Automoció
Economia  /  Empresa Catalana 06/03/2022

Només un 3% dels cotxes que es venen a Espanya són elèctrics

Els registres estan lluny de països com Holanda (20%), Suècia (19%) o Alemanya (14%)

3 min
Un cotxe elèctric carregant la bateria a Barcelona.

La invasió d'Ucraïna per part de Rússia ha deixat al descobert una evidència que fa lustres que tothom sabia però no gaires volien afrontar: la dependència energètica de països inestables com el que presideix Vladímir Putin. I, en conseqüència, la necessitat de tenir més sobirania en aquest camp. 

Això, sumat a l’obligació de reduir cada cop més les emissions contaminants per qüestions mediambientals i de salut pública, situa el sector de l’automòbil en un moment crucial. Els cotxes s’han propulsat històricament amb benzina (el preu de la qual està en màxims històrics ) però cada cop n’hi ha més que ho fan amb tecnologies alternatives. Espanya, però, és a la cua d’Europa. 

L’any passat, en concret, només un 3% dels cotxes que es van vendre a Espanya eren elèctrics, una tercera part del 9% de Portugal o del 10% de França, dos països veïns. I molt lluny d’Holanda (20%), Suècia (19%) o Alemanya (14%), segons les dades publicades recentment per ACEA, la patronal europea del sector de l’automòbil.

Venda de cotxes a Europa per tipus de tecnologia
En percentatge sobre el total l’any 2021, als països seleccionats

Alternatius (inclou elèctrics, híbrids endollables, híbrids elèctrics, gas natural i altres)

Només elèctrics

Benzina + dièsel

0%

25%

50%

75%

100%

Finlàndia

Suècia

P. Baixos

Itàlia

Alemanya

Dinamarca

Mitjana UE

França

Portugal

Espanya

Bèlgica

Tendència a Espanya

En percentatge sobre el total

Alternatius

Benzina + dièsel

100%

77%

95%

92%

65%

88%

50%

35%

12%

8%

5%

23%

0%

2021

2017

2018

2019

2020

Alternatius

Inclou elèctrics, híbrids endollables, híbrids elèctrics, gas natural i altres)

Només elèctrics

Benzina + dièsel

0%

25%

50%

75%

100%

Finlàndia

Suècia

P. Baixos

Itàlia

Alemanya

Dinamarca

Mitjana UE

França

Portugal

Espanya

Bèlgica

Tendència a Espanya

En percentatge sobre el total

100%

65%

50%

35%

0%

2021

2017

2018

2019

2020

Alternatius

Inclou elèctrics, híbrids endollables, híbrids elèctrics, gas natural i altres)

Només elèctrics

Benzina + dièsel

0%

25%

50%

75%

100%

Finlàndia

Suècia

P. Baixos

Itàlia

Alemanya

Dinamarca

Mitjana UE

França

Portugal

Espanya

Bèlgica

Tendència a Espanya

En percentatge sobre el total

100%

65%

50%

35%

0%

2021

2017

2018

2019

2020

Aquest endarreriment és especialment problemàtic si tenim en compte que Espanya és el segon productor europeu de cotxes, només per darrere d’Alemanya. Al sector hi ha el convenciment que, si es vol retenir una indústria tan important, és obligatori que el consum d’aquest tipus de productes també acceleri al país on es fabriquen.

“L’accelerada de països com Alemanya s’ha produït en els últims cinc anys, i durant aquest temps aquí no hem estat pel que s’havia d’estar”, opinava la tardor passada José María Vall, president del Clúster de l’Automoció de Catalunya.

La bona notícia és que, si es mira el conjunt de tecnologies alternatives (que inclouen el cotxe elèctric, però també els híbrids i altres opcions molt minoritàries), la situació ha canviat radicalment en molt poc temps. En concret, el 35% dels cotxes que es van vendre l’any passat a Espanya era d'una d’aquestes tecnologies, una proporció que creix any rere any. El 2018 eren només el 8%. En qualsevol cas, Espanya segueix per sota de la mitjana europea i, un cop més, lluny dels líders: Finlàndia està al 60%.

“Ja fem tard”

Durant anys, quan es parlava del cotxe elèctric, Espanya mirava cap a una altra banda, ignorant del tot la puixança d’aquesta tecnologia. En part perquè és molt més senzill fabricar cotxes elèctrics que de combustió tradicional (un 30% més fàcil, segons Vall), i això posa en risc molts llocs de treball. Però els objectius d'emissions (i ara possiblement la crisi amb Rússia) estan fent irreversible el camí cap al cotxe elèctric. “Si ara ens hem decidit a impulsar-la, ja fem tard”, opina José María Vall, per a qui ara no cal “anar a la mateixa velocitat” que els països punters sinó “accelerar” per poder-los atrapar o fins i tot superar. 

El primer PERTE (pla estratègic) que el govern espanyol ha aprovat per destinar-hi fons europeus Next Generation és el de l’automoció , per al qual es preveu la creació de fins a dues grans fàbriques de bateries elèctriques.

Ara bé, ¿serà suficient això perquè Catalunya i Espanya retinguin la seva posició com a gran fabricant de cotxes? Aquest segueix sent un gran interrogant.

Protagonistes

1.
La Generalitat fitxa un directiu d’Indra
Pere Jofra, exgerent d'Indra i nou directiu del CTTI.

El Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI) ha fitxat Pere Jofra com a director d’aprovisionament. Entre les seves funcions hi ha el foment de la col·laboració público-privada. Just abans, Jofra va estar 15 anys de gerent a Indra, proveïdor habitual de l’administració, raó per la qual algunes veus ho troben un cas de portes giratòries. El Govern explica que Jofra va ser nomenat a proposta del director del CTTI, Xavier Mila, que el va escollir d’entre quatre candidats.

2.
Els Palatchi tornen a la moda nupcial
Alberto Palatchi Gallardo

Alberto Palatchi, fundador de Pronovias, es va vendre la companyia fa uns anys, però el seu hereu (Alberto Palatchi Gallardo, fill que va tenir amb Susana Gallardo, ara dona de Manuel Valls ) ha decidit emprendre el seu camí creant la seva pròpia marca de moda nupcial amb la marca Alberto Palatchi. Aquest emprenedor de 29 anys també té inquietuds polítiques: el 2016 va fitxar per l’executiva del PP català quan hi manava Xavier García Albiol.

3.
Èxit celestial del Mobile World Congress
L'arquebisbe Juan José Omella, al Mobile World Congress.

El Mobile World Congress va aconseguir la setmana passada un gran èxit: el de tornar a celebrar un acte amb presència massiva de públic. “Si no fos per les mascaretes et pensaries que tenia lloc abans de la pandèmia”, explica un dels assistents. Entre ells va sorprendre la visita de l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que hi va anar convidat per Orange per visitar l’interior de la catedral de Notre Dame amb unes ulleres de realitat virtual.

Tens una pista? Escriu-me a: alexfont@ara.cat

stats