Espanya, encara al marge del repunt de l'activitat econòmica a Europa

BarcelonaEls engranatges econòmics s'han posat en marxa: l'activitat empresarial a la zona euro ha registrat al juliol increments que no es veien des de feia dos anys, però tot apunta que Espanya quedarà fora de la festa. Segons l'organisme estadístic privat IHS Markit, l'índex dels gestors de compres (PMI, per les sigles en anglès) s'apropa als 59 punts a l'eurozona, i això vol dir que l'activitat empresarial creix per primera vegada des del febrer i que ho fa, indica l'entitat, “al ritme més intens dels últims dos anys”. Les expectatives respecte a l'activitat al futur milloren, els nivells de noves comandes repunten i les retallades de l'ocupació s'atenuen, exposen en una publicació aquest divendres.

De fet, aquesta anàlisi aplicada a les dues principals potències europees mostra la mateixa tendència. A Alemanya, el PMI passa dels 47 punts del juny als 55 punts al juliol, de manera que registra l'increment més important dels últims dos anys. A França, el creixement d'aquest mateix índex és també el més pronunciat dels últims dos anys i mig: passa dels 51 punts del mes passat, als 57 el juliol.

En els dos casos, el pronunciat repunt ve sobretot impulsat pel sector serveis, que creix 9 i 7 punts respectivament. Però més significatiu que això són les dades relacionades amb la indústria. "L'índex de la manufactura s'estava contraient abans que arribés el covid-19 i ara s'està expandint: això és un bon senyal", afirma José García Montalvo, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra.

La qüestió és que la situació actual d'Espanya posa en dubte l'assumpció lògica que el fet que a Alemanya i a França els vagin bé les coses repercutirà positivament en l'economia espanyola. "Dependrà de quin sigui l'impacte que tingui aquesta transferència sobre la capacitat que tinguem nosaltres de produir", apunta García Montalvo. I això pinta malament per dues raons fonamentals: la primera, els rebrots, i la segona, que som una economia de serveis.

I s'explica: els països que han apostat per la indústria verda o digital, estan veient els fruits d'haver-ho fet perquè està suposant per a ells la sortida d'aquesta crisi."És cert que nosaltres volem ser una economia més industrial, però no estem en aquest punt, som una economia de serveis i això és molt difícil de recuperar i transformar en una altra cosa", aprofundeix l'economista. "A la indústria pots intentar una reorientació: hem vist empreses que feien vestits que ara fan mascaretes, però això al sector serveis és molt difícil, ¿en què transformes un restaurant? ¿I un hospital?", es pregunta.

A tot això cal sumar-hi que un dels avantatges per a Espanya que les coses vagin bé a Alemanya, és que els seus ciutadans vinguin aquí de vacances. "I aquesta opció està trencada", afegeix García Montalvo. I a més, que aquí hi ha el problema dels rebrots. "Una nova fase de contagis no només restarà demanda al sector dels serveis, sinó que pot afectar també a la pròpia indústria: un segon confinament farà que hi hagi una altra vegada retallades en l'oferta", apunta l'expert.

El miratge del desconfinament

De moment, les estadístiques industrials d'Espanya mostren petites passes endavant, però la lectura que en fa el catedràtic d'economia de la UPF és que són estadístiques referides als mesos de desconfinament, que és quan hi va haver un comportament relativament positiu en el consum. Per exemple, Idescat ha dit aquesta setmana que les exportacions catalanes van repuntar un 11,2% respecte a l'abril (malgrat seguir un 37% per sota de les del maig de l'any passat). El govern central ha indicat també que les vendes a l'estranger també creixien un 16% aquell mes respecte a l'abril. I aquest divendres mateix, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat que els preus industrials van pujar un 2% al juny respecte al maig, senyal que la demanda començava a estimular-se.

"Els números de l'abril i el maig feien que les previsions fossin horribles i el panorama al juny va fer que ens animéssim, però la realitat és que la cosa s'ha tornat a parar bastant a Espanya", comfessa García Montalvo. "Però és lògic que a nosaltres ens hagi colpejat molt més fort que a altres –reconeix–. Som un país amb un restaurant a cada cantonada i un hotel cada dos".