Energia
Economia  /  Energia 11/09/2022

Debat nuclear en flames a Alemanya

La decisió del govern de deixar en reserva dos reactors fins a l’abril atia la discòrdia en plena crisi energètica

3 min
Greenpeace projecta un misstge anti-nuclear en una central alemanya.

DortmundEl debat sobre les centrals nuclears a Alemanya és, des de fa temps, molt controvertit, però en plena crisi energètica la discussió s’ha elevat al més alt nivell polític i econòmic. El recent test de resistència amb què s’ha avaluat l’estabilitat de producció i subministrament d’electricitat al país ha conclòs amb la conveniència de deixar en situació de reserva dues de les tres últimes centrals nuclears que queden actives en territori alemany i que han de ser desconnectades abans que acabi l’any. 

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El vicecanceller i ministre federal d’Economia, el verd Robert Habeck, ha anunciat una solució de mínims: els dos reactors nuclears, concretament l’Isar 2, a Baviera, i el Neckarwestheim, a Baden-Württemberg, quedaran en stand by fins a mitjans d’abril del 2023 per si calgués recórrer-hi en cas que el país patís problemes extrems per generar electricitat aquest hivern. La central nuclear d'Emsland, a la Baixa Saxònia, en canvi, quedarà tancada a finals d’any com estava previst. 

Habeck ha apuntat que és molt improbable que l’electricitat caigui durant hores a Alemanya, però no es pot descartar plenament. El pitjor escenari per a un col·lapse es produiria si França continués important de forma massiva electricitat d’Alemanya perquè les seves centrals nuclears s’han de retirar del servei -com està passant per raons de seguretat a causa de la calor i la manca d’aigua per als reactors-, si les terminals de gas liquat que s’estan construint a la costa alemanya no s’enllesteixen a temps, si s’atura definitivament l’entrega de gas rus i si l’hivern és extraordinàriament fred i llarg.

Per al ministeri d’Economia, deixar dos reactors en reserva significa, tècnicament, que l’Isar 2 i el Neckarwestheim deixaran de generar electricitat a finals d’any, però es mantindran en un estat en què es podrien tornar a connectar en el termini d’una setmana. No obstant, l’empresa operadora d’Isar 2, Preussen Elektra, filial del gegant energètic Eon, ha advertit, en una carta dirigida al ministeri, que mantenir la central en reserva per a una eventual reconnexió a la xarxa a curt termini és “tècnicament inviable”. El cap d’aquesta companyia assegura que el problema està en el fet que el reactor està completament apagat i les barres de combustible que el mantenen en funcionament estan a punt d’esgotar-se. 

Habeck ha dit que havia “pres nota de la carta amb certa sorpresa”, però ha defensat que en les converses preliminars amb Preussen Elektra sí que s’havia declarat com a possible un tancament temporal de les centrals. En tot cas, es tractaria de fer funcionar al reactor, en cas necessari, durant unes setmanes més, com s’està fent fins ara.

El posicionament del govern alemany sobre la qüestió nuclear ha aixecat dures crítiques en experts econòmics. El president de l’Institut per a la Recerca Econòmica de Munic, Clemens Fuest, ha afirmat que “desconnectar les centrals nuclears enmig d’una enorme crisi elèctrica em sembla totalment esbojarrat i extremadament insolidari amb Europa”.

El líder de l’oposició, el cristianodemòcrata Friedrich Merz, ha exigit allargar la vida dels tres reactors que continuen actius per assegurar el subministrament elèctric a Alemanya i ha acusat Habeck de “prendre el pèl a tot el país”. Merz ha argumentat que les centrals nuclears alemanyes són “les més modernes i segures del món” i renunciar-hi en plena crisi energètica és “irracional”. Un punt de vista similar tenen els liberals, socis menors del govern de Berlín, que voldrien deixar funcionant les plantes nuclears com a mínim fins al 2024.

L’experta en Energia de l’Institut d’Investigació econòmica de Berlín, Claudia Kemfert, en canvi, ha assenyalat que és innecessari mantenir dos reactors en la reserva. “El subministrament energètic a Alemanya està assegurat, també sense energia nuclear”, ha afirmat.

En aquesta línia s’ha pronunciat el cap de Greenpeace a Alemanya, Martin Kaiser, que exigeix al govern alemany un paquet de mesures d’estalvi, una gestió eficaç de l’energia i una ràpida expansió de l’energia eòlica al sud del país. L’expert alemany en clima i energia de Greenpeace, Karsten Smid, ha qualificat de "necessari" el reinici de les centrals de carbó per al subministrament d’electricitat. “És amarg, però inevitable” per alliberar-se de la dependència del gas rus, ha dit. Smid, però, demana que es renunciï a la posada en marxa de centrals de lignit, especialment perjudicials per al clima. L’objectiu compartit amb el líder verd Habeck és acabar com més aviat millor i per complet amb la dependència dels combustibles fòssils.

Més carbó i més renovables

En el primer semestre de l’any, quasi un terç de l’electricitat generada a Alemanya procedia de centrals de carbó. La quota dels combustibles fòssils va pujar 4,3 punts, fins al 31,4%, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, segons informa l’Oficina Federal d’Estadística.

L’energia eòlica i fotovoltaica també van augmentar significativament. Totes les fonts d’energia renovables juntes van obtenir una quota del 48,5%. En el primer semestre del 2021, la quota de les fonts d’energia renovable era del 43,8%. La generació d’electricitat a partir de gas es va reduir en un 2,7%, fins a arribar a una quota de l'11,7%.

stats