Economia 15/01/2022

Marian Muro: “Estem donant la imatge que a Barcelona tot és un horror”

7 min

Aquesta entrevista és un crit; un crit d’alerta sobre el present i el futur de Barcelona proferit des de l’interès turístic. Però, precisament per això, és molt útil per entendre el desconcert dels qui es fan creus que la ciutat dels prodigis tingui la moral per terra. "Què els passa, als barcelonins, als seus governants, als seus mitjans?", es pregunta Marian Muro Ollé (Barcelona, 1969), advocada amb més de 30 anys en el sector turístic, privat i públic. Com a directora de turisme del Govern, va impulsar la taxa turística. Ara és la directora general de Turisme de Barcelona. Muro és una professional que es pren Barcelona personalment, i no cal llegir gaire entre línies per copsar la seva frustració amb la falta d’entusiasme que percep entre els que, diu, haurien de ser els primers propagandistes de la ciutat, sobretot polítics i opinadors atrapats en els prejudicis ideològics. La passió de Muro recorda la de l'entrenador del Barça de bàsquet, Sarunas Jasikevicius, en un temps mort. La diferència és que ella no pot enviar ningú a la banqueta.

Al final, com ha anat el turisme a Barcelona l’any 2021?

— No ha sigut un bon any ni per a Barcelona ni a escala mundial. La pandèmia ataca la línia de flotació del turisme, que és la mobilitat, i sense mobilitat no hi ha turisme.

S’ha salvat alguna ciutat?

— Les ciutats consolidades com a destí urbà tenen una gran dependència del turisme internacional. París, Nova York o Berlín estan com Barcelona o pitjor. Després hi ha destinacions emergents. Fa deu anys no existia el turisme urbà a Madrid, que ara té al 50% turisme espanyol i internacional. I per això han notat menys la davallada a causa de la pandèmia. Pensi que el 2019 el 83% del turisme a Barcelona era internacional.

Tornaran a venir?

— El turisme internacional tornarà a Barcelona. No crec que la pandèmia ho canviï tot tant. L’ésser humà és curiós, vol utilitzar el temps de lleure per conèixer nous llocs. La gent tornarà a anar lluny i haurà interioritzat el risc de la pandèmia, com ja té assumit que es pot trobar un fenomen meteorològic, una revolta social o un atemptat terrorista. Esclar, la pandèmia s’haurà de posar a totes les pòlisses d’assegurances.

Què ven Turisme de Barcelona?

— Barcelona, Costa Brava, Empordà, delta de l’Ebre, Priorat... Ciutats com Moscou tenen l’aeroport a hores del centre. Quan parlo amb la gent de Rússia els dic que amb les mateixes hores es faran tot Catalunya.

Barcelona encara té corda turística?

— Potser és que som nosaltres que no ho veiem atractiu, però els americans embogeixen per Barcelona i els asiàtics voldran tornar-hi així que puguin. A partir dels Jocs Olímpics, hem tingut tenir una època de glòria, ben aprofitada i ben treballada, amb un model públic-privat i una coordinació entre administracions que es copia arreu del món.

I encara n’estem vivint?

— N’hem viscut durant molt de temps, amb una certa inèrcia, no li dic que no. Ara, què hem fet a Turisme de Barcelona? Unes noves línies estratègiques, no un estudi de mil planes, que aquests estudis ja els tenim tots. No, un estudi dels atributs de Barcelona que volem posar als mercats per controlar el relat de la nostra ciutat.

I quins atributs han posat?

— Els que porta un tipus de visitant que aporta diners i respecte i que no només visita Barcelona sinó també l’entorn. La Barcelona gastronòmica, on hi ha un relleu generacional, gairebé una revolució. No li hem donat importància, però fa quatre dies es van fer a València els guardons de la Guia Michelin. Amb tot l’afecte per València, si resulta que la destinació amb més estrelles de tot Espanya era Barcelona, per què es va fer a València?

Què vol dir, que ningú es va interessar per fer la gala a Barcelona?

— Potser ha arribat el moment que tornem a fer-nos ressò de les bones notícies que hi ha a Barcelona. Aquesta setmana s’ha sabut que Barcelona és la ciutat més accessible de tot Europa, juntament amb Palma de Mallorca. L’accessibilitat és un element clau de la sostenibilitat, en l’àmbit social, turístic i econòmic. Ho ha vist en algun mitjà de comunicació? Què passa, que no interessa l’accessibilitat? Tenim l’arquitectura, la Barcelona científica amb el supercomputador, amb centres de biomedicina i start-ups especialitzades. Per què no tenim una exposició al món d’aquesta Barcelona científica que atrau investigadors, com fa Israel? La Barcelona literària, que ha sigut la gran capital de la literatura hispanoamericana. Tenim les millors editorials, una xarxa de biblioteques espectacular. Miri si hi ha rutes a fer. Això és un turisme de qualitat. Hi ha persones que venen aquí buscant això i ho hem de tenir preparat.

O sigui, connectar el coneixement dispers del que hi ha per la ciutat.

— Perquè una cosa és el recurs turístic i una altra cosa és el producte turístic. El recurs turístic és una font d’on surten unes fotos molt boniques. El producte turístic és per què és important aquella font. Els francesos això ho expliquen i ho exploten de meravella. Arts creatives: què passa amb la creativitat de Barcelona? En disseny som dels millors. D’això no en farem res? Molta gent ve a Barcelona per l’estil de vida de la ciutat. ¿Estem traient profit al Mediterrani que tenim, que ens diferencia de París, Londres o Madrid?

