Farmacèutiques
Economia  /  Farmacèutiques 26/06/2022

Mark Cuban, el milionari que sacseja els EUA amb medicaments genèrics

Diverses companyies intenten abaratir la desmesurada factura farmacèutica del país

The Economist
4 min
El propietari dels Dallas Mavericks, Mark Cuban

Si alguna cosa és capaç de captar l’atenció dels nord-americans és la Viagra a un preu assequible. El 2 de juny Mark Cuban, un multimilionari (que també fa de jurat a Shark tank, un programa de televisió per a emprenedors, i que és propietari d’un equip de bàsquet de l’NBA), va provocar un gran renou al reduir el preu de la píndola blava —una patent esgotada des de feia dos anys— i rebaixar-la en uns quants dòlars fins a 11 cèntims.

Era un dels 87 medicaments que la Mark Cuban Cost Plus Drug Company incorporava a la seva creixent cartera de medicaments barats amb patent alliberada. Un nou estudi revela que els preus de Mark Cuban haurien estalviat a Medicare, el pla sanitari del govern dels EUA per a la gent gran, 3.600 milions de dòlars dels 9.600 milions que va gastar-se el 2020, si haguessin comprat medicaments a la seva companyia.

Anar a la farmàcia és car als Estats Units. El 2019 la despesa en medicaments per recepta va arribar als 1.126 dòlars per habitant, una xifra que és més del doble que la d’altres països rics. Mark Cuban i altres crítics amb aquesta situació volen sacsejar el panorama. Cap a finals d’aquest any, ell es proposa oferir milers de medicaments a preus més barats. La seva empresa els compra directament als fabricants i els ven al consumidor a preu de cost, afegint-hi un marge del 15% i una taxa farmacèutica de 3 dòlars. La idea és donar accés a aquests medicaments als 31 milions de nord-americans sense assegurança sanitària i també a tots aquells amb pòlisses que es veuen obligats a pagar preus molt alts per les receptes. Els pacients no han parat d’agrair-li a les xarxes que hagi rebentat el cost dels medicaments per a tractaments que van des de l’acidesa fins al càncer.

Cuban no està sol

Mark Cuban no és l’únic que ha perdut la paciència davant la situació actual dels Estats Units. CivicaScript (amb seu a Lehi, Utah) també intenta rebaixar el preu dels genèrics. Al març va anunciar que trauria al mercat una insulina genèrica amb un cost per sota dels 30 dòlars l’ampolleta, 300 euros menys del que valen les marques actuals. Mentrestant, a l’extrem innovador i amb patents del mercat, Eqrx i Checkpoint Therapeutics estan desenvolupant nous medicaments per a tractaments de càncer i immunologies amb la intenció explícita de retallar les cares teràpies actuals ofertes per les grans farmacèutiques.

En el mercat americà, en què els medicaments són tan cars, competir en preus sembla un recurs que val la pena provar. Que no hi hagi aquest tipus de competència indica que hi ha obstacles que en dificulten el camí.

Alguns són de tipus pràctic. Hi ha certs medicaments lliures de patent que es triga anys a poder copiar, fabricar, provar i obtenir l’aprovació del regulador. La insulina, una molècula biològica complicada, n’és un. CivicaScript, un cop ha pagat la despesa de copiar i certificar la seva insulina, podria trobar-se que la marca que n’ostenta el monopoli (que ja fa temps que ha recuperat els costos de desenvolupar-la) només ha de rebaixar el preu dels seus productes amb marca i posar-los a un preu més baix. Ned McCoy, el director de CivicaScript, insisteix en dir que això el faria feliç. La finalitat de la seva empresa, afirma, és generar un canvi en el mercat. Aquesta companyia està muntada com una corporació d’interès públic que no busca el guany, sinó més aviat un "impacte positiu en la societat". Però això no ho podrà fer si es veu obligat a tancar.

Comprimits de molts medicaments diferents.

Al mercat nord-americà de medicaments amb patent, el que n’inventa un té un gran poder a l’hora de fixar-ne el preu, i això ha causat les grans pujades. El desenvolupament de noves teràpies és un repte costós: recerca, proves clíniques i obstacles normatius. Molt sovint acaben en fracàs. És possible reduir riscos si es trien malalties molt ben parametritzades. Tanmateix, per tenir èxit a llarg termini, Eqrx necessitarà compensar amb volum allò que perdona en el marge de beneficis, com apunta Daniel Chancellor, d’Informa Pharma Intelligence, una empresa de recerca.

El mateix es pot aplicar a altres empreses que han triat aquest model, com ara Checkpoint. El govern britànic ha anunciat que farà compres a gran escala en el canal de medicaments contra el càncer ofert per Eqrx sempre que aquests obtinguin l’aprovació del regulador. Si bé això no ajudarà els pacients nord-americans en el curt termini, serà una bona notícia per a l’empresa si contribueix a augmentar la producció.

Fusions a la vista

L’últim problema de tot això és que qualsevol venedor de productes farmacèutics que retalli terreny als monopolis es convertirà en un objectiu de compra per part d’aquests. És fàcil imaginar-se un gegant farmacèutic llançant una opa per adquirir aquella empresa, i si ho aconsegueix només haurà d’augmentar preus fins on el mercat ho aguanti —que als Estats Units és molt més del preu que Eqrx voldria posar—. Després de comprar una start-up biotecnològica que havia desenvolupat un medicament contra l’hepatitis el 2011, un gran fabricant farmacèutic, Gilead, va posar un preu molt més alt per al tractament que el que havia planificat l’empresa absorbida.

El 13 de juny el banc d'inversió Goldman Sachs va fer notar que el mercat estava infravalorant els medicaments que desenvolupava Eqrx. Sobre el tema d’una possible adquisició, la directora d’Eqrx, Melanie Nallicheri, afirma de manera críptica que l’empresa ha estat pensant com fer-ho per "no deixar que això passi", però es nega a donar detalls. Mark Cuban comparteix aquest sentiment: "No tinc cap motiu per vendre l’empresa... Em puc permetre d’absorbir les pèrdues que em suposa posar en marxa l’empresa".

CivicaScript també s’ha convertit en una inversió poc atractiva perquè ha cedit el control sobre moltes de les coses que pot fer en una segona empresa germana sense ànim de lucre, Civica. Pel que sembla, la píndola verinosa [en anglès poison pill, estratègies d'una empresa per fer-se poc atractiva de cara a una opa] també té cabuda en el negoci farmacèutic.

stats