Economia 22/01/2017

Els empresonaments a la caixa gallega planen sobre 200 banquers imputats

Els escàndols de sis entitats segueixen esperant judici

Júlia Manresa
4 min
01. Julio Fernández (Caixanova). 02. Narcís Serra (Catalunya Caixa).  03. Miguel Blesa (Caja Madrid).  04. José Luis Olivas (Bancaja).

MadridEls primers banquers a la presó. Aquest dimarts va suposar un abans i un després en el que es coneix com l’escàndol de les caixes, un dels episodis més sonats de les males pràctiques del sector financer abans i durant la crisi econòmica. Va ser un punt d’inflexió perquè, per primera vegada, els responsables han ingressat a la presó. Són cinc exdirectius de Novagalicia Banco als quals el jutge sí que farà complir els dos anys de condemna entre reixes. Fins ara, els pocs judicis que s’han resolt ho han fet amb penes inferiors als dos anys, que poden esquivar-se amb el pagament de sancions si no hi ha antecedents. Unes penes molt criticades per les associacions d’afectats, que consideren que “incentiven el frau” perquè, finalment, s’acaba permetent als culpables no complir la condemna.

Però com que la llista d’exdirectius i responsables d’aquestes entitats encara és llarga (supera els dos centenars d’imputats), aquesta última resolució obre la porta a més empresonaments. En la majoria de casos, tot i esquitxar més d’una desena d’entitats diferents, el modus operandi era similar: retribucions il·legals, indemnitzacions i jubilacions milionàries i sobresous. Què ha passat en aquests casos?

Els condemnats

Caja Castilla-La Mancha,

Caixa Penedès i Novagalicia

El cas de la caixa catalana ara integrada al Banc Sabadell és un dels més similars al de Novagalicia Banco. En tots dos casos hi ha hagut condemnes per delicte continuat d’administració deslleial. A Caixa Penedès, els quatre exresponsables eren Ricard Pagès, Manuel Troyano, Santiago Abella i Joan Caellas i van retornar 28 milions d’euros que s’havien autoadjudicat en concepte d’indemnitzacions i jubilacions. Els cinc exdirectius de l’antiga caixa gallega també es van apujar el sou just abans de la fusió de l’entitat, delicte pel qual han estat condemnats a dos anys de presó.

Quina és la diferència entre els dos casos? Que els directius de Caixa Penedès van reconèixer la seva culpa i van retornar els diners, cosa que no ha passat amb els exbanquers gallecs. El cas de Caja Castilla-La Mancha (CCM) va tenir una resolució similar: l’Audiència Nacional va condemnar a dos anys de presó l’expresident i l’exdirector general per un delicte societari de falsedat comptable. El Banc d’Espanya va estimar que podrien haver provocat un forat de 267 milions a l’entitat.

En procés

Caja Madrid, Bankia i la CAM

L’entramat judicial que afecta Caja Madrid i Bankia és el més sonat i el que, en part, pot veure’s més afectat per la resolució de Novagalicia Banco, perquè se n’està a punt d’acabar la instrucció. Els casos de Caja Madrid i Bankia tenen quatre branques i fins a 98 imputats. D’una banda, hi ha el cas de les targetes black, que involucra 65 acusats de retribucions il·legals per aquesta via. De l’altra, hi ha 33 investigats més de la cúpula de Bankia per l’emissió de preferents i per sobresous. També s’està investigant la sortida a borsa de l’entitat. I, finalment, hi ha Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, també acusat en particular d’apropiació indeguda i falsificació de documents per la compra del National Bank de Florida. Aquesta causa el va portar dues setmanes a la presó amb caràcter preventiu, en una polèmica decisió del jutge Elpidio Silva, que va acabar inhabilitat.

Un altre dels casos oberts amb diverses branques és el de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo). El procés és doble: els exdirectius ja van ser jutjats pel cobrament de dietes, però l’abril de l’any passat l’Audiència Nacional va obrir una investigació contra vuit exdirectius acusats de falsejar comptes, estafa, apropiació indeguda i falsedat documental.

Investigats i a l’espera

CatalunyaCaixa, Banca Cívica i el Banc de València

El cas de CatalunyaCaixa, ara en mans del BBVA, també és un dels més polèmics. Segons el Tribunal de Comptes, fins ara el rescat d’aquesta antiga caixa catalana ha costat més diners a les arques públiques que el de la mateixa Bankia. En aquest cas, l’octubre passat l’Audiència de Barcelona va decidir desestimar els arguments de Narcís Serra i Adolf Todó i va considerar que hi ha “prou indicis per pensar que van actuar abusant del seu càrrec i en perjudici de l’entitat, aprovant increments de les retribucions salarials dels màxims directius”.

Pel que fa a Banca Cívica, absorbida per CaixaBank, s’investiga la seva cúpula per presumptes irregularitats en la sortida a borsa, administració fraudulenta, falsificació comptable i apropiació indeguda. En aquest cas hi ha nou investigats.

Per acabar, el Banc de València i Bancaja també tenen obertes diverses causes per un seguit de delictes semblants amb més d’una desena d’imputats. A més, aquest cas comparteix imputats en el cas Bankia, ja que hi ha l’expresident de la Generalitat Valenciana i exvicepresident de Bankia, José Luis Olivas, imputat en paral·lel per la concessió de préstecs a un projecte al Carib.

Amb tot, són més de 200 implicats en irregularitats en la gestió de les caixes d’estalvis, unes entitats que han acabat pràcticament desapareixent, i han hagut de ser rescatades amb fons públics i intervingudes pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària. Aquesta entitat, segons el Tribunal de Comptes, tampoc va actuar amb totals garanties a l’hora de vendre o gestionar la fusió d’aquestes caixes. En total es calcula que el rescat del sector financer ha ascendit, fins ara, a 60.718 milions.

stats