L'elevat deute públic frena el creixement de l'economia espanyola

El Banc d'Espanya avisa que és el factor clau per explicar una recuperació "més lenta"

Si l'economia espanyola no es recupera al ritme que podria fer-ho és perquè les arques públiques espanyoles arrosseguen un nivell de deute públic gairebé tan elevat com tot el seu producte interior brut. El Banc d'Espanya ho ha constatat en l'informe trimestral que ha emès aquest divendres sobre el "moment cíclic de la zona euro". Segons el Banc d'Espanya, "el procés de recuperació del nivell de producte previ a l'inici de la recessió ha sigut més lent especialment a Itàlia i Espanya, més afectats per la crisi del deute sobirà". 

El deute públic espanyol fa mesos que se supera a ell mateix i no baixa més que puntualment de nivells històrics. A l'agost estava al 98,8% del PIB. De fet, el mateix organisme ja avisava en el seu informe trimestral que "els mercats de deute sobirà de l'àrea euro" són un dels factors que "posen en relleu les mancances que encara subsisteixen en el disseny internacional de la Unió Econòmica i Monetària. Per això, ara que Espanya ja està a punt de baixar del 3% del PIB en dèficit públic (límit que marca l'establiment de la supervisió financera per part de Brussel·les) la Comissió Europea exigeix a Espanya que es dediqui a reduir el seu nivell d'endeutament. Així ho va afirmar repetides vegades fa unes setmanes el comissari europeu d'economia i finances, Pierre Moscovici. 

La desacceleració ja és aquí

El diagnòstic del Banc d'Espanya posa el focus en el conjunt de la zona euro, però és especialment significatiu perquè ressalta les característiques del creixement econòmic espanyol que cada cop comença a notar més la frenada dels vents de cua. Bona part del creixement econòmic s'explica gràcies a la generació d'ocupació. El Banc d'Espanya constata que es deu principalment a "la moderació salarial" (és a dir la congelació i fins i tot caiguda dels salaris) i a una contribució més elevada al creixement que han tingut sectors que tenen més necessitat de mà d'obra, com ara els serveis. 

Això sí, en el conjunt de la zona euro es comença a detectar una creixent falta de mà d'obra adequada, cosa que per al Banc d'Espanya obre la pregunta sobre si aquesta mancança podria començar a "exercir algun tipus de limitació sobre el tipus d'expansió de l'economia". Si es donés aquesta situació, el mateix organisme posava sobre la taula en el seu informe trimestral la capacitat que haurien de tenir els fluxos migratoris per cobrir aquesta mancança, tot i que alhora assegura que "és d'incerta determinació" perquè caldria veure quina adaptació tindrien aquestes persones vistes com a "mà d'obra" en les necessitats del mercat de treball. 

Per tot plegat, el supervisor remarca que l'expansió econòmica encara és "inferior" al ritme de creixement assolit el 2013 tant en durada com en intensitat. A més, també constata que la primera meitat del 2018 l'economia ha patit una desacceleració "més intensa" del que es preveia a finals de l'any passat. En altres paraules i focalitzant en l'economia espanyola, aquest és el fenomen al qual l'actual ministra d'Economia, Nadia Calviño, s'ha referit com "l'estancament del PIB potencial".