Entrepreneurshit: l’autèntica cara de l’emprenedoria

GironaPromoure l’emprenedoria no equival a idealitzar-la. Premiar els joves i les entitats que destaquen per la seva trajectòria innovadora és compatible amb desmitificar el paradís de les start-ups o admetre que engegar un negoci s’assembla a pujar a una muntanya russa. Malgrat que el Fòrum Impulsa, que enguany ha arribat a la sisena edició, pretén estimular les habilitats i el talent dels emprenedors, això no significa que no sigui capaç d’advertir, fins i tot en clau irònica, dels riscos que comporta aquesta activitat.

Per això, hores després que el director executiu de Youth Business International, Andrew Devenport, oferís una ponència destinada a engrescar els joves emprenedors, l’Auditori de Girona va acollir ahir la sessió Entrepreneurshit, en què emprenedors “reals”, en paraules de l’organització, van compartir les seves experiències i errors amb les 200 persones que omplien la sala.

“¿Sabeu què significa la paraula shit? Doncs si la posem on la posem és per destacar, amb molt de positivisme i humor, tota la shit que hi ha al darrere de l’emprenedoria”, va explicar d’entrada Caroline Ladousse, directora executiva de la Chair of Entreneurship a l’escola de negocis ESCP Europe de Madrid.

L’encarregat de facilitar una primera dada demolidora per conduir els assistents -la majoria, joves emprenedors- a la crua realitat va ser Agustín Cuenca, fundador i director general d’ASPgems, una empresa especialitzada en el desenvolupament de solucions àgils: “De cada deu milions d’empreses només una cotitza a la borsa. Ara bé, si aspireu a fer diners sense treballar hi ha una opció més senzilla en què tindreu una possibilitat entre 100.000: jugar a la loteria! -va exclamar entre les rialles del públic-. Sóc el jove més gran del fòrum i, per tant, us puc explicar unes quantes històries, tot i que em va costar uns quants anys descobrir que no sóc Steve Jobs”.

“Hi ha el mite que els inversors són gent llesta, però en realitat són estructuralment idiotes, sempre fracassen”, va apuntar el director general d’ASPgems. Per això, davant la imatge glamurosa de l’emprenedoria, opina: “És millor apostar per un model de més discreció i esforç, en què t’apassioni el que fas i no pensis tant a guanyar diners”.

El paper de les acceleradores

Pablo Valcárcel, facilitador d’inversions a Capital Cell i evangelista de Lean Startup a LeanMonitor, va fer pujar a l’escenari un emprenedor que vol desenvolupar una idea per evitar apagades de llum als països subdesenvolupats. Tots els ponents van actuar com si fossin els seus mentors, però les propostes van ser tan contradictòries (buscar el suport de grups financers, buscar microcrèdits, canviar l’enfocament del negoci...) que Valcárcel va acabar concloent: “Les acceleradores de start-ups són una recepta per al desastre. Només hi ha una cosa segura: el mercat mana”, va afegir.

A continuació, Izanami Martínez, professora d’emprenedoria, màrqueting online i analítica, i Nast Marrero, fundador d’Agile Consulting, van proposar als assistents que els ajudessin a definir un producte, en concret un model de subscripció per a bolquers, tenint en compte que no tots els nens creixen igual de ràpid ni utilitzen la mateixa talla.

Després de formar-se equips de 4 o 5 persones, cada grup va fer les seves aportacions, amb idees tan insòlites com “reutilitzar els bolquers” o “fer un clic per cada deposició”. En acabat, Martínez va explicar el cas real de la seva empresa, que no aconseguia inversions i va optar per fer una subscripció de bolquers. “Vam enviar una newsletter a 500.000 mares i només se n’hi van inscriure vuit. Quan vam trucar a algunes mares per preguntar què fallava, ens van dir que preferien comprar els bolquers al supermercat, perquè amb el nostre sistema de paquets no tenien espai per posar-los. Ni ens havia passat pel cap”, va admetre Martínez.

Els obstacles

Els perills d’un excés de positivisme, les dificultats per captar inversors, la competència de grans firmes, els horaris laborals maratonians i els problemes -familiars, de parella i de relacions personals- que se’n deriven van ser altres aspectes tractats en una sessió en què va quedar clar que crear una empresa “és detectar un problema i generar una solució hipervalidada sabent que serà canviant -diu Marrero-. Tots l’hem cagatde diferents maneres i heu de saber que és el més habitual. Busqueu on busqueu les respostes, sempre seran ràpides, efectives i contradictòries”.