La cúpula per protegir punts crítics de Catalunya davant l'amenaça de drons

Dossier La guerra dels drons 5 articles

• Soldats en patinet i 'gamers' de trinxera: com els drons han canviat la guerra d'Ucraïna
• Des de petits kamikazes fins a drons espia gegants, un repàs als monstres de l’aire
• "No sé per què s’hauria de permetre a Espanya gastar només el 2,1% del PIB en defensa"
• Drons: un sector de creixement exponencial
• La cúpula per protegir punts crítics de Catalunya davant l'amenaça de drons

Sabadell / BarcelonaLa sala està plena de pantalles. S'hi veuen les càmeres d'algunes carreteres importants del país, però sobretot hi ha quatre mapes aeris. De Catalunya, de l'àrea metropolitana, de Barcelona i de l'aeroport. Hi ha diversos símbols, com punts blaus, zones vermelles i també punts vermells. Són els detectors de drons instal·lats, les zones d'espai aeri protegit i les aeronaus no tripulades que estan volant en aquell moment. Tot això està a la sala central de comandament dels Mossos d'Esquadra, al Complex Central Egara per poder detectar tot el que passa per sobre els nostres caps. Sovint són invisibles a l'ull humà, imperceptibles a les orelles, però els drons són un "nou repte per a la seguretat de Catalunya".

El comissari de la Prefectura dels Mossos, Josep Maria Estela, explica que fins fa pocs anys la feina policial se centrava en el terra. Però l'aparició, entre altres aparells, dels drons, els ha obligat a mirar cap al cel: "Ens hem adaptat a aquesta nova realitat per fer front a amenaces que van des de la protecció de les infraestructures crítiques fins a les masses de gent", afirma el comissari. Per aconseguir-ho, fa cinc anys es va impulsar el projecte Kuppel, un pla pioner basat en un sistema homologat per l'OTAN, que crea una mena de cúpula protectora de l'espai aeri català per detectar els drons que sobrevolen el país i fins i tot inhibir-los si representen una amenaça —tot i que aquest és l'últim estadi—. "L'objectiu és tenir més antenes; són els nostres ulls al territori", assegura Estela. Ara, n'hi ha diverses a Barcelona —com a la Sagrada Família o al Camp Nou— i a l'aeroport. Tot dron que vola a prop d'aquests llocs és detectat i se'n pot saber la matrícula, l'altura i la ubicació de qui el pilota.

El subinspector Avelí Garcia és cap de l'Àrea Aèria dels Mossos i explica que sovint aquestes amenaces no són reals, ja que són pilots de drons que desconeixen la normativa i en fan un ús lúdic. Per exemple, és un problema habitual a la Sagrada Família. "Els drons no són cap joguina", avisa. Tot i això, la conflictivitat dels drons també pot afectar les indústries més crítiques com les químiques o la celebració de grans esdeveniments. "Hem de combatre la tecnologia amb més tecnologia", afirma el subsinspector, que és pilot d'avió. Ara mateix, els Mossos tenen 45 drons, entre ells el d'ala fixa, que es pot allunyar fins a 10 quilòmetres.

Aliats de la policia

De la mateixa manera que els drons són un enemic, també s'han convertit en un aliat de la policia. "Ens han permès millorar el control de manifestacions, detectar més plantacions de marihuana o entrar amb més seguretat en certs espais", exposa el comissari Estela. La gestió d'una manifestació, per exemple, ha canviat completament. Abans hi havia molts cotxes patrulla i des de dalt només ho observava un helicòpter.

Ara, amb els drons, des de la sala de control es poden prendre decisions "més qualitatives", ja que es pot intuir millor cap on es dirigeix la protesta o quin és el grup més conflictiu. També ha servit per identificar matrícules en una rave il·legal, per fer una inspecció exterior durant un desnonament o per perseguir lladres de cases. De la mateixa manera, es poden detectar plantacions de marihuana ocultes al bosc i fins i tot veure quants vigilants hi ha i si van armats. Els Grups Especials d'Intervenció (GEI) també van acompanyats de drons en les actuacions més delicades. Cada cop hi ha més serveis que es fan amb aquests aparells, fins a 993 des del gener del 2025. Per això, segons Estela, el cos camina cap a la descentralització de la unitat i el seu repartiment pel territori perquè puguin arribar més de pressa a tots els punts.

Els drons també s’han convertit en una manera de fer arribar a les presons objectes que hi estan prohibits, com mòbils i drogues. Per evitar-ho, la Generalitat instal·larà a totes les institucions penitenciàries aparells per detectar-los i inhibir-los, precisament integrats al sistema Kuppel. La setmana passada, el departament de Justícia va concretar que s’aniran desplegant entre l’any que ve i el 2027. Aquest sistema ja s’ha provat a les presons de Brians 1 i 2, i fa unes setmanes va servir perquè els Mossos enxampessin un home que enviava drogues i mòbils als reclusos. El cos policial és el responsable de la seguretat en el perímetre de les presons, de manera que la decisió sobre si, per exemple, inhibir un dron, recau en els agents.

"Al mínim risc, entra el dron"

Els Mossos també poden fer servir drons en inundacions i altres emergències, com ho fan Bombers de la Generalitat des del 2021. "Es nota una millora molt gran en la presa de decisions", assenyala el sergent Marc Matadarrodona, responsable de drons dels Bombers. Aquests aparells serveixen per buscar persones en el medi natural; amb càmeres, però també amb detectors de calor. També els fan servir en incendis d'habitatges o naus per mesurar la temperatura, per comprovar que no hi ha ningú atrapat, per observar si alguna estructura està a punt de col·lapsar... "Assegura molt la integritat dels mateixos bombers. Al mínim risc, entra el dron", afirma el sergent.

Per exemple, en la recerca de persones els Bombers estan fent servir un programa d'intel·ligència artificial: "Marquem una àrea de recerca i fem un vol programat. Fa 2.000 fotos d'alta resolució. Introduïm com anava vestit, que ens avisi si hi ha una persona estirada, que detecti temperatures que podrien correspondre amb un humà", descriu. Fins i tot han inventat un repetidor adherit al dron que força la connexió amb qualsevol mòbil, i així es pot ubicar el telèfon i molt probablement el desaparegut. "Diversos cossos de bombers s'han posat en contacte amb nosaltres per veure com ho fem", recorda el sergent.

Els drons també han permès millorar molt la gestió dels incendis forestals. Poden detectar amb càmeres tèrmiques a quina distància està la columna de fum o si hi ha focus secundaris. "Abans, de nit estàvem venuts, ja que els helicòpters i les avionetes no es podien enlairar", rememora. Ara, això ha canviat: la sala de control rep tota l'estona imatges dels drons, que permeten prendre millors decisions, exposar menys els bombers i, alhora, perimetrar millor el foc i saber per on atacar-lo. "A la llarga, els drons ens podrien ajudar en gairebé tots els serveis", exposa Matadarrodona. Ara mateix, el cos té 25 drons, tot i que ja n'estan demanant de nous. Com a novetat, en compraran uns que podran portar càrregues, per exemple per fer arribar eines o avituallament en un lloc de difícil accés.

Dossier La guerra dels drons 5 articles

• Soldats en patinet i 'gamers' de trinxera: com els drons han canviat la guerra d'Ucraïna
• Des de petits kamikazes fins a drons espia gegants, un repàs als monstres de l’aire
• "No sé per què s’hauria de permetre a Espanya gastar només el 2,1% del PIB en defensa"
• Drons: un sector de creixement exponencial
• La cúpula per protegir punts crítics de Catalunya davant l'amenaça de drons