Les grans empreses també volen desfer-se de les seves preferents

BarcelonaEls problemes de conversió del deute subordinat dels bancs espanyols no s'han reproduït de manera tan dramàtica en l'àmbit empresarial. Tot i així, alguns grups que cotitzen a l'Íbex-35 també van col·locar a través d'entitats bancàries més de 7.000 milions d'euros en participacions preferents entre el 2001 i el 2003. El saldo s'ha reduït fa poc fins als 3.600 milions, després que fa uns dies Endesa tornés en metàl·lic el que quedava d'una emissió de 1.500 milions i Telefónica bescanviés al novembre 2.000 milions del 2002.

Al final, el 97% dels propietaris de preferents col·locades per la companyia de telecomunicacions van acceptar les condicions de canvi, consistents en la transformació en accions i obligacions a 10 anys amb un cupó del 4,25%. Tal com estan les coses, tothom hi va sortir guanyant perquè, d'una banda, els titulars de preferents van aconseguir més liquiditat amb una reducció del risc de pèrdues i, de l'altra, l'empresa va aconseguir disminuir el deute en 776 milions. El secretari general de l'associació d'usuaris de bancs i caixes Adicae a Barcelona, Jofre Farrés, assegura que "la cotització de les accions de Telefónica ha pujat els últims mesos, cosa que vol dir que s'ha suavitzat una mica la conversió plantejada".

Solucions

Endesa (vegeu quadre) també va emetre preferents. Ara les ha reemborsat en efectiu, fet que representa tornar el 100% del nominal, l'opció més beneficiosa per als propietaris. Però l'exemple d'Endesa és únic. Ningú més s'ha plantejat tornar la inversió en diners. Repsol "està estudiant diferents alternatives" de conversió, assegura un portaveu del grup petroler. El més probable és que al final s'aprovi una solució semblant a la de Telefónica, un canvi per bons a 10 anys, amb què s'asseguraria la recuperació total de la inversió, indiquen fonts del sector. A Gas Natural Fenosa no s'ha pres cap decisió sobre el futur de l'emissió que va fer Unión Fenosa el maig del 2003 (no es va integrar al grup català fins al 2009). El cupó ha tingut des de llavors un tipus d'interès mitjà del 3,9%, expliquen des de l'empresa que presideix Salvador Gabarró.

Jofre Farrés remarca que en tots aquests casos "hi ha dos responsables, perquè si bé l'empresa emissora és la que decideix finalment si retira el deute subordinat, els bancs que el van vendre són els responsables de l'operació i d'explicar correctament les condicions del producte". De fet, es tracta del mateix problema que en les preferents dels bancs. "El deute subordinat és un producte perfectament legal, el problema apareix si no es ven bé i no s'especifiquen totes les clàusules", assegura Farrés.