L'Eurogrup: un organisme informal amb poca transparència i molt poder

Oficialment no té capacitat executiva, però a la pràctica acaba decidint sobre rescats i condicions

Espanya ja va intentar accedir a la presidència de l'Eurogrup quan l'actual vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, era ministre d'Economia. Ara, ho torna a intentar amb la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño. Però, què és i per a què serveix l'Eurogrup? Per si no n'hi havia prou amb el ventall d'institucions europees i tot el seu entramat de funcions i disfuncions, el 1997 els aleshores líders de la Unió Europea van decidir crear un "òrgan informal" batejat com a Eurogrup i que reuneix els ministres de finances dels països que tenen l'euro com a moneda. La primera reunió va ser el 4 de juny del 1998 i va començar sent presidit de manera rotatòria fins que el 2005 l'expresident de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va ser el primer en ser escollit pels seus homòlegs. 

Què vol dir "organisme informal"?

D'entrada, que no té capacitat executiva, és a dir que no pot aprovar lleis de manera vinculant. Però també que no és una institució i que, per tant, no està igual de regulada. De fet, no va ser fins al 2009 que el Tractat de Lisboa el va apuntalar a nivell legislatiu (a través d'un annex) conferint-li el mandat de "discutir qüestions relacionades amb la moneda única". La mateixa legislació aclareix que el seu president o presidenta ha de ser escollit per majoria simple entre els ministres i per a un mandat de dos anys i mig. Que la seva presidència sigui una feina "a mitja jornada" i suposi defensar els interessos de tots els ministres a més dels propis també és un dels punts de polèmica. 

Com funciona?

Els seus ministres es reuneixen com a mínim una vegada al mes i sempre un dia abans de la reunió de l'ECOFIN (la trobada amb tots els ministres de la UE, tinguin o no moneda única). Segons el mateix tractat, és l'ECOFIN el "centre de coordinació de les polítiques econòmiques dels estats de la UE i és qui té el poder d'actuar en àrees rellevants, l'únic organisme que pot formular i adoptar recomanacions polítiques". A la pràctica, però, no és així perquè les decisions importants acaben prenent-se dins l'Eurogrup, en unes reunions en què també hi participa el Banc Central Europeu i la Comissió Europea. Fan informes, conclusions i recomanacions, però no amb capacitat legal vinculant.

Per què és polèmic?

Aquesta "informalitat" i excepcionalitat es tradueixen en una falta de transparència a la pràctica. L'Eurocambra i el Defensor del Poble Europeu han reclamant diverses vegades més transparència i  l'ONG Transparència Internacional ha fet informes denunciant les seves deficiències. "Sota la legislació europea, l'Eurogrup és només un òrgan per construir consens sense autoritat per prendre decisions. Però a la pràctica les decisions es pacten prèviament a l'Eurogrup i els governs les adopten sense debatre-les més enllà", diu aquesta ONG, que també denuncia que l'Eurogrup "acaba adoptant decisions formals canviant la plantilla dels seus informes i posant-les sota el nom del Consell de Governadors del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), una entitat que s'escapa de les obligacions de transparència de la UE perquè no ha de retre comptes ni als tribunals europeus, ni davant l'Eurocambra ni del Defensor del Poble". 

De fet, el president o presidenta de l'Eurogrup només ha de comparèixer davant l'Eurocambra de manera voluntària, com recorda Transparència Internacional. Per això, sota el mandat del socialdemòcrata Mário Centeno (que es retira el 13 de juliol) es van adoptar diversos compromisos per millorar-ne la transparència, com ara el de publicar i registrar oficialment els documents de treball, publicar el calendari de trobades i fins i tot actes de les reunions. Tot i això, no s'han complert del tot encara tots aquests compromisos, cosa que també serà un dels reptes de la seva pròxima presidència. 

Per què és important?

La mateixa Eurocambra explica en un informe el pes d'aquest organisme: "Tot i ser un organisme informal supranacional, l'Eurogrup ha guanyat una preeminència significativa durant la crisi financera. Era l'organisme que decidia, de facto, si un país seria o no rescatat i sota quines condicions". Precisament per això és un organisme tan envoltat de polèmica, però tan cotitzat entre els ministres de finances. Presidir l'Eurogrup implica tenir el paper de mediador entre els caps pensants i executors de la política econòmica europea. L'Eurogrup compta també amb un organisme assessor (el grup de treball de l'Eurogrup) que actualment presideix el finlandès  Tuomas Saarenheimo. Finlàndia és justament un dels països sempre més reticents a una major integració econòmica i fiscal de l'euro i, per això, l'equilibri de poders tant polítics com entre països faria pensar que el més adequat seria mantenir una presidència socialdemòcrata i d'un país del sud, com era Mário Centeno i com seria Nadia Calviño.