L'escàndol de la línia 9: ja acumula 14 anys de retard i 5.000 M€ de sobrecostos

Un nou informe de la Sindicatura de Comptes qüestiona la contractació d'algunes obres

La línia 9 del metro de Barcelona es va presentar com la més llarga d'Europa. Era l'any 2000. Passades dues dècades, ara s'ha sabut que l'obra (que encara no s'ha completat) també pot batre altres rècords: ja acumula 14 anys de retard i una desviació sobre el cost inicialment previst de quasi 5.000 milions d'euros, segons ha alertat un informe de la Sindicatura de Comptes.

Aquest informe analitza els comptes de la línia 9 fins al 31 de desembre del 2016 i destaca que les obres ha acumulaven llavors una dècada de retard. Ara, quatre anys després, encara no ha entrat en funcionament el tram central, entre la Sagrera i Zona Universitària. Per tant, atès que l'obra encara no s'ha completat, els sobrecostos continuaran augmentant.

Els tres forats negres de Barcelona

Però no és l'únic problema. L'informe destaca que el cost inicial de construcció era de 1.967 milions d'euros. Però el 31 de desembre del 2016 la despesa ja ascendia a 6.916 milions, un import que incloïa el cost de la inversió (4.796 milions) més els costos financers (2.120 milions), tant de les obres pressupostàries com de les concessionades. Amb aquests números, segons la Sindicatura, el cost de 6.916 milions superava en 4.949 milions el previst inicialment. Aquests sobrecostos suposen un 250% més del que es deia en un principi. O, dit d'una altra manera: gairebé quatre cops més.

A més, com es detalla a l'estudi, gairebé un terç dels costos de l'obra (2.120 milions) han sigut financers, és a dir, interessos que s'han hagut de pagar a les entitats que han finançat la construcció.

Però el desviament del cost i el retard de les obres no són els únics problemes que ha detectat la Sindicatura de Comptes. En l'anàlisi també es qüestionen alguns aspectes de la contractació des d'Ifercat i GISA, les empreses públiques de la Generalitat encarregades de l'obra.

Autoadjudicació del president d'Infraestructures

Entre les adjudicacions que qüestiona la Sindicatura de Comptes destaca la d'un contracte de serveis (en concret, per l'assistència tècnica per a l’enginyeria d’integració dels sistemes i infraestructures i coordinació de proves de la L9) per valor de 640.000 euros. Aquest contracte es va adjudicar a una unió temporal d'empreses (UTE) i podria anar contra la llei perquè el llavors president d'Infraestructures.cat, Joan Lluís Quer, era l'administrador únic d'una de les empreses de la UTE.

Quer va dimitir el novembre del 2015, després dels escorcolls a la seu d'Infraeatructures.cat en una investigació relacionada amb la trama del 3%, i d'haver estat imputat en una altra causa relacionada amb una adjudicació de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Justificació insuficient d'adjudicacions

Així, es destaca que en els expedients adjudicats a partir de l’entrada en vigor de la llei de contractes del sector públic (LCSP), l'abril del 2008, no es van preponderar els criteris quantificables de manera automàtica respecte dels que requerien un judici de valor, sense que aquesta excepció al criteri general establert en la llei de contractes constés degudament motivada.

Però, a més, en l'informe de valoració de l’oferta tècnica de tres dels set expedients adjudicats durant el període 2009-2010 per GISA i Ifercat no constava cap justificació de les puntuacions atorgades a cadascun dels licitadors. I en el període 2011-2015 es va incloure la justificació en tots els expedients, però "es feia d'una manera genèrica que la Sindicatura considera insuficient".

La sindicatura veu "un fraccionament indegut" dels contractes d'adjudicació

També es destaca que, en les ofertes declarades presumptament anormals o desproporcionades durant el període 2010-2014, els informes tècnics de valoració de les al·legacions presentades pels licitadors no estaven suficientment motivats. En cap dels expedients fiscalitzats en què es van rebutjar ofertes presumptament anormals o desproporcionades hi constava la proposta d'exclusió de la Mesa de Contractació. La Sindicatura, en aquest aspecte, també qüestiona l'actuació de l'Oficina Tècnica d’Avaluació entre el 2011 i el 2015.

La Sindicatura lamenta també la tramitació de modificacions d'alguns contractes entre el 2006 i el 2016; i en deu expedients adjudicats per GISA i Ifercat entre el 2009 i el 2010 s'han detectat "determinades incidències relacionades amb els objectes dels contractes, els imports, les dates o els tipus de contractes" que suposen un incompliment de la llei de contractes del sector públic  i "es considera que hi deu haver un fraccionament indegut dels contractes".

A més, la Sindicatura destaca certificacions d'obra i sobrecostos acordats amb els contractistes no previstos en el projecte aprovat, diferències d'amidaments superiors al 10% i s'indica que el cost de la inversió prevista en el pla econòmic i financer del 2016 no incloïa alguns conceptes.