Indústria militar

Drons: un sector de creixement exponencial

Catalunya pot créixer en aplicacions i serveis en un mercat que ja supera els 700 M€ anuals a l'Estat

ls models de drons d'Airbus es mostren durant la fira de drons UNVEX a Barcelona, Espanya, el 5 de juny de 2024.
4 min
Dossier La guerra dels drons 5 articles

BarcelonaLa guerra d'Ucraïna ha posat els drons sota el focus pel seu ús militar. Però darrere l'eclosió d'aquests ginys hi ha tota una indústria, un mercat i un ecosistema d'alt valor econòmic. El mercat n'està al cas. Les companyies cotitzades que fabriquen drons han disparat el seu valor a la borsa des que Rússia va envair Ucraïna. I més especialment, des que es va comprovar que un aparell no tripulat amb un valor inferior als 1.000 dòlars és capaç d'inutilitzar un tanc valorat en més de dos milions. Des del febrer del 2022, les principals cotitzades del sector a Wall Street –la borsa dels Estats Units– avancen, de mitjana, més d'un 650%.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

De mitjana, les empreses de drons han multiplicat per més de set el seu valor al mercat. Parlem de companyies com Red Cat Holdings, AeroVironment, Kratos Defense, l'empresa antiaèria de drons DroneShield (cotitza també a Austràlia) o d'altres de menor capitalització com Duke Robotics (UAS Drone Corp.). La capitalització borsària conjunta no arribava als 4.000 milions d'euros quan Vladímir Putin va envair Ucraïna el febrer del 2022. Avui la suma supera els 32.000 milions de dòlars de valor de mercat.

Abans de la guerra ja era un mercat en creixement pels seus usos civils, però la utilitat bèl·lica d'aquests ginys n'ha disparat el valor. També les vendes. Tot i que la Xina i els EUA continuen sent els principals dissenyadors i fabricants de drons, Europa ha identificat clarament la importància del desenvolupament del sector. Actualment, a la Unió Europea hi ha prop de 200 fabricants de drons d'ús civil, i França encapçala el rànquing amb 34 fabricants, Alemanya amb 26 i el Regne Unit amb 23. El segueixen de prop Espanya amb 21 empreses dedicades a la fabricació de drons i Itàlia amb 14.

No hi ha xifres oficials, però es calcula que a Espanya el sector mou uns 700 milions d'euros anuals. El nombre d'operadors ha crescut exponencialment i ja n'hi ha més de 119.600, segons les últimes dades de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que depèn del ministeri de Transports.

Com en molts altres països, el sector de la defensa ha contribuït al fort creixement del sector dels drons, que de per si ja anava cap amunt amb els usos civils. "Indubtablement, les forces armades espanyoles i el ministeri de Defensa han tingut un paper tractor indiscutible en el desenvolupament d'aquest ecosistema", explicava en el seu blog al Centre Avançat de Tecnologies Aeroespacials (CATEC) el consultor Carlos Suárez.

Les forces armades van incorporar molt aviat l'ús d'aquests sistemes a les seves operacions, inicialment amb aeronaus procedents d'altres països (Searcher, Scan Eagle, Raven, Orbiter i MQ-9 Predator B, entre d'altres), però també van apostar per la indústria nacional o per la seva incorporació a grans projectes europeus. Així, empreses com SCR han tingut un important èxit internacional en la categoria dels blancs aeris o target drones. L'aposta pels drons estatals es va començar a forjar amb el programa de R+D Rapaz, que ja està donant fruits madurs com ho demostra, per exemple, la contractació recent de diversos sistemes TARSIS d'Aertec per a l'exèrcit de terra.

La participació espanyola en el programa Euromale, juntament amb Alemanya, França i Itàlia, en el projecte FCAS; la involucració al pilar de Remote Carriers del consorci espanyol SATNUS (GMV, Sener, Tecnobit) i de la mateixa Airbus Dnza S, així com Airbus Dnzac D&S, al Sirtap, constitueixen una prova evident del compromís del ministeri de Defensa per impulsar la indústria nacional al camp dels vehicles no tripulats.

L'oportunitat catalana

Malgrat els intents europeus, "no tenim línies de producció fortes, sinó incipients", explica a l'ARA Pere Ferrer, consultor de seguretat i BDM de Squadrone. Com a mínim el 70% del mercat està en mans dels països asiàtics, explica. Però Ferrer veu oportunitats de creixement de la indústria en dos grans mercats: la prestació de serveis i les contramesures. En el cas dels serveis posa l'exemple de l'ús de drons per al manteniment de controls de línies elèctriques, en l'agricultura o altres. Perquè igual que passa amb la guerra, "és un avantatge competitiu sobre una altra tecnologia". Igual que és més barat un dron que un avió caça o un míssil a la guerra, també és més barat actuar sobre una línia elèctrica amb drons que amb un helicòpter. Tot i això, Ferrer opina que "el mercat dels serveis no s'està esprement prou".

Però també veu un mercat en creixement clar en les contramesures. A parer seu, els drons cada cop tindran un paper més important no només en la seguretat pública, sinó també en el control i vigilància d'instal·lacions privades com indústries, esdeveniments esportius o concerts. Alhora cal establir mecanismes per evitar que aquestes instal·lacions o esdeveniments puguin posar-se en perill mitjançant l'ús de drons. Fins i tot, diu, calen contramesures per preservar secrets industrials.

Aquí, diu, hi ha una oportunitat per a empreses catalanes. Això sí, afirma que "el mercat evoluciona molt de pressa i la tecnologia també", i calen "plataformes transversals que puguin integrar diverses tecnologies". Respecte a l'ús militar, però, aquest consultor creu que "el mercat és diferent i hi haurà desenvolupaments propis" de l'Estat.

Dossier La guerra dels drons 5 articles
stats