El Radar
Economia  /  Empresa Catalana 12/06/2022

La Cambra ressuscita la seu al 22@ i preveu adjudicar-la per 55M€

La institució cedirà la gestió de l'edifici durant 35 anys en règim de concessió

5 min
Projecció de com serà el nou edifici, que estarà a la cantonada Diagonal-Selva de Mar i que s'adjudicarà en una concessió de 35 anys.

La Cambra de Barcelona ho torna a intentar per tercera vegada. La institució ha ressuscitat el projecte per traslladar-se a una nova seu, en un edifici de 21 plantes al 22@ de la capital catalana. Per finançar-lo, la Cambra prepara un concurs per adjudicar a una empresa la concessió d’aquest espai durant 35 anys per un import que rondarà els 55 milions d’euros, segons confirma la institució a l'ARA. La seu actual, a la Diagonal, se seguirà utilitzant, però bàsicament per prestar serveis a les empreses.

L’origen d’aquest projecte es remunta al 2006, quan Joan Clos era l’alcalde de Barcelona. El seu consistori va arribar a un acord perquè la Cambra tingués un dret de superfície durant 75 anys a canvi que l’ens aixequés un edifici emblemàtic. L’objectiu de l’ajuntament era impulsar el 22@ atraient-hi activitat empresarial. El solar és a la cantonada entre la Diagonal i Selva de Mar.

Poc després va arribar la crisi immobiliària i financera i, a més, la Cambra va perdre el recurs cameral (una mena de taxa que pagaven totes les empreses i que a l’entitat li permetia ingressar 25 milions d’euros anuals). El projecte va embarrancar.

El 2019 l’encara president Miquel Valls va arribar a un acord amb l’ajuntament per reiniciar la idea i que el consistori ocupés la major part del nou edifici. Però al cap de poques setmanes hi va haver un canvi sonat a la presidència de la Cambra barcelonina, amb la irrupció d’Eines de País. Això i l’arribada de la pandèmia van tornar a posar en pausa el projecte. Fins ara.

“Alguns membres de la Cambra consideraven que aquesta operació era digna del passat”, reconeix Jordi Pomarol, tresorer de la Cambra. “Però vam decidir valorar-ho si vèiem que era una oportunitat i que no hi havia risc econòmic”, afegeix. Això explica que s’hagin fet canvis en el projecte anunciat el 2019.

El problema principal era com finançar l’edifici, que costarà uns 52 milions. Es van estudiar alternatives, com la de fer-lo en un altre lloc, compartir la propietat amb l’Ajuntament o, simplement, no fer res. Però al final s’ha optat per fer-lo amb un règim de concessió que s’adjudicarà a una tercera empresa.

En els pròxims mesos la Cambra iniciarà el procés per convocar el concurs, amb la intenció d’adjudicar-lo entre el primer i el segon trimestre de l’any vinent.

Contracte per 35 anys

La Cambra calcula que haurà de pagar a la concessionària uns 5,7 milions d’euros anuals, mentre que aquesta assumiria el cost dels drets de superfície (que costen mig milió anual i que la Cambra ja ha estat pagant des del 2019. En total, segons els càlculs de la institució, qui s’adjudiqui el concurs s’enduria una rendibilitat que estarà una mica per sobre del 6% anual. 

Els canvis que s’han introduït a l’acord inicial són diversos, i aquests són els més destacats:

