ETFs: l’alternativa als fons d’inversió

BarcelonaEls fons cotitzats o ETF (de l’anglès exchange-traded funds ) són un producte financer molt popular entre els inversors dels Estats Units i del Regne Unit, però encara molt desconegut a Espanya.

Els ETF són fons que agrupen actius financers, normalment accions -tot i que també poden ser altres productes, com per exemple futurs o bons-. L’empresa que crea aquests fons diposita les accions en una entitat financera que emet accions dels fons, que es poden comprar i vendre als mercats. En molts casos, les accions incloses en els ETF simplement repliquen els índex borsaris, per exemple l’Íbex-35, de manera que el preu es mou en paral·lel a la cotització de l’índex. Sí l’Íbex puja, l’ETF també.

La diferència és que l’ETF està operat per un ordinador que, mecànicament i rutinàriament, va replicant l’índex al qual està referenciat. El cost d’aquest ordinador és tan baix que la comissió que els ETF cobren als seus clients és molt inferior als fons tradicionals, que tenen un important equip de persones al darrere.

La raó principal per la qual els fons cotitzats encara són un instrument molt desconegut entre els inversors no professionals és que la majoria de bancs espanyols, d’entrada, sovint no ofereixen aquest producte als clients que s’interessen per productes financers. En lloc dels ETF, els bancs prefereixen que els seus clients comprin fons d’inversió o fons de pensions perquè els permeten carregar comissions més altes. De fet, d’entrada en les seves ofertes les entitats no inclouen els fons cotitzats, i algunes fins i tot es neguen a vendre’n encara que un client els ho demani expressament.

“No s’hi guanyen la vida”, explica Xavier Freixas, professor de la UPF i assessor del Banc Central Europeu o del Banc Mundial, sobre la poca visibilitat d’aquests productes a les ofertes dels bancs. Freixas calcula que les comissions per a l’inversor són quatre vegades superiors en els fons d’inversió que en els ETF, tot i que, al final, sempre depèn del producte i del banc.

El fet que l’ETF estigui integrat per accions permet conèixer al moment el preu en què es troba, mentre que en el cas del fons d’inversió el preu s’actualitza un cop al dia. Una altra diferència entre els dos productes és que els ETF no requereixen un capital mínim d’entrada ni tenen comissions d’obertura i tancament.

Segons Freixas, malgrat les diferències, els dos productes permeten tenir rendibilitats “molt similars” a llarg termini. “Els ETF tenen costos més barats -assegura- perquè, com que segueixen la cotització d’un índex, no cal que inverteixin en analistes i, per tant, els costos de gestió són inferiors”.

No obstant, els ETF tenen altres costos. El primer i més notable és la comissió per cada compravenda d’accions, que cal abonar a un gestor de borsa. De fet, els experts apunten a aquestes càrregues a l’hora de decidir si contractar un fons d’inversió o un ETF. En aquest sentit, per a inversions petites -de pocs milers d’euros- acostuma a ser molt poc rendible posar diners en fons cotitzats, ja que les comissions dels brokers s’enduen una part molt gran dels possibles guanys.

Una altra diferència entre els ETF i els fons és què passa quan s’ingressen dividends. En el cas dels primers, en ser grups d’accions, l’inversor els ingressa (i tributa), mentre que en un fons es reinverteixen. En aquest sentit, la tributació dels ETF, a ulls d’Hisenda, és igual que la de les accions normals i, per tant, cal pagar per cada compra de títols. En canvi, els fons són tractats com un vehicle d’estalvi i no tributen fins que l’inversor no recupera els diners.

L’’spread’ també hi influeix

Un altre inconvenient dels ETF és l’anomenat spread. L’ spread funciona de la següent manera: un comprador interessat en una acció publica un preu al qual vol pagar la compra, mentre que un venedor de la mateix acció publica, al seu torn, el preu al qual vol vendre. La diferència entre els dos preus és l’ spread i, si és massa gran, pot ser problemàtica per valorar un ETF. El valor d’un ETF es calcula sempre agafant el punt mitjà dels spreads de les accions que conté i, si les empreses que hi ha a l’ETF són petites o amb spreads molt grans, el fons no reflectiria correctament el seu valor real.

De totes maneres, aquest fet gairebé no afecta els ETF amb accions amb un gran volum de compravendes -les d’empreses grans-, ja que els spreads són mínims: sempre hi ha compradors i venedors disposats a posar-se d’acord en el preu i tancar l’operació. Però pot ser problemàtic en el cas de companyies amb menys demanda o amb menys títols en circulació als mercats.

Sigui com sigui, els ETF són un producte que dona a l’inversor unes opcions que poden ser interessants. Una altra cosa és que el seu banc no els hi ofereixi.