¿Està dient que ens hem cansat de nosaltres mateixos, que no tenim prou imaginació o que políticament hi ha qui no hi creu?

— El millor ambaixador d’un territori és la seva gent. Ja ens podem gastar els diners que vulguem en promoció, que si no n’estem orgullosos i no som els primers promotors de nosaltres mateixos, no ens en sortirem.

El problema és que els barcelonins pateixen les externalitats negatives del turisme.

— D’acord. Però és que el turisme és promoció i gestió. O sigui, el turisme proporciona diners, però també un desgast, perquè impacta en la vida local. El debat no és turisme sí o turisme no; és com el fem sostenible, perquè és una necessitat per a la ciutat. Vostès creuen que tindríem l’aeroport que tenim sense el turisme? Ara quin és el debat? Doncs quina ciutat vull. M’agradaria que, a Barcelona, la sostenibilitat i la creació de riquesa s’equilibressin. I potser arribarà un moment que haurem de dir que a Barcelona tal dia només venen 10 creuers i no 30. No hem de tenir por de fer una Barcelona amb més qualitat. El debat és com puc fer que els diners que deixa el turisme a la ciutat beneficiïn realment tota la ciutat.

Com ho faria? Els hotelers critiquen la taxa turística perquè els turistes no trobin cars els hotels, però en canvi el lloguer o la compra d’un pis sí que se’ns encareix, perquè Barcelona s’ha posat de moda.

— Ho compro, i contesto que cal planificar. Un exemple: l’impacte al carrer de les cues a grans recursos turístics, com la Pedrera o la Casa Batlló.

Que tens la sensació d’estar a la plaça Sant Marc de Venècia a l’agost.

— D’acord. Doncs Turisme de Barcelona ha fet una aplicació que ha estat premiada. Quan el turista arriba a Barcelona ja li diu com està la cua i li recomana que vagi a una altra banda. Però tampoc deu interessar a la gent.

La veig una mica rebotada, com aquella persona amb idees i ganes rodejada de gent desanimada.

— No estic rebotada, però m’emociono quan parlo de turisme. I ara hem de capgirar el missatge sobre Barcelona. De veritat. Donem la imatge que a Barcelona tot és un horror, un desastre. Només mirem què passa a Madrid. Per favor! Barcelona fa anys que juga a la lliga de Nova York o Londres. El model ha sigut i és Barcelona. Però ara cal gestionar millor el turisme. Què ens passa? Doncs que els mateixos ciutadans no estem orgullosos de la ciutat. I ja no em pregunti per què, perquè no entenc res. Fem rànquings? Entre les quatre millors ciutats del món per viure. Entre les tres primeres d’Europa en creació de start-ups... Fa quatre dies, es va inaugurar la Torre de Maria de la Sagrada Família, un reclam internacional potentíssim. Ha vist eufòria? ¿Hem aprofitat un esdeveniment que ens ha fet aparèixer al mapa mundial en un moment de plena pandèmia?

A qui està dirigint exactament la seva queixa, senyora Muro?

— A tots nosaltres.

O a l’alcaldessa?

— No, no vaig per aquí. Només dic que Barcelona té els problemes de les grans ciutats, però vivim en una de les millors ciutats del món i ho hem de dir, sense conformismes.

O sigui, a vostè li hauria agradat veure l’Hermitage a Barcelona.

— L’únic que dic és que la primera aposta ha de ser la cultura, perquè la cultura mou i motiva per fer milers de quilòmetres per veure una cosa. La cultura deixa un turisme que gasta un 30% més a la ciutat, que ve amb inquietuds i és respectuós. Apostar per cultura és apostar per progrés. Tenim el Liceu, el Palau de la Música, l’Auditori, però hem de ser capaços de transmetre que a Barcelona passen moltes coses. Que Barcelona ha de millorar? Esclar. Però si vostè passeja per la Cinquena Avinguda de Nova York es posa a plorar. La meitat dels locals i el 40% dels hotels estan tancats, amb gent dormint als carrers.

O sigui que si continuem així Barcelona perdrà atractiu turístic.

— Si nosaltres no som els ambaixadors i no ens ho creiem, Barcelona deixarà de ser atractiva turísticament. És important recuperar l’autoestima de Barcelona. I això no és contradictori amb l’autocrítica, però tampoc cal que ens estiguem flagel·lant tot el dia.

¿La presidenta Ayuso ha injectat una mena d’autoestima a base de manipular el concepte de llibertat?

— Ja que em parla de Madrid, em deien: “Las navidades, estupendas”. Truco als hotels i han tingut un 30% d’ocupació. Barcelona un 20% per allò del pes del turisme espanyol i l'internacional. Però què hi ha? Un tema d’actitud, “de Madrid al cielo”. Em fa molta gràcia perquè, de cop, tothom està ressuscitant, quan resulta que Barcelona és un model al món. Qui té els millors congressos d’Europa? Qui és el referent mundial? Barcelona.

En termes d’orgull de ciutat no la guanya ningú.

— Soc una pencaire i estic il·lusionada amb el que faig i quan marxi vull pensar que he intentat que Barcelona sigui millor, però en aquests moments és molt important que canviem el discurs com a ciutat.

stats