Així han esquivat les quatre grans energètiques el xoc de l'apagada elèctrica

MadridLes quatre grans energètiques de l'Íbex-35, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol, acaben de presentar els seus resultats dels nou primers mesos de l'any, és a dir, entre gener i setembre. I tot i que l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril ha tingut un impacte en els seus comptes, d'una manera o altra han sabut driblar la incidència que va deixar a les fosques la península Ibèrica fins al punt que tres d'elles (Iberdrola, Endesa i Naturgy) preveuen tancar el 2025 registrant beneficis històrics. Ara bé, els negocis de les quatre companyies no són els mateixos, tot i que algunes tenen més coses en comú, com és el cas d'Iberdrola o Endesa. Per això, les raons de fons sobre com han aconseguit esquivar l'impacte, tampoc.

La remuntada de Repsol

Pam a pam. D'entrada, qui des d'un inici va patir el xoc de l'apagada va ser Repsol, que va veure com els seus beneficis queien en picat el primer semestre perquè el "zero elèctric" va provocar l'aturada de les seves cinc refineries, així com dels tres grans centres petroquímics a Espanya i Portugal. A ambdues coses s'hi sumava la inactivitat de les estacions de serveis i altres establiments. La petroliera que presideix Antoni Brufau ha xifrat en 175 milions l'impacte de l'apagada i altres incidents i ha obert la porta a "possibles accions legals". És a dir, a reclamar aquests diners, cosa que deixa les elèctriques en el punt de mira.

Ara, Repsol sembla haver-se recuperat. Mentre que al primer semestre d'aquest any –entre gener i juny– els guanys queien un 63% –fins als 603 milions d'euros–, entre gener i setembre ha anotat un benefici de 1.177 milions. Això vol dir que la petroliera ha aconseguit guanyar en tres mesos –de juliol a setembre– gairebé el mateix que en sis mesos, cosa que vincula al retorn a la normalitat de la seva activitat, sobretot de les refineries. En tot cas, la companyia manté damunt la taula la intenció de reclamar els 175 milions per la incidència. Amb tot, els guanys fins al setembre són un 34% menys en comparació amb els del mateix període del 2024. Aquí, però, entra en joc la inestabilitat i debilitat del preu del cru.

La resposta a l'apagada, un maldecap per a Endesa i Iberdrola

Just després de l'apagada, Iberdrola i Endesa anunciaven que no tenien intenció de provisionar ni un sol euro davant les possibles conseqüències de l'apagada elèctrica massiva, i entre les quals hi ha la possibilitat d'una allau de reclamacions milionàries. En tot cas, les investigacions sobre les causes encara estan obertes. Això, però, no vol dir que l'incident no hagi esquitxat els seus resultats.

A diferència de Repsol, l'impacte negatiu que han notificat fins al setembre –180 milions d'euros Iberdrola, i 150 milions Endesa– no té a veure directament amb el zero elèctric, sinó amb una de les seves conseqüències: el mode reforç del sistema elèctric que des d'aleshores ha posat en marxa Red Eléctrica. Aquest reforç del sistema té un impacte directe en el preu de l'electricitat, cosa que es tradueix en un increment del rebut de la llum d'aquelles llars que tenen tarifa regulada. Ara bé, en aquells casos en què els contractes ja estan fixats –els usuaris que estan al mercat lliure–, les companyies no poden traslladar l'increment, de manera que ho han d'assumir.

Tot i que Iberdrola ha anotat un benefici de 5.307 milions d'euros fins al setembre, cosa que suposa un descens d'un 3% respecte al mateix període de l'any passat, l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán preveu tancar el 2025 amb guanys i dividends històrics. Cal tenir en compte que aquesta petita caiguda dels beneficis els nou primers mesos de l'any s'explica, en part, pels extraordinaris –vendes– que es van poder anotar un any enrere quan es va desfer del negoci mexicà. Pel que fa a l'impacte dels 180 milions d'euros, es veu diluït per la seva diversificació: els mercats nord-americà i anglès són, avui, el pal de paller d'Iberdrola.

Endesa, tot i que no pot jugar aquesta carta –la seva activitat se centra, principalment, en l'Estat–, ha vist com sortejava l'impacte de 150 milions amb l'increment del consum elèctric a la península Ibèrica, sobretot gràcies a la proliferació de noves activitats com els centres de dades. L'elèctrica ha guanyat fins al setembre 1.711 milions d'euros. En aquest cas, també preveu tancar el 2025 amb uns guanys rècord que freguin els 2.000 milions d'euros.

El gas, el salvavides de Naturgy

També Naturgy preveu tancar l'any assolint els 2.000 milions d'euros de benefici. En aquest cas, els nou primers mesos de l'any els seus beneficis s'han disparat fins als 1.668 milions i, a diferència d'Endesa i Iberdrola, és el "mode reforç" del sistema el que beneficia la gasista.

Des de l'apagada, els seus cicles combinats –és a dir, les centrals de gas– estan en ple rendiment. Aquest mode reforç consisteix, a grans trets, en el fet que més d'una vintena de cicles es mantenen encesos al ralentí. No generen electricitat, però estan disponibles per activar-se en qualsevol moment, sobretot en el cas que la demanda es dispari i les renovables no puguin cobrir-la, o es detectin, de nou, problemes tècnics al sistema. Ara bé, se les paga per això.

Tot i que la companyia no ha provisionat cap partida per un possible impacte derivat de l'apagada, sí que ha seguit els passos de Repsol i ha advertit que "està avaluant les despeses que se li han ocasionat per aquesta interrupció per reclamar-les quan es conegui la causa".

El futur d'Almaraz

L'apagada elèctrica i el debat sobre la seguretat de subministrament ha coincidit justament amb la intenció d'Iberdrola, Endesa i Naturgy de prorrogar la vida útil de la central nuclear d'Almaraz, a Càceres (Extremadura), i que es preveu que tanqui el novembre del 2027. Les tres companyies comparteixen la propietat de la central i aquesta setmana han sol·licitat formalment al govern espanyol que deixi el tancament per al juny del 2030. Fins ara, l'executiu de Pedro Sánchez s'hi havia mostrat contrari, o com a mínim havia establert tres "línies vermelles" a l'hora d'obrir la porta a una possible modificació del calendari.

La proposta de les elèctriques, però, obre la porta a salvar obstacles. "Són les empreses les que s'han mogut, les que han pres la decisió de fer la sol·licitud", ha recalcat la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, que ha afirmat que han presentat una petició "sense condicions [...] El que fan és renunciar a la rebaixa fiscal, que és la línia vermella que havíem posat des del principi: els consumidors no poden pagar en cap cas l'ampliació de les centrals", ha dit Aagesen en declaracions als mitjans de comunicació.