La falta de sòl frena el creixement del sector immobiliari

BarcelonaLa falta de sòl és un dels principals problemes per al creixement del sector logístic. Hi estan d’acord tots els operadors, que a més es queixen de les traves administratives que fan aturar o retardar els desenvolupaments urbanístics.

El director general de Clapé, Santiago Clapé, destaca que falta sòl perquè en els últims deu anys no s’ha fet cap desenvolupament. I explica, a més, que el procés per requalificar el sòl i desenvolupar-lo és tan feixuc i hi ha tantes traves administratives que “quan et planteges fer un desenvolupament et passen les ganes”. Per tant, diu, per satisfer la demanda “et compensa buscar les poques parcel·les finalistes que queden”. De fet, Clapé reconeix que si hi hagués sòl desenvolupat s’atreviria a fer el que se’n diu promocions a risc, és a dir, aixecar edificis per treure’ls al mercat. Actualment el negoci es mou només pel que es coneix com a projectes clau en mà, en què el promotor construeix per a un client que ja té contractat.

Aquesta dificultat per trobar sòl també la nota Xavier Novell, de Logicor, que considera que assumir el risc de desenvolupar sòl, a causa de la burocràcia, pot necessitar tant de temps que quan acaba el procés ja ha canviat el cicle immobiliari. En aquest sentit, destaca que això ja va passar a Catalunya en el cicle anterior, i per això la zona de Madrid i Saragossa, on era més fàcil tenir sòl, van prendre avantatge.

Cilsa sí que s’atreveix a construir a risc i pensa esgotar tot el sòl disponible que té a la zona d’activitats logístiques, indica el director general de la companyia, Alfonso Martínez. Gustavo Cardozo, de Prologis, creu que al Govern “se li ha tornat a tirar el temps a sobre” perquè ha faltat visió de futur. Cardozo apunta directament a l’Institut Català del Sòl (Incasol), “que no ha actuat com a regulador”, sinó que “desenvolupava terrenys per treure’ls a preu de mercat”.

Necessitat d’infraestructures

Els operadors logístics també es queixen de la falta d’infraestructures a Catalunya. No només del corredor mediterrani, que potenciaria encara més l’enclavament com a porta logística del sud d’Europa. També destaquen la falta d’altres infraestructures de transport, com la B-40, els accessos al port de Barcelona o l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7, i, fins i tot, petits desdoblaments d’alguns trams de carreteres locals o rotondes en determinats polígons que permetrien superar els col·lapses de trànsit que es produeixen en determinats moments. “Molts cops el problema són les infraestructures locals”, indica Ignacio García, de Goodman.