  • Al pacte del 2009 amb l’Ajuntament es preveia que la Cambra tingués els drets de superfície fins al 2085. Això segueix en vigor i, a més, l’ens cameral també té dret de compra del terreny a un preu tancat de 16 milions d’euros. Inicialment, el dret a fer aquesta compra s’acabava el juny del 2020, però això s’ha prorrogat fins al juny del 2030. Abans d’aquella data, per tant, la Cambra ha de decidir si compra el terreny. En cas contrari, sempre podrà seguir fent servir l’espai fins al 2085 gràcies als drets de superfície que té.
  • El preu del projecte presentat el 2019 era de 51 milions. Això s’ha retallat fins a 40,6 milions, però la pujada dels costos de la construcció ha tornat a elevar-lo fins a un màxim de 46 milions. A aquest preu també s’hi afegeixen tres milions per reformar la seu actual a la Diagonal. Si a això s'hi sumen els costos que ja s’han pagat, la factura total puja fins als 55 milions.
  • L’Ajuntament ocuparà 13 de les 21 plantes i pagarà 13,61 euros mensuals per metre quadrat. “Ha sigut una negociació dura i complicada –diu Pomarol–, però ara hi guanyem tots”. Allà hi aniran un miler de treballadors públics que ara estan en altres espais.
  • La seu de la Cambra passarà a estar al 22@, i la major part de l’edifici de Diagonal, a tocar del Passeig de Gràcia, estarà ocupat pel que denominen Hub CambraDigital, que combina els serveis de coworking, cursos de formació i assessorament a les empreses. Avui dia, de les deu plantes d’aquest edifici set es dediquen als serveis de la Cambra; amb la nova etapa, la Cambra només n’ocuparà tres.

La Cambra creu que podrà pagar còmodament aquests imports, en bona part gràcies al que cobrarà de lloguer a l’Ajuntament, que ascendirà a 3,8 milions anuals. Ara bé, “si tot anés malament” es podria plantejar de llogar la seu de Diagonal a empreses (avui dia ja hi ha una oficina de CaixaBank, per exemple), tot i que a priori la intenció és mantenir com més plantes millor al projecte Hub CambraDigital.

Protagonistes

1.
Amos i empleats de Celsa, contra els fons
Francesc Rubiralta, president i conseller delegat de Celsa.

Dies decisius a Celsa. Els propietaris del grup, la família que lidera Francesc Rubiralta, han mobilitzat tots els ressorts contra els seus creditors . La majoria són fons estrangers (com Goldman Sachs o Deutsche Bank) als quals la companyia ja denomina explícitament “voltors” en els seus comunicats. Els Rubiralta han aconseguit rebre suport públic de diversos governs autonòmics (Catalunya, País Basc o Cantàbria, per exemple) i dels sindicats. Divendres fins i tot hi va haver concentracions d’empleats de Celsa en diferents ciutats i –en un gest inèdit– va ser la mateixa companyia qui va enviar una convocatòria als mitjans per anunciar-ho.

2.
Quant hauria costat l’alternativa al rescat?
Luis de Guindos / AFP

Aquests dies s’han complert 10 anys del moment en què Espanya va haver de demanar a la troica (CE, BCE i FMI) un rescat per al seu sistema financer davant la impossibilitat de fer-ho amb recursos propis. Segurament salvar les entitats financeres era la millor solució, com deia Luis de Guindos. Els defensors d’aquesta mesura sempre han argumentat que pagar els rescats (més de 66.000 milions a fons perdut, segons el Tribunal de Comptes) era més barat que salvar els dipòsits fins a 100.000 euros de tots els clients afectats. Però mai hem vist quant hauria costat aquesta alternativa. Passats deu anys potser ja ho podríem saber, no?

3.
Sopar de Pimec al Camp Nou
Camp Nou

La patronal Pimec podrà tornar a celebrar els seus Premis Pimes amb total normalitat. Els de l’any passat encara es van haver de fer en format online. El retorn serà per la porta gran: a banda de l’habitual presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, també hi anirà el president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada, que serà el 27 de juny , també es farà en un espai singular: el Camp Nou. No és casualitat que l’adjunt a la presidència de Pimec, Miquel Camps, sigui també directiu del FC Barcelona. Camps ha fet gestions per facilitar la celebració dels premis al Camp Nou. Això sí, Pimec pagarà pel lloguer de l’espai. L’economia del club no està per fer regals.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat

stats