1915, per passar després a presidir el consell d’administració entre el 1932 i el 1946. En paral·lel a aquesta feina, l’abundant patrimoni de la família li va servir per muntar un banc juntament amb el seu germà: el Harriman Brothers & Company. Al negoci s’hi van apuntar alguns amics dels temps dels Skull & Bones, entre ells Prescott Bush, que anys després seria pare i avi de dos presidents dels Estats Units. Posteriorment, el Crac del 29 va provocar problemes seriosos a un dels bancs més antics del país, el Brown Brothers, que va trobar com a solució més recomanable fusionar-se amb l’entitat dels germans Harriman, per esdevenir el Brown Brothers Harriman, encara existent avui dia i protagonista habitual de teories de la conspiració relatives al poder a l’ombra. Més tard, Harriman va crear la Union Banking Corporation, una entitat financera que tenia com a missió comerciar amb l’Alemanya nazi, gràcies a què entre els seus accionistes hi havia alguns magnats d’aquell país, com és el cas dels Thyssen, de la indústria de l’acer.

Empresari influent

Entre les dècades dels anys 10 i 30, la llista de càrrecs empresarials que va ocupar Harriman és extremament llarga, i entre ells destaquen posicions rellevants a la ja esmentada Union Pacific Railroad, però també a Illinois Central Railroad, Merchant Shipbuilding Corp, Soviet Georgian Manganese Concessions, Illinois Central Railroad, Sun Valley Ski Resort i a la revista Today, entre moltes altres companyies. Mentre feia créixer els seus negocis, durant la Segona Guerra Mundial Harriman va començar a col·laborar amb el govern del país i també va iniciar la carrera diplomàtica. Abans ja s’havia decantat per donar suport als Demòcrates —a diferència del que feien la majoria dels grans empresaris, que estaven afiliats als Republicans—, fet que li va permetre tenir una relació estreta amb el president Roosevelt.

Després de la cimera de Ialta, amb la que encetàvem aquest text, va ser nomenat ambaixador a la Unió Soviètica i al Regne Unit, i més tard va ocupar una gran panòplia de càrrecs a l’administració pública, entre els quals destaquen la Secretaria d’Estat de Comerç i el de governador de Nova York, així com la direcció, als anys 50, de la Mutual Security Agency, una entitat de suport militar als països que havien guanyat la guerra. La seva carrera política es va estendre fins a mitjans dels anys 60, quan va ocupar la sotssecretaria d’Afers Polítics sota la presidència de John F. Kennedy. Als anys 80, ja jubilat, es va mostrar molt crític amb les polítiques exteriors del president republicà Ronald Reagan respecte a la Unió Soviètica, un país que ell coneixia bé. Tota aquesta activitat li va valdre el malnom de Vell Cocodril de la Diplomàcia i, fins i tot, algunes veus el van acusar de ser un espia rus infiltrat a l’administració nord-americana.

Per cert, els dies a Ialta de Roosevelt, Churchill i Harriman estan perfectament explicats a The Daughters of Yalta, un llibre del 2020 escrit per Catherine Grace Katz, on es relaten les vivències de les tres famílies a partir de narrar l’experiència de les filles dels tres homes d’estat, que van acompanyar als seus pares a la conferència.